Tot fent temps per anar a la revetlla de La Garriga, estava redactant una entrada sobre la riquesa que tenen els que saben moltes llengües, a partir d'uns documents fantàstics generats pels alumnes del curs passat. I , de sobte, he canviat d'idea. El post serà sobre la revetlla d'aquest vespre, i sobre tot, sobre l'associació que l'organitza.
La Garriga Societat Civil és un exemple d'organització cultural, ciutadana, independent, no lligada a cap partit ni organització política que promou la solidaritat , la cooperació i la reflexió sobre els problemes que ens afecten com a habitants del planeta.
Va començar impulsant l'agermanament de La Garriga amb el Municipio de Trabajo, un municipi autònom de Chiapas. L'agermanament ja fa molts anys que existeix donant fruits i generant fluxos d'informació, solidaritat i consciència entre una part de la població garriguenca.
També podeu visitar aquí la seva pàgina web.
A mi, el que m'agrada i d'aquesta associació és que no només promou accions de solidaritat amb les comunitats indígenes dels municipis zapatistes (accions decidides i gestionades per les pròpies comunitats, no des de La Garriga) sinò que també promou i dona suport a moltes iniciatives socials, culturals, reivindicatives o solidàries que surten de la base de la pròpia societat garriguenca.
LGSC és un bon exemple de pensar globalment i actuar localment.
Mitjançant aquesta organització vaig tenir la sort de poder visitar l'any 2006 un dels municipis autònoms zapatistes a Chiapas (concretament la comunidad de Roberto Barrios, prop de Palenque) i conéixer una mica més de prop la realitat, l'esforç, la generositat, la poesia, les dificultats, la precarietat i també les contradiccions del que està passant a les comunitats indígenes del sud de Mèxic. Un viatge inesperat i únic de més de 5 hores de xerrada, preguntes, informacions i discussió a travers de la selva, en un paisatge somptuós, des de Roberto Barrios fins a San Cristobal de las Casas, en el cotxe dels observadors del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas em va servir més que tots els articles i llibres que havia llegit fins aquell moment per començar a entendre una mica el moviment zapatista.
Bé, aquesta nit han organitzat una revetlla solidària, menjarem i ballarem al voltant del foc rumbero de La Troba Kung Fú, grup molt lligat a La Garriga (em consta que un dels membres de la Troba va començar a entreveure la felicitat de les festes populars durant les primeres revetlles que a La Garriga organitzava la primera Associació de Veïns del post-franquisme)
El que es recapti serà per projectes humils, poc sorollosos però eficaços, allà i aquí.
Rieres que van corrent i que si són moltes, fan créixer el riu. I nosaltres creixem amb ell.
