Jo, també, com vosaltres, de negre,
fosca de pell i d’ànima,
cansada al cap del dia
i silenciosa, sense dir
quan gairebé no sento.
Com vosaltres, quan mireu
d’una vorera a l’altra sense veure’m
perquè passem per voreres diferents.
Si l’atzar hagués canviat papers
seria al costat vostre,
a la vorera del davant.
Amb tot, som ben bé iguals.
Però hi ha una diferència
que fa no compartim, encara,
la mateixa vorera.
De fet, el que caldria,
és caminar plegades pel bell mig del carrer.
Tèrbol atzur (Web de poesia escrita per dones)
En aquest blog
M'encanta el poema i la selecció de llocs que has fet. Felicitacions, una vegada més, pel blog i per compartir.
ResponEliminaBesadetes