La cadència secreta de l'estiu (VI)

"Aquest potser és el lloc, i la bellesa

potser és només l'absència del desig,

el buit en què la veu es torna cant

i la claror penetra cada cosa

com un vel de misteri que no altera

la cadència secreta dels objectes"

....

...

"Deixo que el buit de mi l'empleni el buit

per no perdre el delit ni la tendresa"

Miquel Martí Pol (Suite de Parlavà)

Imatge: "Silla" de Manuel Villena

La cadència secreta de l'estiu (V)

 ...

"És una terra ben solcada

- dóna pa, i oli, i vi, d´óna garrofes-

És una terra grossa i calsa

Feta de segles i de relles

Amb rengleres de terra avifellant-la

Amb una remor antiga que -somorta-

Revifa els vells i soleiats neguits"

... 

Jesús Massip. Tríptic

A l'Antologia Terres d'aigua. (2004) Cossetènia Edicions. 

Imatge: "Coll de garrofer" de manelzaera

La cadència secreta de l'estiu (IV)

... 

"Dormen a la soca

les filles del vent

trulls abassonats

d'astorat vermell"

..... 

Cinta Massip. Quatre estacions amb taronja a les terres de l'Ebre.

A l'antologia Terres d'Aigua. (2204) Cossetània Edicions.

La imatge és de Daniel Gil 

La cadència secreta de l'estiu (III)

LXX

"molt més que un temple, bastiría amb les meues paraules, aspres i

humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a Mallorca. Les pedres sàviament

organitzades, amb una organització ben sòlida, contribueixen  a

salvar de l'erosió la terra batuda pels vents marins.

m'agradaria, amb una semblant assemblea de pedres, preservar amb

els meus mots un idioma, un país, una forma de vida i que ningú

no sapigués mai quin és el meu món

com tampoc ningú sap el nom de l'autor de la marjada."

Vicent Andrés Estellés (Horacianes)

(El Montsià també està solcat de marges de pedres perfectament encaixades, pentagrames de melodies desaparegudes que  ja no sabem  interpretar.)

Imatge: "Marge" de Daniel Gil

La cadència secreta de l'estiu (II)

MONTSIÀ

"Arbres com un ramat pasturant entre prades

i una terra escampada, muntanyes? - esquenalls

d'aquesta terra d'ampla grassor, tera oliada

amb un cel ample a sobre, polit com un mirall!"

Miquel Arimany

(He trobat aquest poema en una web molt interessant, plena de recursos per treballar a les classes i que aprofito per recomanar des d'aquí:  Un viatge literari per les comarques de Catalunya, d'Elena Vicioso Martínez)

Imatge: oliveres mil.lenàries de Godall. 

Fotografia de Rosa Iglesias i Bruno Fournée 

La cadència secreta de l'estiu (I)

Primer va ser la casa, trobada per atzar, en un poble i una comarca fins a aquell moment desconeguts. Va ser un amor gairebé a primera vista. I la casa  va ser la barca amb què iniciar el descobriment -i enamorament-  de la terra frescal que la circumda i que l'havia engendrat.

La perspectiva d'un estiu sedentari a la casa tranquil.la, semblava que em facilitaria poder acabar la feina de penjar al blog algunes activitats que encara tinc pendents de descriure.  Però resulta que la casa és cau, cala, caliu, caravana, talaia o tendal, segons les lleis inevitables de l'atzar que, segur, forma part del morter que ha soldat les seves pedres i apuntalat les seves bigues. 

La cadència de l'estiu i del lloc m'imposa poesies.

...i les feines pendents continuaran pendents. 

Prejudicis

Faig vacances però són unes vacances  tranquil.les que em permeten anar-me connectant. No vaig posar el rètol  que posen molts blocaires de "Tancat per vacances" perquè volia aprofitar les estones d'aquest meu sedentari estiu per anar penjant al blog algunes de les activitats que vam fer a classe i que no vaig tenir temps de  presentar perquè el final de curs se'm va tirar a sobre. i  aquest curs el meu final de curs ha estat especialment especial. Ja ho explicaré quan hagi fet tots els deures  que m'he proposat. No m'agrada deixar coses pendents i aniré per parts.

Però és que la realitat que llegeixo als diaris em fa reaccionar i de moment  no em deixa publicar altres cosas. Estic tenint un estiu bel.ligerant i això que m'he proposat no parlar del projecte de la LEC.  Aquesta noticia, apareguda al diari Avui és la que ara em fa posar-me a escriure.

Pel que sembla, el CEIP Rosa del Vents del barri de la Sagrera (Barcelona) és una escola implicada en un pla d'acollida de qualitat. Un exemple que ens demostra que quan la diversitat i l'arribada continua d'immigrants es treballen  amb rigor i en equip no hi ha problema escolar. El veritable problema, sembla,  són els prejudicis dels pares i mares autòctons  i, també, l'actuació del Departament d'Educació que en comptes de recolzar les bones pràctiques de l'escola, la codemna a no créixer.

 

Relaciono aquesta noticia amb els posts anteriors sobre les iniciatives de fer els EBE, les aules especials. No puc deixar de pensar que aquestes aules amaguen l'objectiu de tranquilitzar els nostres conciutadans perquè no vegin massa de prop la realitat de la immigració.  Però es que es una despesa d'energia  absurda, i, a més inútil. Res ni ningú no els lliurarà de veure-la ni de viure-la aquesta immigració. No saben que no es possible escapar de la realitat? En Serrat a la seva cançó  "Disculpe el señor" ja fa molt de temps que ens ho va explicar. 

Companyes i companys  del CEIP "Rosa dels Vents", no em coneixeu, teniu la meva solidaritat. Com no ser bel.ligerant contra aquest ambient de prejudicis que s'està incrustant com un herpes a la nostra societat? 

Què podem fer?