Savi

Per què és tan difícil que el professorat, l'escola en general, accepti la realitat- aclaparadora - que l'aprenentatge, el de veritat, només està lligat a l'experiència?

Aquest oblit és especialment dramàtic i grotesc en l'àmbit dels programes de llengües (a les estrangeres, molt menys, tot s'ha de dir).

Quantes hores de classe es dediquen als pronoms, als accents, a les categories gramaticals i no a parlar i a escriure bé?
Per què la llengua que s'ensenya a les aules sembla estar eternament al servei de la gramàtica?
Quantes energies perdudes!
Per què són tant pocs els professors que posen la gramàtica al servei de la llengua?

Per ara, el Marc europeu comú de referència (MCER) és només un document gairebé desconegut.

Acabo de trobar en un blog d'una col.lega que no em coneix una fantàstica entrevista feta per l'Eduard Punset a Roger Shank .
(Es pot veure al video (a YouTube, naturalment) i en un altre lloc se'n pot llegir la transcripció.)

Sàvies paraules que a les escoles s'ignoren.
Veus d'altres mons em diuen que no vaig tan equivocada.