El contextos d'aquesta experiència són l'Aula d'Acollida de l'IES Palau Ausit de Ripollet (Vallès Occidental) de la que vaig ser-ne tutora durant quatre cursos i l'utilització del PEL per part dels alumnes. Ja vaig enumerar les raons per les quals creia que és interessant utilitzar aquest instrument a les Aules d'Acollida i en aquest cas els alumnes treballaven la part de la Biografia Lingüística. És l'apartat que té un major potencial d'activitats que poden contribuïr a valoritzar el plurilingüisme. Com sabeu, moltes de les activitats proposades serveixen perquè els alumnes descobreixin quines llengües coneixen, què saben fer amb elles, i també per descobrir i valorar les llengües que es parlen al seu voltant i les llengües dels companys de classe.Els materials emprats van ser adaptaciones personals dels que es proposen a la guia didàctica del PEL. A partir de l'activitat anomenada "LES MEVES LLENGÜES" . Fruit de col·laboració amb una companya especialment sensible amb els temes de plurilingüisme i en el marc d'una activitat de la seva classe (d'alumnes autòctons) sobre les llengües, els seus alumnes van venir a la nostra Aula d'Acollida a treballar conjuntament les Biografies lingüistiques.
Els alumnes van treballar en parelles o grups de tres (alòcton+autòcton) i la tasca va consistir en que cada un dibuixava les llengües de l'altre a partir de pregunets sobre quines llengües sabien i parlaven. Els resultats van ser una variant dels clàssics "vanos" o ventalls lingüístics propsats per Daniel Cassany i amb la peculairitat que no era el propi alumnes qui el dibuixava sinò l'altre, la seva parella, a partir de les informacions que rebia oralment en el curs de l'entrevista.
Els resultats, que podeu veure en el document que he penjat més avall, són més que eloqüents:
les llengües són sols, planetes, peixos, collarets...els comentaris dels estudiants desprès d'haver fet l'activitat van ser de sorpresa i d'admiració quant al plurilingüisme que hi havia a l'Aula d'Acollida i quant al bagatge d'aquelles i aquells companys que creien desposseïts i poc capaços, sempre silenciosos, poc participatius i amb notes mediocres a les classes que compartien amb ells, els alumnes autòctons.
Aquesta experiència i d'altres que van en la mateixa línea estan descrites en un article que vaig escriure per al número monogràfic de la Revista Textos de Lengua y Literatura, nº 54, "Las lenguas del mundo", abril, maig, juny de 210 (Graó) i que duia el mateix títol que aquesta entrada. És la meva modesta aportació a l'ensenyament de la llengua per construïr espais de convència amb i entre llengües diferents. Perquè com diu Eduardo Galeano: "las lenguas son sagradas y son diversas les músicas del decir".
Amb aquesta entrada vull reprendre l'escriptura d'aquest blog que fa temps que tinc una mica deixat de banda. Encara tinc coses per compartir!
Entrades relacionades en aquest blog
En altres llocs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada