divendres, 19 de desembre del 2008
dissabte, 13 de desembre del 2008
DRETS HUMANS
Va ser el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.
Idees per treballar a l'Aula d'Acollida, o a una altra aula, per què no? :
Us proposo mirar aquesta "manifestació virtual" en què ciutadanes i ciutadans de totes les edats reivindiquen els seus drets.
Idees per treballar a l'Aula d'Acollida, o a una altra aula, per què no? :
I. Treball individual
1. Mira totes les pancartes de la "manifestació virtual" i copia aquelles frases amb les quals estiguis més d'acord.
3. Entre tots, copieu les propostes triades a la pissarra (les que es repeteixin, no cal copiar-les dues vegades) fins a tenir una llista de les que preferiu.
4. Voteu les que preferiu de la llista a la pissarra. Són les vostres reivindicacions.
5. Entre tots, escriviu, al menys, dues propostes més que no hagin sortit a la "manifestació virtual".
6. Feu petites pancartes amb les 5 propostes més votades per la classe i les que heu afegit.
Els Drets Humans ténen només 60 anys i hi ha molta feina per fer!
2. Desprès, d'aquestes frases que has copiat, tria'n cinc, les que prefereixis.
II. Treball de grup
4. Voteu les que preferiu de la llista a la pissarra. Són les vostres reivindicacions.
5. Entre tots, escriviu, al menys, dues propostes més que no hagin sortit a la "manifestació virtual".
6. Feu petites pancartes amb les 5 propostes més votades per la classe i les que heu afegit.
Són les vostres reivindicacions, les vostres demandes a les quals teniu dret.
Potser altres classes s'afegeixen a les peticions i a les propostes.
Més idees:
Entreu a la página de l'aniversari dels Drets Humans, cliqueu a "postal electrònica" i envieu-ne una a un amic o a una amiga.
Els Drets Humans ténen només 60 anys i hi ha molta feina per fer!
Recursos per als professors: la Pàgina del 60è aniversari dels Drets Humans, plena d'informació i de propostes.
dimecres, 3 de desembre del 2008
divendres, 14 de novembre del 2008
L'ensenyament públic no es ven!
Perdoneu la redundància però ja que per raons que alguns coneixeu ahir no vaig poder fer vaga, aprofito la finestreta del blog per solidaritzar-me completament amb els que la van fer. Com sempre, si aquesta vaga serveix d'alguna cosa, uns hi hauran deixat els diners i els guanys seran per tothom.
Alguns links que estan a favor de la vaga (quina pena i quina vergonya la desunió sindical davant d'aquests casos tan greus! ... així ens va)
...continuaré penjant-ne
afegit el
15/11/08 Totum revolutum
... i continuaré penjant-ne
dimarts, 4 de novembre del 2008
Esglai
He treballat durant sis anys a Ripollet i l'escenari de l'homicidi de la nena de 14 anys m'és esgarrifosament familiar. Víctima i suposats botxins no eren alumnes de l'IES on jo treballava, però podien haver-ho estat. Repassant la noticia, els fets, l'escenari, veient les cares dels companys i companyes de les classes a la improvisada manifestació d'ahir, sento encara, un cop de puny a la boca de l'estómac per la crueltat del fet i al mateix temps per la proximitat que tinc amb el món que ha generat aquesta crueltat.
Pel que he llegit, la causa és segurament una història d'amor o desamor i de resposta a una provocació. És només la meva hipòtesi: l'orgull d'un gallet mascle ferit.
Tot i no haver estat alumnes meus, totes les cares em són familiars: la víctima, les amigues, els (repeteixo) suposats agressors. M'és familiar la seva manera de vestir-se, de comunicar-se, la insolència d'algunes actituds dels nois (moltes vegades ens hem enfrontat a l'Institut amb aquests "líders" que van de guapos i de prepotents), el cercle d'admiració o de temor que generen al seu voltant, la barreja de submissió i de provocació de les noies.
Si teniu temps, entreu al fotologs dels adolescents de les vostres classes, són tan aclaparadorament exhibicionistes com -potser volgudament- illetrats, i són mostres reals i impactants de la barreja explosiva de somnis innocents (príncep blau, princeses, amor per sempre) i de desitjos i diversions gens innocents que carrega el còctel d'energies desfermades.
Pobres Juanis, princeses de la perifèria, procaces, atrevides i decidides, víctimes potencials de les modes, de les enveges, de les rivalitats, de les fatxendes i "xuleries" dels seus companys i companyes de classe.
Pobres nois i noies, amics i amigues que ara escriuen frases terribles de venjança a qui hores abans havien escrit frases d'amor apassionat, o a qui admiraven, temien o imitaven.
Pobres pares i mares que segurament no sabien de la missa la meitat.
Pobres professors i professores de l'IES perquè molta part de la societat els culparà a ells quan és justament a l'institut un dels pocs llocs o es posen límits i es donen models i valors diferents als que la societat ofereix.
Pobra, pobra, víctima. Pobres botxins.
I pobres de nosaltres, adults, desarmats - perquè no tenim paraules- per afrontar aquest esglai.
Articles d'opinió a la premsa digital:
afegit el 7/11/08 Protesta de l'alcalde de Ripollet pel tractament informatiu de la noticia (escrit adreçat al President del Consell Audiovisual de Catalunya, a la Directora de TV3 i al Síndic de Greuges)
afegit el 7/11/08 Comunicat de l'Ajuntament de Ripollet
afegit el 15/11/08 "Maores" de Manuel Dios Diz (en gallec), trobat via EducaRueca
divendres, 31 d’octubre del 2008
Avaluació
UFFFFFF!!!Acabo de veure el debat a TV3 sobre la Secundària i , com que no tinc encara imatges, n'he fet una , ràpidament i al calor de les impressions, amb el wordle. (Les paraules les hi he donat jo, les majúscules i minúscules també, l'ordre ha estat aleatori. No em disgusta. El prenc i l'inserto).
Com sempre, tinc dubtes que el format televisiu del debat sigui el més adient per aprofundir en un tema. En Cuní ha estat gallet "ma non tropo" si recordo altres debats en què ens havia atacat sense pietat. Aquest cop, amb una vaga de profes planejant a dues setmanes vista, segurament li han dit que anés amb compte i no escalfés al personal. "Experts" i públic (on per cert hem pogut escoltar alumnes d'èxit i alumnes normalillos i admirar les diferències quant a la forma i al contingut del que deien) han opinat sense gaire ordre i gairebé ningú no ha tingut temps de dir res a fons, cadascú parlava per llençar una idea, per aprofitar l'ocasió i fer-se visible...ara, qui sí ha tingut temps -casualment- d'explicar la seva visió de la situació, de dir-nos que estan fent tot alló (i més) del que cal perquè les coses vagin millor ha estat el Conseller d'educació. No he comptat les seves intervencios ni l'estona que ell ha tingut la paraula, però seria un bon exercici per calcular la suposada pluralitat del debat.
RESULTATS ( segons el meu personal barem)
Un Excel.lent per a totes i tots aquells que han aprofitat l'ocasió per plantejar al Conseller preguntes que no ha contestat : planificació? subvencions a les escoles d'elit? visió idíl.lica del que està passant? currículum de la secundària?
Un Notable per als pocs que han intentar donar una visió més global del problema: la societat, família.
Un Bé per a aquells i aquelles que han intervingut aportant ni que fos una petita reflexió o pregunta que ajudés a anar més enllà dels tòpics.
Un Suficent per a la majoria
Un Insuficient per al presentador que moltes vegades s'adelantava a les opinions dels assistents i les dequalificava abans inclús d'haver-les escoltat. De fet, ben mirat, és un insuficient tirant a baix, a molt deficient perquè ha enfocat el tema fracàs escolar= immigració. Com si aquest fenòmen sociològic haguès estat la causa que els nois i noies autòctons vagin malament a l'escola (quan ja anaven malament fa 10 anys, abans del boom de l'immigració)
Un MOLT DEFICIENT per al Conseller. Ha parlat molt, el que més, i no ha dit res de res ni ha contestat a algunes preguntes interesants.
COMENTARIS
En general no s'ha parlat de la LOGSE, de la LOE, de la LEC, del fracàs - ono tan fracàs- d'un ensenyament que no ha tingut en compte l'esforç, la memòria, la voluntat. NO S'HA PARLAT de LES FAMÍLIES, dels PARES I DE LES MARES , representants d'una part de la societat, que desprecien l'escola , inculquen als seus fills, directament o indirecta , el menyspreu als professors i a la cultura.
No s'ha parlat de com fer per integrar i no excloure.
No s'ha parlat dels retalls d'hores en assignatures com Filosofia ... ni del professorat que es veu OBLIGAT a impartir matèries que no domina.
ASPECTES POSITIUS
Alguna de les persones, del "úblic" que ha parlat contradint la visió oficial i que l'ombra de la possible vaga ha fet que , per una vegada, no es carreguessin totes les tintes sobre el professorat.
CONCLUSIÓ
Tot semblava una mena de comèdia perquè ell , el Conseller, poguès parlar. I ha parlat i parlat i parlat...per a no dir res!!!
UFFF!!!
(Com es nota que estic enfadada!)
dijous, 25 de setembre del 2008
Colors i olors de tardor
Una atractiva i creativa activitat de visual i plàstica referent a la tardor em fa pensar que també se'n podria fer alguna de similar basada en imatges com aquestes, tretes del Flickr.
També es podria fer una activitat més senzilla, per "escalfar" motors abans de fer-ne, potser una altre de més llarga. La familiarització amb el tema es podria fer de la següent manera:
1. Observant el temps meteorològic (plou no plou, fa menys calor, fa vent, hi ha boira, el cel és gris,.....)
2. Observant els colors dels arbres i de la ciutat
3. Explicant les olors del camp (sobre tot pels que viuen al camp)
4. Desprès, projectar o fotocopiar (em color) aquestes imatges, o d'altres similars i fer unes quantes preguntes orals a la classe:
- N'hi ha de tardor al vostre país?
- Sabeu per què?
- Podríeu dir els colors d'aquestes fotografies?
- Coneixeu els fruits que es mostren?
- N'hi ha d'aquests fruits al vostre país?
- N'hi ha que s'hi assemblen?
- Quines imatges us fan pensar en alguna olor?
- Podríeu explicar-la?
I si voleu, podrieu continuar amb l'activitat sobre els poemes de tardor que ja vaig descriure en un post molt anterior d'aquest mateix blog i que tan bons resultats va donar.
I , per acabar, aquí i també aquí , trobareu més poemes, dites , refranys i activitats sobre la tardor.
Trieu i remeneu.
M'agradaria saber-ne el resultats!
dimecres, 24 de setembre del 2008
EBE: acollida o recollida? (IV)
Ja sé que alguns pensaran que aquesta fotografia és demagògica. És la que millor reflecteix la representació mental que jo tinc d'aquests espais anomenats de benvinguda (??) educativa (?) dels quals ja vaig parlar en posts anteriors.
Perquè ajudi a la reflexió, reprodueixo un article on s'analitza la mesura i es fan algunes preguntes molt pertinents que posen el dit a la llaga de la política educativa del nostre Govern (que es diu d'esquerres, ¿què hagués passat si aquesta iniciativa l'hagués posat en funcionament el govern de CIU?) i de la mentalitat cada dia més xenòfoba de la nostra societat.
L'article el signa Miguel Pajares, membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social de la Universitat de Barcelona, i es va publicar a El Periódico el 22/09/2008
Espais de benvinguda educativa
"Dies enrere va començar a funcionar a Vic el primer dels anomenats espais de benvinguda educativa per a alumnes immigrants posat en marxa per la Generalitat. Més de 20 nens de diferents procedències, que podien haver començat el curs en les escoles ordinàries, ja que eren a Vic en període de matrícula, no ho van fer perquè van ser derivats a aquest centre. ¿Quant temps hi seran abans de ser escolaritzats? No se sap. Les intencions de la Conselleria d’Educació són que l’estada no superi un mes, però l’alcalde de Vic ha dit que s’hi estaran el temps que faci falta. ¿Necessari per a què? Se suposa que per a la seva adaptació al sistema educatiu. ¿A quina adaptació ens podem referir? Se suposa que, bàsicament, a l’aprenentatge del català, ja que és difícil trobar alguna altra cosa a la qual un nen o una nena no es pugui adaptar sobre la marxa al ritme, més o menys, dels altres.
Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.
LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’aquest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè començaran la seva etapa escolar amb l’autoestima per terra.
La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’aquests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?
Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?
Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?
I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?"
....................................
Algú pot contestar alguna d'aquestes preguntes?
Tot i que moltes persones i entitats serioses, implicades i compromeses han parlat criticant la iniciativa, segueixo pensant que també m'agradaria saber l'opinió dels assessors LIC de les zones on hi ha els EBE i també els d'altres zones. Hi esteu d'acord o no? no hi veieu incongruències i contradiccions? Per què aquest silenci? No és una mica sospitosa tanta "prudència" i tant "primer s'ha de veure com funciona" quan es tracta de Drets dels Infants? De què teniu por?.
Què hagués passat si aquesta iniciativa l'hagués posat en funcionament el govern de CIU?
dijous, 11 de setembre del 2008
De camins i d'horitzonts...
Aquest post arriba amb uns 10 dies de retard.Per a tots els professors, el curs, encara sense alumnes però amb l'obligació d'anar a l'Institut, el retrobament amb els col.legues, la familiarització amb els nous horari... tot això que ja és el curs, va començar el dia 1 de setembre.
Per a mi, no.
Fa alguns anys, sota l'aixoplug de LOE , el Ministeri i els Sindicats es van posar d'acord per posar en marxa una mena de "plan renove" a l'ensenyament , el resultat del qual és que el curs passat em van oferir (com a molts d'altres) l'oportunitat de viure d'una manera diferent. I l'he agafat: m'he jubilat.
M'he jubilat, i això , a més de revelar la meva edat - que no m' acabo de creure i que em provoca vertigen- vol dir que aquest mes, desprès de 37 anys de ser professora a la secundària, ja no aniré a l'Institut.
Què se sent? La sensació més immediata és que sóc una persona afortunada per haver pogut elegir. També, algun dubte: com viuré l'absència quotidiana d'alumnes després de tants anys de tenir-ne? Fins a quin punt trobaré a faltar l'energia i la creativitat que la interacció amb ells em provocava?
I , per sobre de tot, l'esperonament d'haver d'enfrontar-me a una nova situació vital.
A l'horitzó més immediat tinc alguns projectes de formació de professors, alguns encàrrecs editorials, algunes participacions puntuals en congressos i trobades... No he volgut omplir-me massa l'agenda. Vull que hi hagi molts buits i que l'aire circuli per poder reposar les idees i que en neixin de noves.Necessito gestionar l'immens cabdal de temps que de sobte posseeixo perquè no se'm perdi a mans dels dos enemics que ja conec: les demandes de la meva vida familiar, multi-generacional i escampada i la meva natural tendència a la dispersió.
I què passarà amb aquest blog?
Tinc "deures pendents", una carpeta bastant plena d'activitats i de materials del curs passat que poden interessar o inspirar als col.legues blocaires que busquen idees per a les classes. Voldria arranjar-los, ordenar-les, polir-los i penjar-los aquí perquè qui ho vulgui els aprofiti.
Quan ho hagi penjat tot, potser acabaré aquest blog.
dissabte, 23 d’agost del 2008
La cadència secreta de l'estiu (VI)
"Aquest potser és el lloc, i la bellesa
potser és només l'absència del desig,
el buit en què la veu es torna cant
i la claror penetra cada cosa
com un vel de misteri que no altera
la cadència secreta dels objectes"
....
...
"Deixo que el buit de mi l'empleni el buit
per no perdre el delit ni la tendresa"
Miquel Martí Pol (Suite de Parlavà)
Imatge: "Silla" de Manuel Villena
divendres, 22 d’agost del 2008
La cadència secreta de l'estiu (V)
...
"És una terra ben solcada
- dóna pa, i oli, i vi, d´óna garrofes-
És una terra grossa i calsa
Feta de segles i de relles
Amb rengleres de terra avifellant-la
Amb una remor antiga que -somorta-
Revifa els vells i soleiats neguits"
...
A l'Antologia Terres d'aigua. (2004) Cossetènia Edicions.
dijous, 21 d’agost del 2008
La cadència secreta de l'estiu (IV)
...
"Dormen a la soca
les filles del vent
trulls abassonats
d'astorat vermell"
.....
La imatge és de Daniel Gil
dimarts, 19 d’agost del 2008
La cadència secreta de l'estiu (III)
LXX
"molt més que un temple, bastiría amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles
que vaig veure un dia a Mallorca. Les pedres sàviament
organitzades, amb una organització ben sòlida, contribueixen a
salvar de l'erosió la terra batuda pels vents marins.
m'agradaria, amb una semblant assemblea de pedres, preservar amb
els meus mots un idioma, un país, una forma de vida i que ningú
no sapigués mai quin és el meu món
com tampoc ningú sap el nom de l'autor de la marjada."
Vicent Andrés Estellés (Horacianes)
(El Montsià també està solcat de marges de pedres perfectament encaixades, pentagrames de melodies desaparegudes que ja no sabem interpretar.)
Imatge: "Marge" de Daniel Gil
dissabte, 16 d’agost del 2008
La cadència secreta de l'estiu (II)
MONTSIÀ
"Arbres com un ramat pasturant entre prades
i una terra escampada, muntanyes? - esquenalls
d'aquesta terra d'ampla grassor, tera oliada
amb un cel ample a sobre, polit com un mirall!"
(He trobat aquest poema en una web molt interessant, plena de recursos per treballar a les classes i que aprofito per recomanar des d'aquí: Un viatge literari per les comarques de Catalunya, d'Elena Vicioso Martínez)
Imatge: oliveres mil.lenàries de Godall.
Fotografia de Rosa Iglesias i Bruno Fournée
La cadència secreta de l'estiu (I)
Primer va ser la casa, trobada per atzar, en un poble i una comarca fins a aquell moment desconeguts. Va ser un amor gairebé a primera vista. I la casa va ser la barca amb què iniciar el descobriment -i enamorament- de la terra frescal que la circumda i que l'havia engendrat.
La perspectiva d'un estiu sedentari a la casa tranquil.la, semblava que em facilitaria poder acabar la feina de penjar al blog algunes activitats que encara tinc pendents de descriure. Però resulta que la casa és cau, cala, caliu, caravana, talaia o tendal, segons les lleis inevitables de l'atzar que, segur, forma part del morter que ha soldat les seves pedres i apuntalat les seves bigues.
La cadència de l'estiu i del lloc m'imposa poesies.
...i les feines pendents continuaran pendents.
dimarts, 5 d’agost del 2008
Prejudicis
Faig vacances però són unes vacances tranquil.les que em permeten anar-me connectant. No vaig posar el rètol que posen molts blocaires de "Tancat per vacances" perquè volia aprofitar les estones d'aquest meu sedentari estiu per anar penjant al blog algunes de les activitats que vam fer a classe i que no vaig tenir temps de presentar perquè el final de curs se'm va tirar a sobre. i aquest curs el meu final de curs ha estat especialment especial. Ja ho explicaré quan hagi fet tots els deures que m'he proposat. No m'agrada deixar coses pendents i aniré per parts.
Però és que la realitat que llegeixo als diaris em fa reaccionar i de moment no em deixa publicar altres cosas. Estic tenint un estiu bel.ligerant i això que m'he proposat no parlar del projecte de la LEC. Aquesta noticia, apareguda al diari Avui és la que ara em fa posar-me a escriure.
Pel que sembla, el CEIP Rosa del Vents del barri de la Sagrera (Barcelona) és una escola implicada en un pla d'acollida de qualitat. Un exemple que ens demostra que quan la diversitat i l'arribada continua d'immigrants es treballen amb rigor i en equip no hi ha problema escolar. El veritable problema, sembla, són els prejudicis dels pares i mares autòctons i, també, l'actuació del Departament d'Educació que en comptes de recolzar les bones pràctiques de l'escola, la codemna a no créixer.
Relaciono aquesta noticia amb els posts anteriors sobre les iniciatives de fer els EBE, les aules especials. No puc deixar de pensar que aquestes aules amaguen l'objectiu de tranquilitzar els nostres conciutadans perquè no vegin massa de prop la realitat de la immigració. Però es que es una despesa d'energia absurda, i, a més inútil. Res ni ningú no els lliurarà de veure-la ni de viure-la aquesta immigració. No saben que no es possible escapar de la realitat? En Serrat a la seva cançó "Disculpe el señor" ja fa molt de temps que ens ho va explicar.
Companyes i companys del CEIP "Rosa dels Vents", no em coneixeu, teniu la meva solidaritat. Com no ser bel.ligerant contra aquest ambient de prejudicis que s'està incrustant com un herpes a la nostra societat?
Què podem fer?
dilluns, 21 de juliol del 2008
EBE: acollida o recollida? (III)
Què en penseu dels EBE, companys i companyes de les Aules d'Acollida?
Què en penseu, assessores i assessors LIC?
Què en penseu, responsables dels Plans d'Entorn?
M'agradaria saber les vostres opinions, tant si són favorables, desfavorables o mig mig. Tan se val que sigui l'estiu -per això ho han fet públic ara- i estem tots lluny de la nostra problemàtica quotidiana a les aules. Mullem-nos i digue'm la nostra!
Us convido a opinar aquí (o bé on vulgueu) i a obrir un debat en profunditat sobre aquest tema.
divendres, 18 de juliol del 2008
EBE: acollida o recollida?. (II) Manifest de SOS Racisme
Espais de benvinguda?Davant la presentació del Departament d’Educació de la Generalitat de les proves pilot a Vic i Reus del anomenats Espais de Benvinguda Educativa (EBE), SOS Racisme ens reafirmem i tornem a denunciar aquestes iniciatives de segregadores i discriminatòries, com ja varem fer davant el primer anunci.
Amb aquesta iniciativa política, el Govern de Catalunya, i al seu capdavant el Conseller d’Educació, transgredeix i tira per terra les línies i criteris que han regit les polítiques d’integració i educatives dels darrers anys al nostre país. Des de SOS Racisme volem fer arribar les següents reflexions:
- Com es pot treballar per la integració des de la segregació? Malgrat l’aposta per un nom afable, malgrat intentar relacionar aquests espais amb els plans d’entorn, l’essència dels EBE és la mateixa que als seus inicis: es tracta de centres específics pel alumnat immigrat nouvingut i les seves famílies que provoquen segregació i racisme social.
- On queda el principi de no crear xarxes i serveis específics per la població immigrada i potenciar l’accés normalitzat als serveis? No és més lògic reforçar les aules d’acollida i dotar-les de més professionals (tant en nombre com en perfil professional) que crear uns espais com aquests? No és més coherent apropar aquestes famílies a la xarxa d’acollida del municipi perquè rebin la informació general? No és millor que si alguna família necessita el suport dels serveis socials sigui adreçada a aquesta xarxa des del començament? Per que cal enviar un nen als EBE a l’estiu, si existeixen els esplais i casals? Quina especialització te un equip format per un docent, un educador social, un monitor de lleure i un integrador social que no es pugui oferir des dels serveis normalitzats generals per tota la població?
- Realment es pot considerar escolarització aquests mòduls de 4 hores als EBE? Quan temps han de passar aquests nens a aquests centres?Quins són el criteris per passar al centre educatiu? Per què no poden fer si s’escau el mòdul de 4 hores al centre? Per què cal que les famílies nouvingudes facin un mòdul de 10 hores d’entrevistes personalitzades? Com es garanteix la igualtat d’oportunitats pels adolescents de 16 a 18 anys als EBE? Cal tenir uns EBE per informar d’horaris, normes dels centres educatius i drets i deures de l’alumnat als nens i als familiars?
Des de SOS Racisme denunciem la contradicció amb altres línees engegades pel Govern català com la LLei d’Acollida, el Pla per la Immigració i la Ciutadania i el futur Pacte per la Immigració,així com amb la majoria d’opinions i iniciatives engegades des de la comunitat educativa que des de fa temps amb pocs recursos, imaginació i voluntat professional han mantingut, malgrat totes les dificultats, l’escola o el institut com l’espai de trobada i convivència dels nens i joves de diferents orígens en una societat diversa.
Reforçar els plans d’entorn, les aules d’acollida, augmentar els recursos de l’escola pública i garantitzar el repartiment de l’alumnat nouvingut entre tota l’oferta educativa (pública i privada) són algunes de les qüestions a les que el Govern català hauria de dedicar esforços i no a jugar amb la cohesió social.
SOS Racisme mantenim la demanda al Síndic de Greuges perquè aquesta institució vetlli per la no vulneració de drets i la no discriminació, a la vegada que un cop més exigim coherència en tota les accions de Govern així com una retirada d’aquests espais segregadors que fomenten l’estigmatització de la immigració i que darrera d’amables nomenclatures amaguen un clar racisme institucional.
11 de juliol del 2008 SOS Racisme - Catalunya
dimarts, 15 de juliol del 2008
EBE: acollida o recollida? (I)
La presentació, divendres passat, del projecte dels anomenats EBE ("Espais de Benvinguda Educativa" , nom aquest que ja em dóna tot el tuf d'un eufemisme), m'ha indignat.
Primer, per la forma, perquè s'ha fet amb nocturnitat, en aquest cas amb "estivitat": un divendres de juliol, de mig juliol, quan ja gairebé tot el professorat ha marxat de vacances o bé està tancant les carpetes i endreçant els papers del curs i de les escoles d'estiu, és a dir, quan tothom està amb les defenses baixes i no hi ha capacitat de resposta ni tan sols la mínima que és la que solem fer els ensenyants.
Però també, i sobre tot, m'ha indignat pel contingut i el rere fons que em sembla que té aquesta iniciativa.
Aquest post és una reacció visceral, una interrogació al davant d'una mesura que no comparteixo en absolut i que em sembla perillosa perquè potencialment injusta.
També necessito, de passada, manifestar la meva indignació pel titular i la composició fotogràfica que acompanyava la notícia al diari el País a la seva edició per Catalunya del dia 12-07-08. Un exemple de grollera manipulació informativa.
La notícia:
- Informacions del Departament d'Educació
- Nota de premsa de l'Ajuntament de Vic
- Vilaweb El Punt Digital
(16-07-2008) Opinions contra la manipulació de la notícia feta per El País:
- (16-07-08) Carta a el País de Lidia Santos Arnau, diputada del GS-Ciutadans pel Canvi en el Parlament de Catalunya y secretaria de Justicia i Immigració
- (16-07-2008) Al Blog de Laia Jurado. "El País": una puntada de peu al govern de Zapatero en el cul de Vic?
- (17-07-2008) A Cul de sac. Bloc de Josep M. Bru.
- (18-07-2008) Carta a El País del Conseller Ernest Maragall, protestant sobre el tractament de la notícia.
(16-07-2008) Manifestos recents d'alguns sindicats contra els EBE
Articles i posts relacionats: (la llista queda oberta, aniré completant-la, poso en vermell la data de la seva inclusió a aquest post, no la data de la seva publicació a la premsa.)
- Jordi Sánchez: La acogida de los alumnos emigrantes (El País)
- Espais de Benvinguda Educativa: Error o solució? al Bloc de la Laia Jurado. (regidora a Vic per la CUP).
- Des de les golfes. Bloc de Ricard Jiménez Eroles
- Blocde Gemma Iglesias. Scandinavian heart
- (16-05-08) La adaptación al sistema escolar. Joan María Girona a El País
- (17-07-08) Pregunta de la diputada del Parlament de Catalunya Flora Villalta (PSC) al President de la Generalitat a la sessió de control. Resposta del President.
- (17-07-08) Nota d'ICV
- (17-07-08) Discrepo. Bloc de Rafa Méndez
- (17-07-08) El Defensor del Pueblo teme que las escuelas sean guettos. (El País)
- (19-07-08) No integren, segreguen. Al Bloc d'en Xavier Tornafoch (ICV)
- (22-07-08) Inmigrantes y escuela. Editorial de El País
- (22-07-08) Bienvenidos al otro lado de la valla. Ferran Balcells.El País,
- (22-07-08) La segregación no tiene aliados. (Reportatge a El País)
- (22-07-08) Aulas Pozo. Joan Maria Girona. la Vanguardia
- (22-07-08) Entrevista amb la portaveu de l'STEC-STEs, Rosa Cañadell.
- (25-07-08) Aulas de acogida. Albert Quílez. (Cartas al director. El País)
- (26-07-08) ¿Los "Espacios de bienvenida educativa son segregadores"? Al bloc de Geógrafo subjetivo.
- (26-07-08) Espais d'acollida per a l'alumnat immigrant. Article de Rosa Cañadell a El debat.cat
- (27-07-08) Espais de benvinguda educativa, al Blog de Domènec Pérez. (Una bona anàlisi de les contradaccions amb el marc legal en què s'insereix el projecte)
- (24-09-08) Una apuesta progresista, article a El País de Jaume Graells, (Director General del Departament d'Educació de la Generalitat).
- (24-09-08) L'inclusió i l'Ebe, al Blog d'en David de las Heras.
- (24-09-08) Rebuig als Espais de Benvinguda Educativa per "segregadors" i "innecessaris". Article a eldebat.cat
- (24-09-08) Mestres i entitats catalanes rebutgen els nous espais de benvinguda educativa per "discriminatoris", noticia a l'Avui del 15/09/08.
- (24-09-08) SOS Racisme, USTEC, Rosa Sensat i la UAB aposten per les aules d'acollida enlloc dels EBE , notícia a Elter.net
................................
Escriuré sobre aquest tema més llargament i detallada.
De moment, m'adhereixo totalment al manifest que n'ha fet SOS Racisme, l'única organització que ha reaccionat immediatament i amb contundència.
I...què passa amb els Sindicats? esteu massa enfeinats comptant punts pels accesos a càtedres o notes de tall de les oposicions? heu marxat ja de vacances?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)