Primer va ser la casa, trobada per atzar, en un poble i una comarca fins a aquell moment desconeguts. Va ser un amor gairebé a primera vista. I la casa va ser la barca amb què iniciar el descobriment -i enamorament- de la terra frescal que la circumda i que l'havia engendrat.
La perspectiva d'un estiu sedentari a la casa tranquil.la, semblava que em facilitaria poder acabar la feina de penjar al blog algunes activitats que encara tinc pendents de descriure. Però resulta que la casa és cau, cala, caliu, caravana, talaia o tendal, segons les lleis inevitables de l'atzar que, segur, forma part del morter que ha soldat les seves pedres i apuntalat les seves bigues.
La cadència de l'estiu i del lloc m'imposa poesies.
...i les feines pendents continuaran pendents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada