Còctel

Ingredients:

• 1 adolescent de 1r d’ESO amb un fort afany de protaginsme, amb actituds provocadores, racistes i masclistes cap als seus companys i companyes i irrespetuoses cap els professors però, això sí, hiperprotegit pels seus pares.

• 4 adolescents menys protegits pels pares però també conflictius, fatxendes, gallets i provocadors.
  

• Una quantitat indeterminada d’alumnes que pateixen la por als més forts o la fascinació pels més forts.

• 1 associació de pares amb poca parròquia i ganes de tenir-ne al preu que sigui.

• Un pares i una mare hiperprotectors, dels quals, la mare , a més, amb notable manca de respcte cap als professors i amb notable afany de notorietat.

Preparació

Poseu en un recipient l’alumne hiperprotegit i maleducat, els alumnes fatxendes i la quantitat indeterminada d’alumnes amb por o fascinació.

Agiteu la barreja durant tot un curs escolar.

Afegiu uns grams de pòlvora de baralla de pati entre l’adolescent hiperprotegit i els xul.letes oficials i contemplada i/o corejada per un grup d’alumnes porucs o fascinats.

Barregeu-hi un litre de gasolina dels pares hiperprotectors.

Acosteu-ho a les flamarades de la mare amb ganes de notorietat.

Quan s'encengui, doneu la torxa a l’associació de pares perquè es pensin que pot ser un senyal per atraure la parròquia que no han pogut atraure fins el moment.

Penjeu-hi el missatge següent: "els culpables són els professors".

Serviu l’explosiu en un consell escolar amb sorpresa i sense estar a l’ordre del dia davant d’uns representants d’uns col.legues cansats d’aguantar, castigar i notificar dia darrera dia les impertinències i faltes lleus i greus d’aquests alumnes. Els botxins són víctimes i les victimes, culpables.

Sortiu corrent!

Anoto aquest incident perquè forma part de la meva i la nostra vida de professors. M’ha afectat i m’afecta com a membre del consell escolar i com a representant de companys i companyes impecables.

I des d’aquí em revolto un cop més i crido i crido i crido i proclamo que és absolutament injust que els professors i professores de la secundària no només estem sotmesos a les continuades faltes de respecte per part d’alguns alumnes, a més, hem d’aguantar sense cap mena de protecció tota classe de judicis i faltes de respecte i de consideració envers la nostra feina per part d’alguns pares i mares. Són pocs, afortunadament, però poden fer molt soroll i molt molt molt mal.

Fins quan ho haurem de suportar?

La pintada que vaig fotografiar a un carrer d'Oaxaca l’hauriem de repintar a tots els instituts, o l’hauriem de dur tatuada als braços i al front.

L'admirat Forges, també, com sempre, ho ha vist clar

La Xina al cor

A l'Aula d'Acollida, com que hi ha en Rui-Dong, sempre parlem de la Xina: que si l'extensió, que si el nombre d'habitants, l'escriptura, l'escola, la geografia, els Jocs Olímpics... fins i tot el tema (que amb ell ens ha dut molta polèmica) del Tibet.

Aquesta setmana, no podia ser d'una altra manera, la Xina ha estat dramàticament present a la nostra classe. Hem parlat del terratrèmol i de la zona afectada; hem mirat els informatius de Tv3 on s'anaven explicant dia dia el terrible abast del sisme, les rèpliques, les horroroses i creixents xifres de les conseqüències.

En Rui-Dong va penjar al seu blog uns vídeos sobre el tema, els vam projectar i , per mostrar-li la nostra solidaritat, a l'Aula d'Acollida, vam estar fent tres minuts de silenci. A la seva classe de 3rB també van voler mostrar-li la solidaritat i, a l'hora de tutoria van venir tots amb la seva tutora a l'Aula d'Acollida i van mirar els documents en un absolut i corprenedor silenci.

Tots dos moments van ser molt emocionants. Els nois i les noies de les dues aules van estar molt molt seriosos i respectuosos i al Rui Dong se'l veia conmocionat per la solidaritat i l'interès que li estaven demostrant els companys.

No sé si sorgiran més i noves iniciatives. De moment, m'ha agradat consignar aquests petits aconteixements protagonizats per adolescents que poden transmetre i fer circular molts sentiments, i també ajudar un company que està patint pel que passa al seu país.

Aquí teniu un link a ZHENRU, una pàgina amb molta informació.

Fer una entrevista

A l'Aula d'Acollida, ser capaç de fer una entrevista oralment significa haver assolit una fita, un nivell bàsic en les competències orals. En general, els alumnes són capaços de fer-la, tots sols, al cap de dos mesos d'arribar. N'hi ha però que la poden fer abans.

En aquest document que segueix he exposat, breument, els passos seguits tant pel que fa a la realització de los entrevistes com a l'observació i avaluació del treball oral realitzat:

| View | Upload your own

Aquí podeu trobar, per si us poden ser d'utilitat, els documents en word amb les preguntes de preparació (podeu retallar-les perquè les triïn) i amb la graella d'observació i d'avaluació.

Aquí podeu escoltar algunes de les entrevistes realitzades:

I aquí, ... més entrevistes.

Aquesta actvitat està donant molt bons resultats, ho podeu escoltar en els documents audios que he afegit. Penseu que hi ha entrevistes fetes per alumnes que només fa dos mesos que han arribat!

M'agradaria molt que aquest treball us sigui útil, us doni idees i ganes de treballar més i sistemàticament l'expressió oral. També m'agradaria poder compartir les vostres reflexions i experiències en aquest camp (i en altres, es clar!)

La imatge del PowerPoint, de la web d'explodingdog

Homenatge

Per Sant Jordi, el Departamet de Llengua Catalana de l'IES Palau Ausit ha proposat i organitzat una activitat literària molt interessant: una exposició-concurs , als passadissos del centre, de cartells fets pels alumnes a partir de frases de llibres de la Mercè Rodoreda.

Cada curs n' ha llegit una novel·la, un conte o una narracció : "Viatges i flors", "la Plaça del Diamant", "Aloma", "El gelat rosa" ,"Zerafina" , "Aquella paret, aquella mimosa", "El riu i la barca" i cada alumne n'havia de fer una interpretació d'un fragment integrant-lo amb una imatge.
Els resultats s'han penjat als passadissos del centre.

L'aportació dels alumnes de l'Aula d'Acollida a aquest homenatge ha consistit en triar unes quantes imatges de les exposades per cada nivell, escanejar-les i fer-ne un powerpiont que es va passar per la televisió del hall de l'Institut. Us el presento. Ells i elles l'han fet. La tria és ben seva.Així podeu veure ni que sigui una una mica alguns exemples de les produccions exposades, on dominen les flors, els ocells , els gestos tencats del desamor i els gestos tendres de l'amor i la sensualitat. Molt creatiu i molt rodoredià.

| View | Upload your own

**Nota: Aquest curs, per Sant Jordi no hi hagut tallers, ni recitals, ni conferències. Per experiència sé que és molt molt difícil muntar una festa lluïda en un centre que no té cap espai col.lectiu adequat. Totes les iniciatives s'estavellen, any darrere any, contra la tristíssima realitat de la manca d'espais per fer actes que reuneixin un grup nombrós d'alumnes. Dir això no suposa una crítica , és una lamentació i una reclamació , a qui correspongui, de la urgent necessitat d'espais dignes per poder fer actes dignes.

la imatge és de Micheo

Llibres i poema

A l'Aula d'Acollida hem celebrat la Diada fent llibres amb la llegenda de Sant Jordi i recitant el poema del post anterior individualment i col.lectivament. Us en deixem una mostra visual i una altre d'auditiva. Són els treballs i les veus de la Soukaina, en Mohammed, l'Otmane, la Juana, en Rui-Dong, l'Angie, la Binta, l'Alejandro, la Darlin, en Roni i en César. (No hi eren tots ja que n''hi havia que éren a la seva aula ordinària). Esperem que us agradi.



També podeu escoltar aquí algunes lectures individuals del poema.
Bona Diada!

La Diada de Sant Jordi

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist

i els nens i nenes ploraven

..................................

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall

Preguntes:

1. Llegeix varies vegades aquest poema i enregistra'l

2. Per què hi ha una rosa per il.lustrar el poema?

La imatge és de Micheo

Els blogs dels alumnes

"Trobo que a un aula d'acollida un bloc és una bona cosa: tan pel tema de la cohesió social com pel tema de donar un instrument de comunicació que no perdi els lligams dels orígens.
T'animo a que els animis a que facin un bloc de classe, amb pautes molt marcades al principi i esperant que cada un/a assumeixi el fet d'escriure com un acte de llibertat. Que d'això es tracta, de viure i sentir les tecnologies com un bé social que contribueix al nostre desenvolupament."

Això m’ho vas escriure tu, Bea Marín, fa alguns mesos, en un e-mail en què generosament em comentaves el meu incipient blog.

Des d’aleshores li he estat donat voltes al fet d’animar els alumnes a escriure un blog. No tenia clar com superar la contradicció entre la llibertat d’escriptura que suposa un blog i la no-llibertat d’escriptura que suposa tot exercici escolar en una llengua que s’està aprenent.

Vaig llegir coses que els col·legues han escrit sobre els blogs de classe, vaig mirar-ne molts, i en cap trobava la formula que volia trobar. Un blog que servís a) perquè els alumnes de l’aula d’acollida hi escrivissin de forma personal, és a dir, individual; b) per escriure millor en català; c) per no perdre els seus orígens d) per obrir la possibilitat de comunicar-se amb altres joves; e) per aprendre un tipus de text de comunicació audiovisual: el blog, practicar el post, posar títols, imaginar un format, pensar, buscar insertar imatges, vídeos, etc.

No trobava com fer-ho. Fins que finalment, xino, xano, les coses han anat sortint: Amb uns quants alumnes s’ ha encetat un camí que, encara que sembli mentida, reuneix els quatre objectius que jo creia necessaris i a més, sembla una via de superació de les contradiccions entre la llibertat d’escriure coses pròpies i la necessitat d’aprendre a escriure bé en la llengua que estan aprenent.

En aquest document es pot llegir el desenvolupament del treball.

I els blogs, aqui els tens: El Blog de la Binta; el d'en Jonathan, el d’en Fanor i el d’en Rui-Dong .

No els he posat fins que ells i elles no m’han donat el permís. Aviat hi haurà un cinquè, el de la Juana, que ja ha començat a redactar... i encara n’hi pot haver d’altres abans de final de curs. Poquet a poquet, va creixent i prenent forma la seva competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Gràcies Bea, un cop més, per sembrar iniciatives. Els resultats et pertanyen en part a tu .

Pots anar veient com creixen.

idees:

Si aquest post el llegeixen tutors i tutores d'Aules d'Acollida, estaria molt bé que animéssiu els vostres alumnes a fer comentaris en els blogs dels dels meus. Segurs que estarien molt contents! I si això els anima, a més a fer un blog, doncs millor. A veure qui es el primer!

les fotografies són de .meow ; joathina i gadjetgirl

**afegit el 14/d'abril/ 2008

elisaberth, el blog de la Juana !