dilluns, 9 de març de 2009

Veniu, veniu, a la nostra barca!


CANÇÓ DE FER CAMÍ
(Per a la Marina)

Vols venir a la meva barca? Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança  - i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços - i serem quatre, sere cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendart.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'0na salada serem cin-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada. juntes farem nostra la nit.


Preguntes:
  • Pujaries a la barca? Per què? Amb qui?
  • Per què creus que justament avui s'ha penjat al blog aquest poema?

Il.lustració de Beatriz Aurora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada