dijous, 11 de setembre de 2008

De camins i d'horitzonts...

Aquest post arriba amb uns 10 dies de retard.
Per a tots els professors, el curs, encara sense alumnes però amb l'obligació d'anar a l'Institut, el retrobament amb els col.legues, la familiarització amb els nous horari... tot això que ja és el curs, va començar el dia 1 de setembre.
Per a mi, no.
Fa alguns anys, sota l'aixoplug de LOE , el Ministeri i els Sindicats es van posar d'acord per posar en marxa una mena de "plan renove" a l'ensenyament , el resultat del qual és que el curs passat em van oferir (com a molts d'altres) l'oportunitat de viure d'una manera diferent. I l'he agafat: m'he jubilat.

M'he jubilat, i això , a més de revelar la meva edat - que no m' acabo de creure i que em provoca vertigen- vol dir que aquest mes, desprès de 37 anys de ser professora a la secundària, ja no aniré a l'Institut.
Què se sent? La sensació més immediata és que sóc una persona afortunada per haver pogut elegir. També, algun dubte: com viuré l'absència quotidiana d'alumnes després de tants anys de tenir-ne? Fins a quin punt trobaré a faltar l'energia i la creativitat que la interacció amb ells em provocava?
I , per sobre de tot, l'esperonament d'haver d'enfrontar-me a una nova situació vital.

A l'horitzó més immediat tinc alguns projectes de formació de professors, alguns encàrrecs editorials, algunes participacions puntuals en congressos i trobades... No he volgut omplir-me massa l'agenda. Vull que hi hagi molts buits i que l'aire circuli per poder reposar les idees i que en neixin de noves.Necessito gestionar l'immens cabdal de temps que de sobte posseeixo perquè no se'm perdi a mans dels dos enemics que ja conec: les demandes de la meva vida familiar, multi-generacional i escampada i la meva natural tendència a la dispersió.

I què passarà amb aquest blog?
Tinc "deures pendents", una carpeta bastant plena d'activitats i de materials del curs passat que poden interessar o inspirar als col.legues blocaires que busquen idees per a les classes. Voldria arranjar-los, ordenar-les, polir-los i penjar-los aquí perquè qui ho vulgui els aprofiti.
Quan ho hagi penjat tot, potser acabaré aquest blog.

No ho tinc decidit. Ja ho veuré.

5 comentaris:

  1. Que sigues molt feliç en la teua nova aventura vital. Gràcies per deixar-me aprendre. Una abraçada virtual.

    ResponSuprimeix
  2. Es veu que no et desvincularàs per un temps de la droga que suposa l'ensenyament. Continuaràs aportant-nos més i m'alegra molt. Això sí, sense la pressió de les obligacions. Si abans era per tu un plaer preparar activitats, el contacte amb l'alumnat i els col·legues, escriure al bloc, ara, des de la teua saviesa i experiència, el plaer serà nostre de poder seguir-te fins que tu vulgues. Una abraçada plena de reconeixement i agraïments.

    ResponSuprimeix
  3. Oreo, Antoni, gràcies, moltes, moltes gràcies per les vostres paraules.
    També us envio una abraçada i us desitjo molts ànims i energia per dur a terme el curs que comença. La passió, el rigor i la creativitat ja els teniu. Jo també us seguiré llegint i aprenent de vosaltres.

    ResponSuprimeix
  4. Continuaré passant pel teu bloc. M'agradaria trobar en ell les teues idees i impressions sobre la vida educativa actual.

    ResponSuprimeix
  5. ALTIUS, FORTIUS, NE RECIDAS, UIUAS

    Espero que disfrutis molt d'aquest nou període de vida que acabes d'iniciar i que puguis transmetre encara molts coneixements a joves i no tan joves professors i professores que encara estan al sistema educatiu

    xavier ayllón

    ResponSuprimeix