dimecres, 19 de gener del 2011

Els reptes de la diversitat

Col·laboro en el Màster d'Ensenyament de català per a l'Acolliment Língüístic de la UAB en l'assignatura "Visibilització, valoració i gestió de les diferències" en el Mòdul3 "Diversitat dels aprenents". Es tracta de fer veure als estudiants els reptes i també els avantatges de la diversitat en què indefugiblement ens trobem immersos.

Podeu veure en el Blog del Mòdul tot el programa de l'assignatura. En aquest blog aniré desgranant els detalls de l'itinerari seguit al llarg de les 6 hores de classe.

A la sessió del passat dimecres els vaig posar com a activitat que miressin i comentessin aquests dos documents, tot explicant-ne que tenen a veure amb la diversitat.

Continuaré.






9 comentaris:

  1. Video 1. Ens ha agradat per la manera com es representa aquesta situació o problemàtica, pel xoc que representa haver de renunciar al vel per part d'una nena musulmana; i això contrasta amb el fet que aquí tothom es vesteix lliurement.
    El personatge de la professora creiem que representa la posició de bona part del professorat.
    Té a veure amb la diversitat perquè dins de la societat catalana tothom és diferent.
    La nena musulmana evidencia la diversitat que hi ha hagut sempre perquè les diferències entre alumnes són moltes i diverses.

    Meritxell Salvat i Imma Moles

    ResponElimina
  2. Vídeo 2. Aquest vídeo és molt interessant perquè posa de manifest la ineficàcia actual del sistema educatiu. Reflecteix la necessitat urgent de reformes en el sistema d'ensenyament i d'aprenentatge (formació, metodologia, didàctica, aplicació noves tecnologies,..), amb l'objectiu d'adeqüar-se a la nova diversitat cultural i a la nova societat del coneixement.

    Aurora García i Carles Ramírez

    ResponElimina
  3. Vídeo 1. Aquest vídeo ens ha agradat ja que tracta d'un tema actual i complex que alhora es donarà en molta probabilitat allà on farem classe. Aquest curtmetratge ens ha fet reflexionar al voltant.
    És un exemple molt visual d'un aspecte de les moltes formes en la qual es pot expressar la diversitat. Ens mostra un exemple de la gestió de diversitat en una aula on la diversitat és tolerada parcialment amb un criteri subjectiu no consensuat.

    Philip De Mesmaecker i Meritxell Vidal

    ResponElimina
  4. Vídeo 2. El sistema educatiu actual, amb els seus mètodes pedagògics homegeneïtzadors i eminentment teòrics, impedeix als nens d'aprendre motivats segons els seus interessos. L'educació ha de ser pràctica i experiència. Si això fos la realitat a les aules, tothom aprendia al seu ritme i en funció de les seves capacitats i possibilitats, atenent així a la diversitat de manera natural. El fet d'"ensenyar fent" a les escoles és favorable davant aquesta diversitat de l'alumnat, ja que amb la pràctica s'arriba millor al coneixement. Aprendre és molt més que estudiar.

    Meritxell Jiménez, Esther Sancho i Anna Victor.

    ResponElimina
  5. El vídeo de Schank i Punset ens ha agradat molt.
    L'escola té un currículum molt tancat que és el mateix per a tothom. Això li facilita la tasca pedagògica però fa que els alumnes rebin bàsicament explicacions i no puguin experimentar i aprendre realment. L'experimentació donaria un producte divers i això és el que l'escola no sap gestionar prou bé.

    Gemma Segura i Judith Bassols

    ResponElimina
  6. És un vídeo interessant perquè et fa pensar en el que li passa a aquesta noia i com s'ha de gestionar el fet religiós a l'escola. Al final del vídeo demostra que TOTS som diferents, no només aquesta noia.

    Júlia Pous
    Xavier Miralles

    ResponElimina
  7. Ens ha agradat que el curt reculli un tema polèmic i que mostri un posicionament, des del nostre punt de vista, crític amb prohibir l'entrada del hiyab a l'aula.
    L'argumentació de la professora és una mostra d'intolerància perquè és precisament ella qui no respecta la llibertat de pensament. La norma esdevé incoherent quan veiem com van vestits la resta d'alumnes de la classe.
    Ara bé, quins són els límits de les normes? No ens sembla acceptable el burca, però quina diferència hi ha entre un hiyab i un fulard o una gorra de beisbol o una diadema?
    Laia Tomàs i Eduard Vidal

    ResponElimina
  8. Trobo molt interessant el curtmetratge del primer vídeo. Considero que el professorat hauria de preocupar-se per conèixer les característiques personals i la situació de cada un dels seus alumnes. La complexitat d’atendre a la diversitat ve donada a arrel de la pràctica, és a dir, quan ens trobem a dins de les aules, cadascú ho fa a la seva manera i amb les seves variables. Tot i que hi hagi un currículum establert on es potenciï al màxim l’atenció a la diversitat i la inclusió de tots els alumnes sense excepció, la realitat és una altra.


    Considero que no s’ha d’etiquetar als alumnes basant-se només en fets acadèmics i/o culturals. Aquest fet és el pitjor error que podem cometre coma futurs docents. També crec que ni l’alumne s’ha d’adaptar a l’escola ni que l’escola s’ha d’adaptar al nen; penso que ambdues bandes s’han d’adaptar a cadascun amb la mesura de lo possible. Com a característiques individuals que importen a l’hora d’ensenyar i aprendre penso que totes les aptituds que tenen els alumnes són importants en el procés d’ensenyament – aprenentatge.


    Hi ha molta diversitat, però una està bé visionada i l’altra no. Per tant, hem de tenir en compte que tothom té dret a ser educat, fent front a la diversitat, sense excepció !



    [b]Miriam Sández Roldán[/b]

    ResponElimina
  9. Vídeo 2. Aquest vídeo és molt interessant perquè ens fa reflexionar sobre les mancances del sistema educatiu actual. Ens planteja que per aconseguir un aprenentatge amb èxit cal passar per l'experiència. De fet, és sorprenent que mentre la societat i la cultura avança en l'era 2.0, en les aules es segueixen mètodes antiquíssims. No podem pretendre que els nostres alumnes acostumats a una nova realitat,apreguin només de les explicacions del professorat. Per això, cal una nova reformulació per integrar l'experiència en tot aprenantge. Hem de reciclar-nos i avançar junts.

    Marta Ferré Amorós

    ResponElimina