Com a estudiant de pràctiques de CAP a l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit, vaig haver de proposar una seqüència didàctica, un projecte per dur a terme a l’aula amb un objectiu i uns aprenentatges. L’objectiu de la seqüència era conèixer com eren les seves escoles d’abans i comparar-les amb l’actual. “Què recordeu de les vostres escoles d’abans?”
Parlar de les escoles d’abans implica no només saber més sobre diferents sistemes educatius sinó que també comporta fer un salt en el temps, amb la qual cosa, vam tractar el pretèrit imperfet d’indicatiu. Totes les activitats de descripció i comparació entre l’escola d’abans i la d’ara van desembocar en una tasca: un programa de ràdio on, en forma de tertúlia, els estudiants reutilizaven tot allò que havien estat treballant.
El resultat del programa de ràdio no només és molt satisfactori, sinó que ens ho vam passar molt bé fent-lo alhora que jo vaig aprendre, i continuo aprenent, com és la feina de docent: dura, gratificant, cansada, motivant, divertida, angoixant, viva, humana...
Durant tres dies de la seqüència vam fer diverses activitats fins a gravar el programa de ràdio. Vegeu quins passos vam seguir fins a arribar a aquest final:
1- Expressió oral: a. Què recordeu de les vostres escoles d’abans? Edifici, serveis, horaris, assignatures, hàbits, materials, què us agradava més, què no us agrada...b. Comparació amb l’escola actual. Seguim parlant... per torns, de manera ordenada. I jo ho escric a la pissarra, i vaig subratllant els verbs perquè s’adonin de com expressem el passat i el present a través de les formes verbals.
2- Sistematització de la informació que vam tractar el dia anterior, dins d’una graella, que els servirà de guió per a la tertúlia radiofònica.
3- Redacció de una fitxa de l’escola en un document word + imatges
4- Localització de la seva escola al mapa de Tagzania.
5- Interacció oral, intercanvi d’informacions sobre les coses que els agradaven i els agraden de les seves escoles.
6- Acord de com es dirà la ràdio, com es dirà el programa, a quin públic ens dirigim i quins presentadors tindrem. Fem una llista de les propostes i les votem.
7- Definició de què és una tertúlia, per què necessitem guió radiofònic, com l’hem d’utilitzar, etc.
8- Gravació. Tria una música: la versió de Sabor de Gràcia i la Troba Kung-Fú de “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa, i també una cançó que va portar un dels estudiants de l’Aula d’Acollida, el Jonathan.
I, sí, finalment vam fer una tertúlia radiofònica. Escolteu, escolteu.
A la primera part, el presentador va ser en Jonathan, i en aquesta segona part del programa, el presentador va ser en Fanor.
Les escoles són diferents, com ho són les cultures. I saber més de les escoles d’aquests estudiants ens permet saber més dels seus països, de la seva educació, de la seva cultura, i, per tant, ser més coneixedors del món. Tots són fantàstics i ens poden aportar molt.
Núria Boté Salvia. Estudiant del CAP de llengua. UAB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada