dimecres, 21 de maig de 2008

La Xina al cor

A l'Aula d'Acollida, com que hi ha en Rui-Dong, sempre parlem de la Xina: que si l'extensió, que si el nombre d'habitants, l'escriptura, l'escola, la geografia, els Jocs Olímpics... fins i tot el tema (que amb ell ens ha dut molta polèmica) del Tibet.

Aquesta setmana, no podia ser d'una altra manera, la Xina ha estat dramàticament present a la nostra classe. Hem parlat del terratrèmol i de la zona afectada; hem mirat els informatius de Tv3 on s'anaven explicant dia dia el terrible abast del sisme, les rèpliques, les horroroses i creixents xifres de les conseqüències.

En Rui-Dong va penjar al seu blog uns vídeos sobre el tema, els vam projectar i , per mostrar-li la nostra solidaritat, a l'Aula d'Acollida, vam estar fent tres minuts de silenci. A la seva classe de 3rB també van voler mostrar-li la solidaritat i, a l'hora de tutoria van venir tots amb la seva tutora a l'Aula d'Acollida i van mirar els documents en un absolut i corprenedor silenci.

Tots dos moments van ser molt emocionants. Els nois i les noies de les dues aules van estar molt molt seriosos i respectuosos i al Rui Dong se'l veia conmocionat per la solidaritat i l'interès que li estaven demostrant els companys.

No sé si sorgiran més i noves iniciatives. De moment, m'ha agradat consignar aquests petits aconteixements protagonizats per adolescents que poden transmetre i fer circular molts sentiments, i també ajudar un company que està patint pel que passa al seu país.

Aquí teniu un link a ZHENRU, una pàgina amb molta informació.

2 comentaris:

  1. Tens un bloc fantàstic. Però aquest darrer post m'hi ha fet participar. Pots estar ben satisfeta de la feina que fas. Jo també sóc mestra i aprenc de les expeciències que tan generosament comparteixes.
    Aquesta experiència que expliques hui m'ha impressionat, il·lusionat i esperançat. Felicitats!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Oreto, pels teus missatges i les teves "floretes". Encara que no ho sembli, són molt importants perquè fan palès, materialitzen el fet de compartir i ens demostren que no estem soles, que entre les pissarres taules i cadires de moltes aules hi ha platges de creativitat, aprenentatge i emocions. Internet ens permet de saltar les barreres de la nostra escola i constatar-ho.

    ResponSuprimeix