Novembre

(fragment)

Se m'adorm a la falda aquest cadell
de la tarda.

Novembre m'omple els ulls
de claredats.

Miquel Martí Pol

(les fotografies són de Micheo)

Definició

Escrits a la pell

M'alço en nom propi i de ningú més,
La meva història és breu
com els mots que ara enfilo;
els imagino, els penso, els dic,
els escric, els rento i els estenc al món,
clars com la inquietud de primavera.

Després, aquí els llegiu.

Helena Porteros  i  Liroz

Això, justament això, voldria que fos aquest blog!

la fotografia és de punki:)

Benvinguts

Nois i noies que arribeu a Catalunya, no sé, de veritat, i ho lamento, si als instituts estem preparats per dir-vos que casa nostra és casa vostra.

(La versió de "Qualsevol nit pot sortir el sol" d'en Jaume Sisa, és la cantada per Sabor de Gràcia i La Troba Kung Fú. Al disc La cançó amb rumba)

Savi

Per què és tan difícil que el professorat, l'escola en general, accepti la realitat- aclaparadora - que l'aprenentatge, el de veritat, només està lligat a l'experiència?

Aquest oblit és especialment dramàtic i grotesc en l'àmbit dels programes de llengües (a les estrangeres, molt menys, tot s'ha de dir).

Quantes hores de classe es dediquen als pronoms, als accents, a les categories gramaticals i no a parlar i a escriure bé?
Per què la llengua que s'ensenya a les aules sembla estar eternament al servei de la gramàtica?
Quantes energies perdudes!
Per què són tant pocs els professors que posen la gramàtica al servei de la llengua?

Per ara, el Marc europeu comú de referència (MCER) és només un document gairebé desconegut.

Acabo de trobar en un blog d'una col.lega que no em coneix una fantàstica entrevista feta per l'Eduard Punset a Roger Shank .
(Es pot veure al video (a YouTube, naturalment) i en un altre lloc se'n pot llegir la transcripció.)

Sàvies paraules que a les escoles s'ignoren.
Veus d'altres mons em diuen que no vaig tan equivocada.

Converses (o a parlar s'aprèn parlant)

| View | Upload your own

De fet, aquesta experiència de dissenyar i practicar tot un seguit de converses ha estat una de les coses més interessants que s'han fet a l'Aula d'Acollida. Sobre tot pel que fa a la implicació d'altres professors i alumnes del centre. Es pot trobar tota la descripció detallada al llibre:

Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2006) Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.(Textos de JM Cots, C. Escobar, M. Irún, M. Martínez, L. Nussbaum i V. Unamuno)
I també en els següents vincles :

1. Article de la Cristina Escobar sobre les bases teòriques de l'experiència: "Para aprender a hablar hay que querer decir algo". Glosas didácticas 12.
2. "Parelles lingüístiques en un IES". Article de la Luci Nussbaum i jo mateixa publicat al "Caixa d'Eines nº 3"on s'explica tota l'experiència.
3. La descripció i les fitxes amb el guió detallat de cadascuna de les converses.
4. La Web del grup GREIP, Grup de Recerca en l'Ensenyament i la Interacció plurilingües de la UAB, que és el marc on s'ha realitzat l'activitat. Allà es poden trobar d'altres materials molt útils per fer-ne de similars.

L'experiència es va iniciar el curs 2004-2005 a l'IES on treballo (IES Palau Ausit de Ripollet) i es va continuar, intentant millorar-la, els cursos posteriors. També la vam explicar en diferents jornades de formació i trobades amb Tutors d'Aula d'Acollida i Assessors LIC.
Sabem que hi alguns centres que l'han adoptat, tot canviant-la i adaptant-la. La llavor està creixent i és fantàstic i reconfortant tenir-ne noticies.
Blog de l'Aula d'Acollida de l'IES La Garrotxa d'Olot que va fer el programa de parelles lingüístiques.
A l' IES Pompeu Fabra i a l'IES Joan Oró de Martorell també es va fer el programa. Amb fi de festa inclòs. Podeu veure-ho aquí.
Aniré afegint els links de totes les repercussions de què tingui noticies de viva veu o virtuals.

Vídeos

El Barça, un mirall?

Un club que es diu més que un club, que vol ser un mirall de la societat catalana, mostra una imatge de país monolingüe en què només es parla castellà.

Així, com podem engrescar el jovent a parlar català?

Aventura

Acollida: acollir molts mons dins de l'aula.

Aula: la importància (i el luxe) de tenir un espai de treball controlat. Per què és tan difícil d'entendre? Per què és tan rendible pedagògicament? Per què no es fa més? Per què no forma part de les nostres reivindicacions?

Vaig anar voluntàriament a fer de tutora d'una Aula d'Acollida perquè això m'oferia l'oportunitat de participar en una experiència nova però amb el bagatge de sempre, de tants anys. Vaig anar-hi com una exploradora encuriosida i apassionada que troba nous territoris on sap que podrà fer servir els coneixements acumulats. I també que haurà de fer front a nous reptes que no té ni tan sols inventariats.

Aula d'Acollida. Frustracions i alegries a parts iguals. Preguntes, a cada moment.