Aquest post arriba amb uns 10 dies de retard.Per a tots els professors, el curs, encara sense alumnes però amb l'obligació d'anar a l'Institut, el retrobament amb els col.legues, la familiarització amb els nous horari... tot això que ja és el curs, va començar el dia 1 de setembre.
Per a mi, no.
Fa alguns anys, sota l'aixoplug de LOE , el Ministeri i els Sindicats es van posar d'acord per posar en marxa una mena de "plan renove" a l'ensenyament , el resultat del qual és que el curs passat em van oferir (com a molts d'altres) l'oportunitat de viure d'una manera diferent. I l'he agafat: m'he jubilat.
M'he jubilat, i això , a més de revelar la meva edat - que no m' acabo de creure i que em provoca vertigen- vol dir que aquest mes, desprès de 37 anys de ser professora a la secundària, ja no aniré a l'Institut.
Què se sent? La sensació més immediata és que sóc una persona afortunada per haver pogut elegir. També, algun dubte: com viuré l'absència quotidiana d'alumnes després de tants anys de tenir-ne? Fins a quin punt trobaré a faltar l'energia i la creativitat que la interacció amb ells em provocava?
I , per sobre de tot, l'esperonament d'haver d'enfrontar-me a una nova situació vital.
A l'horitzó més immediat tinc alguns projectes de formació de professors, alguns encàrrecs editorials, algunes participacions puntuals en congressos i trobades... No he volgut omplir-me massa l'agenda. Vull que hi hagi molts buits i que l'aire circuli per poder reposar les idees i que en neixin de noves.Necessito gestionar l'immens cabdal de temps que de sobte posseeixo perquè no se'm perdi a mans dels dos enemics que ja conec: les demandes de la meva vida familiar, multi-generacional i escampada i la meva natural tendència a la dispersió.
I què passarà amb aquest blog?
Tinc "deures pendents", una carpeta bastant plena d'activitats i de materials del curs passat que poden interessar o inspirar als col.legues blocaires que busquen idees per a les classes. Voldria arranjar-los, ordenar-les, polir-los i penjar-los aquí perquè qui ho vulgui els aprofiti.
Quan ho hagi penjat tot, potser acabaré aquest blog.
Que sigues molt feliç en la teua nova aventura vital. Gràcies per deixar-me aprendre. Una abraçada virtual.
ResponEliminaEs veu que no et desvincularàs per un temps de la droga que suposa l'ensenyament. Continuaràs aportant-nos més i m'alegra molt. Això sí, sense la pressió de les obligacions. Si abans era per tu un plaer preparar activitats, el contacte amb l'alumnat i els col·legues, escriure al bloc, ara, des de la teua saviesa i experiència, el plaer serà nostre de poder seguir-te fins que tu vulgues. Una abraçada plena de reconeixement i agraïments.
ResponEliminaOreo, Antoni, gràcies, moltes, moltes gràcies per les vostres paraules.
ResponEliminaTambé us envio una abraçada i us desitjo molts ànims i energia per dur a terme el curs que comença. La passió, el rigor i la creativitat ja els teniu. Jo també us seguiré llegint i aprenent de vosaltres.
Continuaré passant pel teu bloc. M'agradaria trobar en ell les teues idees i impressions sobre la vida educativa actual.
ResponEliminaALTIUS, FORTIUS, NE RECIDAS, UIUAS
ResponEliminaEspero que disfrutis molt d'aquest nou període de vida que acabes d'iniciar i que puguis transmetre encara molts coneixements a joves i no tan joves professors i professores que encara estan al sistema educatiu
xavier ayllón