Sóc la Sara Marugan Oliva, una estudiant del CAP de l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit. La meva Seqüència Didàctica consistia a fer una visita cultural amb tots els alumnes de l’Aula d’Acollida per tal d’introduir les festes de Nadal i alhora explicar in situ la història de Barcelona i els seus monuments principals. Això es va dur a terme en quatre dies, tres dels quals es va treballar a l’aula i un fora de l’aula, visitant la ciutat de Barcelona. El treball es va estructurar en tres fases: 1. Introducció a la ciutat de Barcelona. Molts dels alumnes de l’Aula d’Acollida són nouvinguts i no coneixien absolutament res de la ciutat de Barcelona. El primer que vaig fer va ser fer una introducció de la ciutat mitjançant un mapa de Barcelona. Els alumnes havien de dir-me els monuments que coneixien de la ciutat i situar-los al mapa. Aquest exercici va ser útil per treballar la llengua a través de la localització del mapa. També em vaig ajudar d’un llibre amb il·lustracions de la ciutat per tal que anessin relacionant els monuments.
Tot seguit, amb un plànol del metro i un de Barcelona, els alumnes havien de fer petits itineraris i senyalar-me el més curt per arribar a un lloc determinat. D’aquesta manera s’introduïen als diferents mitjans de transports de la ciutat. Això em va servir per explicar quin itinerari faríem i quin transport utilitzaríem el dia de la visita. Per acabar amb el primer dia, vaig introduir la cançó La rumba de Barcelona del grup Sabor de Gràcia, una cançó ambientada a Barcelona que va donar peu a explicar l’origen de la rumba catalana. La cançó s’hi adeia perquè es citaven alguns carrers típics de la ciutat, etc. Un cop la van escoltar, els alumnes hi van fer diferents exercicis: intentar entendre-la, fer hipòtesis de les paraules que faltaven, i després havien d’omplir els buits. Finalment, entre tots van cantar la cançó.
Com a deures de cap de setmana els vaig fer treballar sobre una tasca molt precisa: buscar un monument concret que veuríem el dia de la visita i havien de dir-ne qui l’havia construït, quina funció feia a la ciutat i les característiques principals. Aquesta tasca era obligatòria perquè el dia de la visita cadascú d’ells haurien de fer la presentació del monument davant dels companys quan fossin al davant del monument indicat.
El segon dia els alumnes van treballar en la presentació oral i escrita dels monuments que se’ls havia assignat a classe. D’aquesta manera es va fer una pinzellada dels períodes històrics de la ciutat posant èmfasi al Modernisme, ja que bàsicament anàvem a veure monuments modernistes. La intenció era introduir tots els períodes històrics de la ciutat (ibers, romans...) però vaig veure que amb el Modernisme ja n’hi havia prou. La Matilde, la tutora de l’Aula d’Acollida, els va explicar què representava Nadal i quins elements característics trobarien a la fira de Santa Llúcia, per exemple.
2. Visita cultural a la ciutat de Barcelona. El tercer dia de la Seqüència Didàctica vam fer la visita a Barcelona. Els alumnes havien d’omplir un quadern que prèviament vaig preparar i omplir-lo a mesura que anaven veient els monuments i que rebien explicacions. Alhora, davant del monument que els havia tocat, feien la presentació que prèviament se’ls havia corregit. Això fou molt engrescador i va comportar que tots parlessin i es fessin escoltar entre ells. Potser l’inconvenient més gran que vaig tenir va ser el fet de no prohibir les càmeres de fotos i de vídeo, perquè molts d’ells estaven massa pendents d’enregistrar-ho tot i no d’escriure al quadern allò que veien.
3. L’avaluació. El quart dia, l’avaluació. Els alumnes van explicar-me què era allò que més els havia agradat i el que menys, i vam repassar entre tots els llocs per on havíem passat tot posant-los a la pissarra. Després els vaig donar les pautes perquè fessin una redacció i, a més a més, els vaig facilitar un model d’un alumne de l’any anterior. De manera introductòria vaig explicar el verb perifràstic "vam anar" juntament amb uns connectors precisos per tal que els alumnes poguessin espavilar-se mitjançant l’escriptura i redactar sobre allò que havien vist el dia anterior. Molts d’ells no havien escrit mai cap redacció en català i els costava molt; van començar a imitar el model que els havia facilitat, cosa que va fer que totes les redaccions fossin tallades pel mateix patró. Després, valorant l’actitud a classe, els deures que havien preparat, els quaderns corregits que van escriure a la visita i la redacció, vaig procedir a posar les notes, però prèviament ells també s’havien d’autoavaluar i dir-me quina nota creien que els havia de posar. Això els va fer pensar en quin judici havia de tenir jo per avaluar-los per tal que fossin conscients d’allò que havien fet bé o malament.
En definitiva, tot va ser molt engrescador ja que l’objectiu també era molt amè. Considero que va ser una experiència molt educativa i estic molt orgullosa de com va anar tot plegat.
Sara Marugan Oliva, estudiant del CAP de Llengua.UAB
