dissabte, 23 d’agost de 2008

La cadència secreta de l'estiu (VI)


"Aquest potser és el lloc, i la bellesa
potser és només l'absència del desig,
el buit en què la veu es torna cant
i la claror penetra cada cosa
com un vel de misteri que no altera
la cadència secreta dels objectes"
....
...
"Deixo que el buit de mi l'empleni el buit
per no perdre el delit ni la tendresa"

Miquel Martí Pol (Suite de Parlavà)

Imatge: "Silla" de Manuel Villena

2 comentaris:

  1. Enganxat a la web a les poques hores d'arribar del sud, les teves remembrances del Montsià m'hi retornen. Qué ben vista la metamorfosi que l'estiu fa en nosaltres!
    Som-hi una altra vegada.

    ResponElimina
  2. Si Jordi, es veritat, l'estiu ens ha mimetitzat en els paisatges en què l'hem gaudit. I quan tornem, tot sembla, aparentment, continuar amb l'ànim refrescat,la roda de sempre;
    Hi ha però, absències, canvis o simplement lleus transformacions que ja ens indiquen que res no serà igual.

    ResponElimina