Pobresa i riquesa

Fa unes setmanes vaig anar  a l'IES "EL Foix"  de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la  Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels  "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és  el president de l'Associació. 

La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural)  de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès.  També, explicar-los quina és la tasca que  l'ONG que representàvem. 

Per començar,  els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...

• Desprès de presentar-nos,  els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem  que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin. 
  

Primera reacció: curiositat i discussió (On és Nicaragua? Quin és  de tots aquests països?) Al grup hi ha un mexicà i un brasiler, els nois els demanen informació per situar alguns noms al mapa. De sobte, són importants.

• Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
  

Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns,   poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.

• Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.

• Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
  

- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?

       - Tenen molta aigua!

       - Tenen molta riquesa de boscos!

La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran  d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.

• Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
• Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada? 

- ...Que no és un país pobre..

- ... És ric però el fan ser pobre.

Objectiu assolit! 

Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!

Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just. 

Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.

(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot,  aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat.  Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).