Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris R. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris R. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 d’abril del 2009

Pobresa i riquesa


Fa unes setmanes vaig anar  a l'IES "EL Foix"  de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la  Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels  "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és  el president de l'Associació. 

La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural)  de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès.  També, explicar-los quina és la tasca que  l'ONG que representàvem. 

Per començar,  els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...
  • Desprès de presentar-nos,  els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem  que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin. 
Primera reacció: curiositat i discussió (On és Nicaragua? Quin és  de tots aquests països?) Al grup hi ha un mexicà i un brasiler, els nois els demanen informació per situar alguns noms al mapa. De sobte, són importants.
  • Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns,   poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.
  • Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.
  • Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?
       - Tenen molta aigua!
       - Tenen molta riquesa de boscos!

La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran  d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.
  • Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
  • Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada? 
- ...Que no és un país pobre..
- ... És ric però el fan ser pobre.

Objectiu assolit! 

Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!

Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just. 

Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.

(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot,  aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat.  Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).

dimarts, 15 de juliol del 2008

EBE: acollida o recollida? (I)


La presentació, divendres passat, del projecte dels anomenats EBE ("Espais de Benvinguda Educativa" , nom aquest que ja em dóna tot el tuf d'un eufemisme), m'ha indignat.

Primer, per la forma, perquè s'ha fet amb nocturnitat, en aquest cas amb "estivitat": un divendres de juliol, de mig juliol, quan ja gairebé tot el professorat ha marxat de vacances o bé està tancant les carpetes i endreçant els papers del curs i de les escoles d'estiu, és a dir, quan tothom està amb les defenses baixes i no hi ha capacitat de resposta ni tan sols la mínima que és la que solem fer els ensenyants.

Però també, i sobre tot, m'ha indignat pel contingut i el rere fons que em sembla que té aquesta iniciativa.

Aquest post és una reacció visceral, una interrogació al davant d'una mesura que no comparteixo en absolut i que em sembla perillosa perquè potencialment injusta.
També necessito, de passada, manifestar la meva indignació pel titular i la composició fotogràfica que acompanyava la notícia al diari el País a la seva edició per Catalunya del dia 12-07-08. Un exemple de grollera manipulació informativa.

La notícia:

(16-07-2008) Opinions contra la manipulació de la notícia feta per El País:



(16-07-2008) Manifestos recents d'alguns sindicats contra els EBE


Articles i posts relacionats: (la llista queda oberta, aniré completant-la, poso en vermell la data de la seva inclusió a aquest post, no la data de la seva publicació a la premsa.)


................................

Escriuré sobre aquest tema més llargament i detallada.
De moment, m'adhereixo totalment al manifest que n'ha fet SOS Racisme, l'única organització que ha reaccionat immediatament i amb contundència.
I...què passa amb els Sindicats? esteu massa enfeinats comptant punts pels accesos a càtedres o notes de tall de les oposicions? heu marxat ja de vacances?


diumenge, 8 de juny del 2008

Còctel


Ingredients:
  • 1 adolescent de 1r d’ESO amb un fort afany de protaginsme, amb actituds provocadores, racistes i masclistes cap als seus companys i companyes i irrespetuoses cap els professors però, això sí, hiperprotegit pels seus pares.
  • 4 adolescents menys protegits pels pares però també conflictius, fatxendes, gallets i provocadors.
  • Una quantitat indeterminada d’alumnes que pateixen la por als més forts o la fascinació pels més forts.
  • 1 associació de pares amb poca parròquia i ganes de tenir-ne al preu que sigui.
  • Un pares i una mare hiperprotectors, dels quals, la mare , a més, amb notable manca de respcte cap als professors i amb notable afany de notorietat.

Preparació

Poseu en un recipient l’alumne hiperprotegit i maleducat, els alumnes fatxendes i la quantitat indeterminada d’alumnes amb por o fascinació.

Agiteu la barreja durant tot un curs escolar.

Afegiu uns grams de pòlvora de baralla de pati entre l’adolescent hiperprotegit i els xul.letes oficials i contemplada i/o corejada per un grup d’alumnes porucs o fascinats.

Barregeu-hi un litre de gasolina dels pares hiperprotectors.

Acosteu-ho a les flamarades de la mare amb ganes de notorietat.

Quan s'encengui, doneu la torxa a l’associació de pares perquè es pensin que pot ser un senyal per atraure la parròquia que no han pogut atraure fins el moment.

Penjeu-hi el missatge següent: "els culpables són els professors".

Serviu l’explosiu en un consell escolar amb sorpresa i sense estar a l’ordre del dia davant d’uns representants d’uns col.legues cansats d’aguantar, castigar i notificar dia darrera dia les impertinències i faltes lleus i greus d’aquests alumnes. Els botxins són víctimes i les victimes, culpables.

Sortiu corrent!


Anoto aquest incident perquè forma part de la meva i la nostra vida de professors. M’ha afectat i m’afecta com a membre del consell escolar i com a representant de companys i companyes impecables.

I des d’aquí em revolto un cop més i crido i crido i crido i proclamo que és absolutament injust que els professors i professores de la secundària no només estem sotmesos a les continuades faltes de respecte per part d’alguns alumnes, a més, hem d’aguantar sense cap mena de protecció tota classe de judicis i faltes de respecte i de consideració envers la nostra feina per part d’alguns pares i mares. Són pocs, afortunadament, però poden fer molt soroll i molt molt molt mal.

Fins quan ho haurem de suportar?

La pintada que vaig fotografiar a un carrer d'Oaxaca l’hauriem de repintar a tots els instituts, o l’hauriem de dur tatuada als braços i al front.

L'admirat Forges, també, com sempre, ho ha vist clar



divendres, 15 de febrer del 2008

Per què he fet la vaga?


  • perquè estic en contra de les Bases per una Llei d'Educació de Catalunya sobre tot perquè el document apunta en la direcció que la millora de l'ensenyament és la millora de la gestió de l'ensenyament . No estic en contra de la millora de la gestió, però penso que la millora de l'ensenyament, en primer, primer, primer lloc, passa per abocar-hi més diners en recursos humans
  • perquè no crec que l'autonomia dels centres sigui la solució al suposat fracàs escolar
  • perquè donar major poder a les juntes directives pot derivar en arbitrarietats i amiguisme però no en qualitat de l'ensenyament
  • perquè el model de director-gestor, pot generar, en els professors del centre, adhesions, submissions i silencis molt perillosos
  • perquè si el Claustre de Professors i el Consell Escolar perden importància, s'anul·la definitivament la implicació i la participació del professorat (que ja en aquests moments és escassa)
  • perquè any darrere any, des de la implantació de la LOGSE, les condicions laborals del professors de secundària han anat empitjorant (ens toca donar matèries que no són la nostra, sense cap preparació; ens toca més fer una funció de vigilants, repressors, psicòlegs, assistents socials, policies, que no pas de professors, és a dir, no podem, en bones condicions transmetre i desvetllar coneixements)
  • perquè, tot i haver-nos obligat a ser més vigilants que ensenyants, se'ns atribueix part de la responsabilitat en el suposat fracàs escolar (qui és el responsable intel·lectual de la, aquesta sí fracassada, LOGSE?)
  • perquè no s'han explicat bé les conclusions de l'informe PISA pel que fa als resultats en l'escola pública que, contràriament al que es fa creure, en surt bastant ben parada respecte a la privada concertada), vegeu-ne aquí l'anàlisi que en fa la CGT!
  • perquè la majoria dels mitjans de comunicació han estat contra nosaltres (en el programa de Josep Cuní (com sempre, demagògic i ampul.lós) articles d'opinió i l'editorial de la Vanguardia , el programa de TV2 "59 segons"(en una edició vergonyosa i mono-color que en comptes d'un debat va ser un acte d'inaguantable fidelitat al conseller i en el curs del qual se'ns va ridiculitzar, menysprear, gairebé insultar...)
  • perquè era una vaga unitària
  • perquè tot i que els sindicats ja fa temps que m'han decebut molt, el dia 15 volia comptar entre els que manifestaven el seu malestar i no entre els que -molts per raons més econòmiques que ideològiques - es quedaven als instituts sense fer ni classe ni protesta.
  • perquè no crec en el projecte d'aules "especials" per immigrants
  • perquè estic en contra de supressió d'hores de llengua catalana i castellana i filosofia en el projecte de nou Batxillerat
  • perquè fa molt temps que estic indignada per com es porten les coses de l'ensenyament
  • perquè l'escola privada concertada no rep alumnes amb la mateixa diversitat i complexitat que els que rebem a l'escola pública
  • perquè crec que un ensenyament públic de qualitat i d'excel.lència és possible si es posen els medis materials i humans
  • perquè crec en l'escola publica i en la seva diversitat enriquidora
  • perquè crec i estimo la meva professió
  • per dignitat
No es veritat , com han dit molts diaris, que la jornada fos de quasi normalitat a les aules. Al contrari, crec que el seu èxit ha estat rotund i ha sorprès fins i tot els propis convocants.

Senyors dels sindicats, preneu bona nota del nostre profund malestar i treballeu més: escolteu-nos més, passeu més pels centres, oblideu completament el tema dels vostres vots i els vostres protagonismes per trobar-hi solucions conjuntes i de forma unitària.

Senyor Conseller, a quin aspecte de la millora de l'ensenyament, projecte solidari o ONG aniran a parar els mils d'Euros que ens descomptaran als professors pel dia de vaga? Com que són diners públics penso que la resposta també hauria de ser pública.

Gràcies Mònica, tu al menys vas deixar parlar llargament les dues parts en els teus dos programes dedicats al tema.

Potser aquest post no interessa a ningú (ni als professors que l'han fet ni, encara menys al qui no l'han fet) però necessitava escriure'l.

Ai, una cosa més. Si el conseller Maragall presentés com a Treball de Recerca de Batxillerat la seva explicació sobre les Bases, si el presentés com ho va fer a "59 segons" o a "La Nit al Dia", caòticament, monòtonament i desestructurada... no aprovaria. Així de senzill.

I si ho anés a explicar a una classe de l'ESO, directament se'l menjarien.