dimarts, 23 / juny / 2009

Revetlla i Societat Civil


Tot fent temps per anar a la revetlla de La Garriga, estava redactant una entrada sobre la riquesa que tenen els que saben moltes llengües, a partir d'uns documents fantàstics generats pels alumnes del curs passat. I , de sobte, he canviat d'idea. El post serà sobre la revetlla d'aquest vespre, i sobre tot, sobre l'associació que l'organitza.


La Garriga Societat Civil és un exemple d'organització cultural, ciutadana, independent, no lligada a cap partit ni organització política que promou la solidaritat , la cooperació i la reflexió sobre els problemes que ens afecten com a habitants del planeta.
Va començar impulsant l'agermanament de La Garriga amb el Municipio de Trabajo, un municipi autònom de Chiapas. L'agermanament ja fa molts anys que existeix donant fruits i generant fluxos d'informació, solidaritat i consciència entre una part de la població garriguenca.



També podeu visitar aquí la seva pàgina web.

A mi, el que m'agrada i d'aquesta associació és que no només promou accions de solidaritat amb les comunitats indígenes dels municipis zapatistes (accions decidides i gestionades per les pròpies comunitats, no des de La Garriga) sinò que també promou i dona suport a moltes iniciatives socials, culturals, reivindicatives o solidàries que surten de la base de la pròpia societat garriguenca.
LGSC és un bon exemple de pensar globalment i actuar localment.

Mitjançant aquesta organització vaig tenir la sort de poder visitar l'any 2006 un dels municipis autònoms zapatistes a Chiapas (concretament la comunidad de Roberto Barrios, prop de Palenque) i conéixer una mica més de prop la realitat, l'esforç, la generositat, la poesia, les dificultats, la precarietat i també les contradiccions del que està passant a les comunitats indígenes del sud de Mèxic. Un viatge inesperat i únic de més de 5 hores de xerrada, preguntes, informacions i discussió a travers de la selva, en un paisatge somptuós, des de Roberto Barrios fins a San Cristobal de las Casas, en el cotxe dels observadors del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas em va servir més que tots els articles i llibres que havia llegit fins aquell moment per començar a entendre una mica el moviment zapatista.

Bé, aquesta nit han organitzat una revetlla solidària, menjarem i ballarem al voltant del foc rumbero de La Troba Kung Fú, grup molt lligat a La Garriga (em consta que un dels membres de la Troba va començar a entreveure la felicitat de les festes populars durant les primeres revetlles que a La Garriga organitzava la primera Associació de Veïns del post-franquisme)
El que es recapti serà per projectes humils, poc sorollosos però eficaços, allà i aquí.

Rieres que van corrent i que si són moltes, fan créixer el riu. I nosaltres creixem amb ell.

dimarts, 5 / maig / 2009

El PEL a l'Aula d'Acollida

El Portfolio Europeu de les LLengües (PEL) és una eina molt potent. I no és una cosa només per les classes d'anglès, ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. 

Personalment,  i des de fa molts anys, només li veig avantatges. Seguint les directrius del Consell d'Europa quant a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres dins del Marc Comú Europeu de Referència, cada vegada s'extén més l'ús del PEL a les aules d'anglès i francès de Primària i Secundària i també a les Escoles Oficials d'Idiomes, però la seva implantació a les Aules d'Acollida encara costa. Tot i així, de mica en mica, es van fent cursos de formació de Tutors per familiaritzar-los i animar-los a utilitzar-lo.
Vaig participar a una d'aquestes formacions, convidada pels Assessors LIC del Eixample de Barcelona. Allà vaig explicar la meva experiència amb el PEL, primer, a les classes de francèsi els últims anys,  a la l'Aula d'Acollida i sobre tot les raons de força per utilitzar el PEL a aquestes últimes. Us en faig un resum:

10. Raons + 1 per utilitzar el PEL a les Aules d'Acollida

  1. Perquè ajuda a clarificar els objectius de l'aprenentage.
  2. Perquè augmenta la transparència i la coherència de l'ensenyament.
  3. Perquè identifica les competències que s'estan treballant o aprenent.
  4. Perquè permet disposar d'un llenguatge comú.
  5. Perquè estimula la reflexió i  l'auto-avaluació.
  6. Perquè incrementa la responsabilitat de l'alumne.
  7. Perquè fomenta la motivació a aprendre llengües.
  8. Perquè valora el plurilingüisme i la competència plurilingüe.
  9. Perquè ajuda a construir espais de convivència lingüistica.
  10. Perquè pot generar un document acreditatiu.
i un últim argument: perquè l'estan utilitzant gairebé a tots els programes europeus d'innovació en l'ensenyament de les llengües estrangeres.  

QUIN suport físic ha de tenir el PEL?

Podem guiar-nos dels models oficials(en totes les llengües de l'Estat i amb guies didàctiques per cada nivell) però, al menys pel que fa  a la Secundària, els materials són pocs àgils. És millos que cada alumne tingui un dossier o una carpeta individual (a l'Aula d'Acollida) per a les tasques escrites i un arxiu audio (a l'ordinador de l'A.A.) on anirà enmagatzemant les seves produccions i les seves auto-avaluacions etc.

DE QUI és el PEL?

És de l'alumne i de l'alumna. És important que vagin adquirint consciència de la seva importància i de la seva continuïtat al llarg del seu aprenentatge de les llengües.

QUAN s'ha de treballar el PEL? Amb quina frequüència?

Treballar el PEL no hauria de suposar CAP activitat extra ni diferent de les activitats comunicatives que ja es realitzan a les classes de l'A.A. Pot suposar una sessió mensual(més o menys desprès de cada Unitat didàctica)  de reflexió, clarifiació, auto-avaluació, discussió i classificació del que s'ha fet.

COM treballar el PEL?

Repertori no exhaustiu d'idees i consells:

  • Treballar sempre que es pugui amb altres professors de llengües del centre.
  • Fer un inventari  previ de totes les activitats comunicatives que ja es fan a l'aula i analitzar a quins descriptors del Marc es corresponen.
  • Començar, el primer any,  per les activitats de la Biografia Lingüística i el Dossier. No oblidar el Dossier oral, enregistrar les produccions per poder avaluar la progressió.
  • Dissenyar activitats que responguin a les competències descrites al MECR 
  • Posteriorment, el segun any, quan tingueu més  seguretat, treballar el Passaport (auto-avaluació formativa, familiarització amb els descriptors, etc.)
  • Aprofitar totes les activitats comunicatives que es fa a l'A.A. per reflexionar sobre el que s'ha après...

Un altre dia posaré exemples d'activitats que estan treballades en la perspectiva del PEL. Alguns els teniu ja descrits als posts on explico els passos per fer l'entrevista i el de l'exposició oral

Sóc conscient de que tot això és un projecte a llarg termini. Però ja se sap, pas a pas, fent i desfent es va avançant.

Abans de fer-vos la llista de links interessants, us he d'advertir que no us penseu que això del Portfolio és una cosa només per les classes d'anglès! Ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. Us convido doncs, a fer les trasferències a les classes de l'Aula d'Acollida de les activitats que us inspirin els blogs següents:



Com sempre, els links els aniré afegint a mesura que els vagi descobrint.

Us deixo, a més, el document que vaig passar a la sessió de formació per si us serveix:


Ànims!

dijous, 23 / abril / 2009

23 d'abril


El llibre

Cada llibre té un secret
disfressat  de blanc i negre
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir, que llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà 
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred,
d'ignorància i de tristesa

Amb els llibres per amics
No et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.


Aquest poema el vaig trobar al blog Poesia Infantil i Juvenil, que aprofito per recomanar-vos novament, sobre tot aquests dies.

Bon Sant Jordi!




dimarts, 7 / abril / 2009

Pobresa i riquesa


Fa unes setmanes vaig anar  a l'IES "EL Foix"  de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la  Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels  "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és  el president de l'Associació. 

La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural)  de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès.  També, explicar-los quina és la tasca que  l'ONG que representàvem. 

Per començar,  els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...
  • Desprès de presentar-nos,  els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem  que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin. 
Primera reacció: curiositat i discussió (On és Nicaragua? Quin és  de tots aquests països?) Al grup hi ha un mexicà i un brasiler, els nois els demanen informació per situar alguns noms al mapa. De sobte, són importants.
  • Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns,   poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.
  • Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.
  • Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?
       - Tenen molta aigua!
       - Tenen molta riquesa de boscos!

La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran  d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.
  • Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
  • Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada? 
- ...Que no és un país pobre..
- ... És ric però el fan ser pobre.

Objectiu assolit! 

Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!

Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just. 

Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.

(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot,  aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat.  Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).

dijous, 2 / abril / 2009

Xat

Xatejo amb una ex-alumna de l'Aula d'Acollida, m'explica coses seves, la conversa flueix, de cop:

- "..Porqué no hablamos en castellà, se me hace raro"
- "Bé -li contesto- tu escriu-me en lo que vulguis i jo continuo en català"
-" Vale"
- "Què t'ha dit el metge que tens?
-"Res, no tinc res, m'ha dit que ja estic bé...
¡ay que se me pega!"



dilluns, 23 / març / 2009

La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.


Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.


Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase


Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal


Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.


Ànims! i... compartiu les troballes.


divendres, 20 / març / 2009

Hamelin (III) Manifestació

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre,  van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest  cop, crec que el que  està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre"  sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!