dimarts, 4 de novembre de 2008

Esglai


He treballat durant sis anys a Ripollet i l'escenari de l'homicidi de la nena de 14 anys m'és esgarrifosament familiar. Víctima i suposats botxins no eren alumnes de l'IES on jo treballava, però podien haver-ho estat. Repassant la noticia, els fets, l'escenari, veient les cares dels companys i companyes de les classes a la improvisada manifestació d'ahir, sento encara, un cop de puny a la boca de l'estómac per la crueltat del fet i al mateix temps per la proximitat que tinc amb el món que ha generat aquesta crueltat.
Pel que he llegit, la causa és segurament una història d'amor o desamor i de resposta a una provocació. És només la meva hipòtesi: l'orgull d'un gallet mascle ferit.
Tot i no haver estat alumnes meus, totes les cares em són familiars: la víctima, les amigues, els (repeteixo) suposats agressors. M'és familiar la seva manera de vestir-se, de comunicar-se, la insolència d'algunes actituds dels nois (moltes vegades ens hem enfrontat a l'Institut amb aquests "líders" que van de guapos i de prepotents), el cercle d'admiració o de temor que generen al seu voltant, la barreja de submissió i de provocació de les noies.
Si teniu temps, entreu al fotologs dels adolescents de les vostres classes, són tan aclaparadorament exhibicionistes com -potser volgudament- illetrats, i són mostres reals i impactants de la barreja explosiva de somnis innocents (príncep blau, princeses, amor per sempre) i de desitjos i diversions gens innocents que carrega el còctel d'energies desfermades.

Pobres Juanis, princeses de la perifèria, procaces, atrevides i decidides, víctimes potencials de les modes, de les enveges, de les rivalitats, de les fatxendes i "xuleries" dels seus companys i companyes de classe.
Pobres nois i noies, amics i amigues que ara escriuen frases terribles de venjança a qui hores abans havien escrit frases d'amor apassionat, o a qui admiraven, temien o imitaven.
Pobres pares i mares que segurament no sabien de la missa la meitat.
Pobres professors i professores de l'IES perquè molta part de la societat els culparà a ells quan és justament a l'institut un dels pocs llocs o es posen límits i es donen models i valors diferents als que la societat ofereix.

Pobra, pobra, víctima. Pobres botxins.
I pobres de nosaltres, adults, desarmats - perquè no tenim paraules- per afrontar aquest esglai.

Articles d'opinió a la premsa digital:

afegit el 7/11/08 Protesta de l'alcalde de Ripollet pel tractament informatiu de la noticia (escrit adreçat al President del Consell Audiovisual de Catalunya, a la Directora de TV3 i al Síndic de Greuges)

1 comentari:

  1. Matilde, t'envie una abraçada solidària amb l'ànim d'apaivagar, una miqueta si pot ser, la tristesa.

    ResponElimina