diumenge, 30 de desembre del 2007

Visita a Barcelona

El dia 18 desembre es va realitzar la Visita a Barcelona. Tot i que és una activitat tradicional a la nostra Aula d'Acollida, aquest any la va preparar la Sara, una estudiant en pràctiques del CAP de l'UAB (aquest curs n'hi ha hagut dues, la Núria i la Sara).

A l'espera de poder publicar el seu post amb les explicacions i les reflexions sobre la seva Seqüència Didàctica, penjo el document amb les fotografies de tot el que es va fer i de fons, la Rumba de Barcelona de Sabor de Gràcia.



***Nota: aquest power point l'he fet jo, però penso de que, de cara a una altre curs o una altra sortida, estaria molt bé que fossin els mateixos alumnes els que fessin el seu document en powerpoint amb música: la tria de les fotos i de la música, la redacció dels comentaris que es poden posar a cada foto, etc.

D'això que és tan senzill i bàsic, me n'acabo d'adonar aquests dies, tot muntant el document.
No, si l'ofici de profe és que no s'acaba mai d'aprendre!

dilluns, 24 de desembre del 2007

Torna Nadal



TORNA NADAL

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?


Miquel Martí Pol
imatge: "Children of Bantu Refugiees"
.........................................................
............................................
...i que l'any 2008 tinguem una mica més de pau i de justicia.

dimarts, 18 de desembre del 2007

El post de la Núria


Com a estudiant de pràctiques de CAP a l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit, vaig haver de proposar una seqüència didàctica, un projecte per dur a terme a l’aula amb un objectiu i uns aprenentatges. L’objectiu de la seqüència era conèixer com eren les seves escoles d’abans i comparar-les amb l’actual. “Què recordeu de les vostres escoles d’abans?”
Parlar de les escoles d’abans implica no només saber més sobre diferents sistemes educatius sinó que també comporta fer un salt en el temps, amb la qual cosa, vam tractar el pretèrit imperfet d’indicatiu. Totes les activitats de descripció i comparació entre l’escola d’abans i la d’ara van desembocar en una tasca: un programa de ràdio on, en forma de tertúlia, els estudiants reutilizaven tot allò que havien estat treballant.
El resultat del programa de ràdio no només és molt satisfactori, sinó que ens ho vam passar molt bé fent-lo alhora que jo vaig aprendre, i continuo aprenent, com és la feina de docent: dura, gratificant, cansada, motivant, divertida, angoixant, viva, humana...

Durant tres dies de la seqüència vam fer diverses activitats fins a gravar el programa de ràdio. Vegeu quins passos vam seguir fins a arribar a aquest final:


1- Expressió oral: a. Què recordeu de les vostres escoles d’abans? Edifici, serveis, horaris, assignatures, hàbits, materials, què us agradava més, què no us agrada...b. Comparació amb l’escola actual. Seguim parlant... per torns, de manera ordenada. I jo ho escric a la pissarra, i vaig subratllant els verbs perquè s’adonin de com expressem el passat i el present a través de les formes verbals.
2- Sistematització de la informació que vam tractar el dia anterior, dins d’una graella, que els servirà de guió per a la tertúlia radiofònica.
3- Redacció de una fitxa de l’escola en un document word + imatges
4- Localització de la seva escola al mapa de Tagzania.
5- Interacció oral, intercanvi d’informacions sobre les coses que els agradaven i els agraden de les seves escoles.
6- Acord de com es dirà la ràdio, com es dirà el programa, a quin públic ens dirigim i quins presentadors tindrem. Fem una llista de les propostes i les votem.
7- Definició de què és una tertúlia, per què necessitem guió radiofònic, com l’hem d’utilitzar, etc.
8- Gravació. Tria una música: la versió de
Sabor de Gràcia i la Troba Kung-Fú de “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa, i també una cançó que va portar un dels estudiants de l’Aula d’Acollida, el Jonathan.

I, sí, finalment vam fer una tertúlia radiofònica. Escolteu, escolteu.





A la primera part, el presentador va ser en Jonathan, i en aquesta segona part del programa, el presentador va ser en Fanor.




Les escoles són diferents, com ho són les cultures. I saber més de les escoles d’aquests estudiants ens permet saber més dels seus països, de la seva educació, de la seva cultura, i, per tant, ser més coneixedors del món. Tots són fantàstics i ens poden aportar molt.

Núria Boté Salvia. Estudiant del CAP de llengua. UAB.

divendres, 30 de novembre del 2007

Les nostres escoles

La Núria, una de les alumnes del CAP està fent la seva SD (seqüència didàctica). És sobre l'escola d'abans i l'escola d'ara. En un post posterior (perdoneu la reduplicació) ja explicarem tot l'itinerari seguit , les activitats i els resultats.
  • Tot és molt i molt interessant. M'agrada sentir-me expectadora privilegiada d'un doble procès d'aprenentatge: el dels nois i noies i el de la Núria. En realitat, ara que ho penso, el procès és triple: jo també estic aprenent un munt!.

    Una de les activitats va consistir en buscar i situar les escoles dels alumnes en un mapa de Tagzania.

    Us presentem les escoles d'abans - encara en falta alguna que ja s'afegirà -i la d'ara.

    Tagzania: matilmartinez

  • Hi ha nois i noies que hagin anat a alguna d'aquestes escoles?
  • Que ens escriguin!

divendres, 23 de novembre del 2007

25 de novembre. Dia de la NO VIOLÈNCIA contra les dones



1. Mireu el vídeo una vegada, sense veu:

  • Què heu vist? On és la gent?Aquest anunci de què és?

2. Ara torneu a mirar el vídeo varies vegades, amb la veu, atureu-lo si cal totes les vegades que vulgueu i

  • a. Copieu totes les frases que hi aparéixen.
  • b. En quins llocs estan escrites? en un cotxe? en una samarreta? en un coet? en un paper? en un rètol? en una revista? en una pancarta? en una bandera? en un ordinador? en un mòbil?
  • c. Escriviu totes les frases que podeu escoltar.
  • d. Quina frase us agrada més?
  • e. Quin és le missatge d’aquest vídeo? Per què?
  • f. Si teniu temps, entreu a alguna web d’associacions feministes o d’Amnistia Internacional del vostre país y mireu de saber què es fa per lluitar contra la violència contre les dones.

3. En grup, penseu una frase sobre aquest tema com les que aparéixen al vídeo.

  • On la escriurieu?

................................................................

Altres links sobre el tema:
Generalitat de Catalunya. Xtec.
Institut Català de les Dones
AFRONTAR

dijous, 22 de novembre del 2007

Impotència

Sembla que la nostra educació és un desastre.



El president Montilla porta els fills a l'escola privada i no se n'avergonyeix de dir-ho.

la notícia


Que això de dur els fills a la Privada ho facin els polítics que no defensen l'Escola Pública en els seus programes , passi; però si aquells que la defensen ens demostren que no s'ho creuen...

Algú em pot dir què estem fent els professors de l'Escola Pública treballant per a la seva qualitat?

Algú em pot dir com es diu "apaga y vámonos" en català?

dimecres, 14 de novembre del 2007

Primers resultats. Primeres propostes


(traducció del poema "La Tardor" de Màrius Torres, feta per la Rui-Zhen)


Poso els documents amb els primers resultats.

I ara, des d'aquí, us proposem algunes activitats per qui es vulgui animar a proposar-les als alumnes de la seva aula d'acollida:

La Binta ha traduït el poema d'en Miquel Martí Pol al francès, que és la seva llengua escolar i al ful, que és la seva llengua materna.




  • Podeu fer llegir aquests poemes en veu alta a tots els nois i noies africans que puguin fer-ho?


La Katty, que acaba d'arribar fa 10 dies de l'Equador, ha triat aquest fragment de Maria Mercè Marçal perquè entenia moltes paraules i desprès de llegir-lo i l'ha traduït. Bravo!



  • Hi ha algú que s'atreveixi amb les altres parts del poema?

  • Algú sap algun poema en alguna altra llengua que també expliqui que la pluja és com una bruixa?

  • Algú pot dibuixar aquest poema?

La Rui-Zhen fins i tot ha fet un poema sobre la tardor de collita pròpia.



  • Quins alumnes d'acollida s'animen a llegir-lo, a traduir-lo al català i a enviar-nos en la traducció?
En Fanor ha fet aquesta magnífica versió,

  • Hi algú que pugui fer-ne una de millor?
Esperem respostes en forma de comentaris, podcasts, documents...
Quins seran els primers?

divendres, 9 de novembre del 2007

Tardor, temps de claredats

La tardor i els seus colors inspiren aquesta proposta per desvetllar i estimular la competència literària en els alumnes de l'Aula d'acollida.




I en aquest altre link podeu trobar la mateixa proposta - més ampliada- adreçada als alumnes de l'Aula oberta.

Estic convençuda que es pot treballar la poesia amb alumnes de molt poc nivell lingüistic o acadèmic, sense rebaixar ni una engruna el nivell dels textos que se'ls ofereix.

Hem començat a treballar-ho aquesta setmana. Informaré i mostraré els resultats que s'han obtingut amb aquestes activitats.

Primers resultats

NOU: Una proposta similar amb poemes en castellà:

dimarts, 30 d’octubre del 2007

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Definició



Escrits a la pell

M'alço en nom propi i de ningú més,
La meva història és breu
com els mots que ara enfilo;
els imagino, els penso, els dic,
els escric, els rento i els estenc al món,
clars com la inquietud de primavera.

Després, aquí els llegiu.


Això, justament això, voldria que fos aquest blog!

la fotografia és de punki:)

Benvinguts


Nois i noies que arribeu a Catalunya, no sé, de veritat, i ho lamento, si als instituts estem preparats per dir-vos que casa nostra és casa vostra.

(La versió de "Qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa, és la cantada per Sabor de Gràcia i La Troba Kung Fú. Al disc La cançó amb rumba)

dijous, 11 d’octubre del 2007

Savi

Per què és tan difícil que el professorat, l'escola en general, accepti la realitat- aclaparadora - que l'aprenentatge, el de veritat, només està lligat a l'experiència?

Aquest oblit és especialment dramàtic i grotesc en l'àmbit dels programes de llengües (a les estrangeres, molt menys, tot s'ha de dir).

Quantes hores de classe es dediquen als pronoms, als accents, a les categories gramaticals i no a parlar i a escriure bé?
Per què la llengua que s'ensenya a les aules sembla estar eternament al servei de la gramàtica?
Quantes energies perdudes!
Per què són tant pocs els professors que posen la gramàtica al servei de la llengua?

Per ara, el Marc europeu comú de referència (MCER) és només un document gairebé desconegut.

Acabo de trobar en un blog d'una col.lega que no em coneix una fantàstica entrevista feta per l'Eduard Punset a Roger Shank .
(Es pot veure al video (a YouTube, naturalment) i en un altre lloc se'n pot llegir la transcripció.)

Sàvies paraules que a les escoles s'ignoren.
Veus d'altres mons em diuen que no vaig tan equivocada.

dijous, 4 d’octubre del 2007

Converses (o a parlar s'aprèn parlant)


De fet, aquesta experiència de dissenyar i practicar tot un seguit de converses ha estat una de les coses més interessants que s'han fet a l'Aula d'Acollida. Sobre tot pel que fa a la implicació d'altres professors i alumnes del centre. Es pot trobar tota la descripció detallada al llibre:

Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2006) Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.(Textos de JM Cots, C. Escobar, M. Irún, M. Martínez, L. Nussbaum i V. Unamuno)
I també en els següents vincles :
  1. Article de la Cristina Escobar sobre les bases teòriques de l'experiència: "Para aprender a hablar hay que querer decir algo". Glosas didácticas 12.
  2. "Parelles lingüístiques en un IES". Article de la Luci Nussbaum i jo mateixa publicat al "Caixa d'Eines nº 3"on s'explica tota l'experiència.
  3. La descripció i les fitxes amb el guió detallat de cadascuna de les converses.
  4. La Web del grup GREIP, Grup de Recerca en l'Ensenyament i la Interacció plurilingües de la UAB, que és el marc on s'ha realitzat l'activitat. Allà es poden trobar d'altres materials molt útils per fer-ne de similars.
L'experiència es va iniciar el curs 2004-2005 a l'IES on treballo (IES Palau Ausit de Ripollet) i es va continuar, intentant millorar-la, els cursos posteriors. També la vam explicar en diferents jornades de formació i trobades amb Tutors d'Aula d'Acollida i Assessors LIC.
Sabem que hi alguns centres que l'han adoptat, tot canviant-la i adaptant-la. La llavor està creixent i és fantàstic i reconfortant tenir-ne noticies.
Blog de l'Aula d'Acollida de l'IES La Garrotxa d'Olot que va fer el programa de parelles lingüístiques.
A l' IES Pompeu Fabra i a l'IES Joan Oró de Martorell també es va fer el programa. Amb fi de festa inclòs. Podeu veure-ho aquí.
Aniré afegint els links de totes les repercussions de què tingui noticies de viva veu o virtuals.

Vídeos

dilluns, 1 d’octubre del 2007

El Barça, un mirall?



Un club que es diu més que un club, que vol ser un mirall de la societat catalana, mostra una imatge de país monolingüe en què només es parla castellà.

Així, com podem engrescar el jovent a parlar català?

Aventura


Acollida: acollir molts mons dins de l'aula.

Aula: la importància (i el luxe) de tenir un espai de treball controlat. Per què és tan difícil d'entendre? Per què és tan rendible pedagògicament? Per què no es fa més? Per què no forma part de les nostres reivindicacions?

Vaig anar voluntàriament a fer de tutora d'una Aula d'Acollida perquè això m'oferia l'oportunitat de participar en una experiència nova però amb el bagatge de sempre, de tants anys. Vaig anar-hi com una exploradora encuriosida i apassionada que troba nous territoris on sap que podrà fer servir els coneixements acumulats. I també que haurà de fer front a nous reptes que no té ni tan sols inventariats.

Aula d'Acollida. Frustracions i alegries a parts iguals. Preguntes, a cada moment.

diumenge, 30 de setembre del 2007

Bloguejar


Blog. Notes d'un quadern sense paper per consignar impressions fugaces sobre les coses que visc cada dia.

Esperit d'exhibicionisme o reflexió que no vol ser solitària?

divendres, 28 de setembre del 2007

Col.legues que no em coneixen


Col.legues blocaires que llegeixo gairebé diàriament i de qui tant he après i aprenc.


Gairebé tot el que sé de competència digital, de TIC i de TAC, ho he après llegint-los. Les seves aportacions tècniques i les seves reflexions didàctiques em són més valuoses que qualsevol curset d'aquest que donen punts. És reconfortant obrir l'ordinador, desprès de la jornada laboral, i trobar la complicitat, el rigor i l'energia que no sempre trobo entre els col.legues de l'Institut.

Aquests blogs m'alimenten i omplen la meva reserva d'il.lusió i de fe en el que faig (quines paraules més solemnes!, no en trobo d'altres) .

Bea, Felipe, Ramon,... gràcies per tot el que sabeu i aporteu!
Tots vosaltres feu , per fi, realitat la vella (i bella) utopia del coneixement compartit.

Blogs i vida

Sóc gran consumidora de blogs educatius i tot just començo a fer les meves primeres passes una mica seriosament en aquest terreny.

Les preguntes que em faig gairebé cada dia són: Quantes hores d'ordinador costa als professors cada blog educatiu? A quina hora els actualitzen? És possible tenir hores de vida més enllà de les classes i els blogs?



La fotografia és de A.H.1987

dimarts, 13 de març del 2007

Cançons, un recurs modest i eficaç

Cançons per aprendre, cançons per comprendre, cançons per passar-ho bé.

Hi ha moltes raons per treballar amb cançons a classe de llengües:

1. Connecten amb l'univers emocional
2. Són mostres culturals reals i autèntiques.

3. I al mateix temps són productes intrínsecament interculturals.
4. Estan vinculades a la tradició de la transmissió oral dels aprenentatges.
5. Són un estímul a la comunicació.
6. Permeten integrar diverses habilitats (Comp. Oral, Comp. escrita, Exp. oral, Exp. escrita...etc.)
7. Faciliten la Pedagogia de la diversitat.
8. Portar-les a l'aula no ens ofereix cap dificultat tècnica.

... (i segurament n'hi ha més, deixo oberts els punts, seguiré afegint)

Crec que no donem prou importància a aquest recurs modest i que tenim a l'abast tot i que ens pot resultar d'una utilitat extraordinària.