dijous, 26 de juny del 2008

Focs de Sant Joan

Focs i festa que ja han passat. I jo encara redactant informes i memòries, paperassa que ningú no llegirà. També estic ordenant, llençant...

M'hauria agradat poguer cremar-ho tot a la foguera de Sant Joan o haver pogut transformar els papers en focs artificials, que dibuixessin la nit èfimerament i desprès que es fonessin i no veure'ls més.

Potser la nostra feina és això: il.luminar fugaçment i desaparéixer.


dijous, 12 de juny del 2008

S.O.S.


El Servici d'Ensenyaments en Valencià m'ha convidat a anar a Castellò a explicar el Portfoli Europeu de les Llengües i a compartir idees d'activitats que es poden fer a les classes per estimular la competència plurilingüe i la capacitat d'auto-avaluació dels alumnes.
Revisant el material que he enviat perquè els professors treballessin amb ell durant i desprès de la trobada, m'adono, horroritzada, que el document que he enviat conté errors i omisions i té un format irregular i francament desastrós.
No sé què ha passat. Un virus? Un embolic de documents ? Una distracció? Juraria que ho vaig repassar vàries vegades...
Com que no tinc temps de lamentar-me ni d'investigar què pot haver passat, penjo a Internet la versió arreglada dels materials que han sortit defectuosos. Així els professors podran descarregar-se'ls amb facilitat.
La tècnica ens dóna ensurts i la tècnica ens ajuda a solucionar-los.

Ufff!

La imatge és d'infelix

dimecres, 11 de juny del 2008

Interacció oral

*21.06.08* Nova redacció ja que l'entrada que havia escrit ha desaparegut misteriosament

La nostra versió del projecte de parelles lingüístiques (converses planificades, tasques d'interacció oral entre alumnat al.lòcton i alumnat autòcton, una descripció una mica llarga, la veritat, però exacta) segueix funcionant. Cada any s'inclouen algunes. Són correccions i adequacions a les circumstàncies de cada curs.

Crec molt en aquest projecte i acumulo documents per poder fer--ne una valoració més exhaustiva. Pels que no el coneixen, el projecte es pot llegir aquí.

Aquest any, la Carol Pagà, coordinadora d'audiov
isuals de l'institut on treballo ha fet unes gravacions mentre els nois de 3r d'ESO estaven fent la tasca oral amb els alumnes de l'aula d'Acollida. Gràcies, Carol per la teva col.laboració!

Aquí podeu veure els documents enregistrats mentre estan fent la conversa i
un altre en què un alumne de 3r de l'aula ordinària dóna la seva opinió sobre aquesta activitat.





Penjaré més documents i també les correccions, variacions i valoracions que hem fet d'aquest projecte des del seu inici.

Això serà quan acabin els tràfecs , la paperassa i les turbulències del final curs.

diumenge, 8 de juny del 2008

Còctel


Ingredients:
  • 1 adolescent de 1r d’ESO amb un fort afany de protaginsme, amb actituds provocadores, racistes i masclistes cap als seus companys i companyes i irrespetuoses cap els professors però, això sí, hiperprotegit pels seus pares.
  • 4 adolescents menys protegits pels pares però també conflictius, fatxendes, gallets i provocadors.
  • Una quantitat indeterminada d’alumnes que pateixen la por als més forts o la fascinació pels més forts.
  • 1 associació de pares amb poca parròquia i ganes de tenir-ne al preu que sigui.
  • Un pares i una mare hiperprotectors, dels quals, la mare , a més, amb notable manca de respcte cap als professors i amb notable afany de notorietat.

Preparació

Poseu en un recipient l’alumne hiperprotegit i maleducat, els alumnes fatxendes i la quantitat indeterminada d’alumnes amb por o fascinació.

Agiteu la barreja durant tot un curs escolar.

Afegiu uns grams de pòlvora de baralla de pati entre l’adolescent hiperprotegit i els xul.letes oficials i contemplada i/o corejada per un grup d’alumnes porucs o fascinats.

Barregeu-hi un litre de gasolina dels pares hiperprotectors.

Acosteu-ho a les flamarades de la mare amb ganes de notorietat.

Quan s'encengui, doneu la torxa a l’associació de pares perquè es pensin que pot ser un senyal per atraure la parròquia que no han pogut atraure fins el moment.

Penjeu-hi el missatge següent: "els culpables són els professors".

Serviu l’explosiu en un consell escolar amb sorpresa i sense estar a l’ordre del dia davant d’uns representants d’uns col.legues cansats d’aguantar, castigar i notificar dia darrera dia les impertinències i faltes lleus i greus d’aquests alumnes. Els botxins són víctimes i les victimes, culpables.

Sortiu corrent!


Anoto aquest incident perquè forma part de la meva i la nostra vida de professors. M’ha afectat i m’afecta com a membre del consell escolar i com a representant de companys i companyes impecables.

I des d’aquí em revolto un cop més i crido i crido i crido i proclamo que és absolutament injust que els professors i professores de la secundària no només estem sotmesos a les continuades faltes de respecte per part d’alguns alumnes, a més, hem d’aguantar sense cap mena de protecció tota classe de judicis i faltes de respecte i de consideració envers la nostra feina per part d’alguns pares i mares. Són pocs, afortunadament, però poden fer molt soroll i molt molt molt mal.

Fins quan ho haurem de suportar?

La pintada que vaig fotografiar a un carrer d'Oaxaca l’hauriem de repintar a tots els instituts, o l’hauriem de dur tatuada als braços i al front.

L'admirat Forges, també, com sempre, ho ha vist clar