dijous, 25 de setembre del 2008

Colors i olors de tardor







Una atractiva i creativa activitat de visual i plàstica referent a la tardor em fa pensar que també se'n podria fer alguna de similar basada en imatges com aquestes, tretes del Flickr.

També es podria fer una activitat més senzilla, per "escalfar" motors abans de fer-ne, potser una altre de més llarga. La familiarització amb el tema es podria fer de la següent manera:


1. Observant el temps meteorològic (plou no plou, fa menys calor, fa vent, hi ha boira, el cel és gris,.....)
2. Observant els colors dels arbres i de la ciutat
3. Explicant les olors del camp (sobre tot pels que viuen al camp)
4. Desprès, projectar o fotocopiar (em color) aquestes imatges, o d'altres similars i fer unes quantes preguntes orals a la classe:

  • N'hi ha de tardor al vostre país?
  • Sabeu per què?
  • Podríeu dir els colors d'aquestes fotografies?
  • Coneixeu els fruits que es mostren?
  • N'hi ha d'aquests fruits al vostre país?
  • N'hi ha que s'hi assemblen?
  • Quines imatges us fan pensar en alguna olor?
  • Podríeu explicar-la?

I si voleu, podrieu continuar amb l'activitat sobre els poemes de tardor que ja vaig descriure en un post molt anterior d'aquest mateix blog i que tan bons resultats va donar.

I , per acabar, aquí i també aquí , trobareu més poemes, dites , refranys i activitats sobre la tardor.
Trieu i remeneu.
M'agradaria saber-ne el resultats!

dimecres, 24 de setembre del 2008

EBE: acollida o recollida? (IV)

Ja sé que alguns pensaran que aquesta fotografia és demagògica. És la que millor reflecteix la representació mental que jo tinc d'aquests espais anomenats de benvinguda (??) educativa (?) dels quals ja vaig parlar en posts anteriors.

Perquè ajudi a la reflexió, reprodueixo un article on s'analitza la mesura i es fan algunes preguntes molt pertinents que posen el dit a la llaga de la política educativa del nostre Govern (que es diu d'esquerres, ¿què hagués passat si aquesta iniciativa l'hagués posat en funcionament el govern de CIU?) i de la mentalitat cada dia més xenòfoba de la nostra societat.

L'article el signa Miguel Pajares, membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Social de la Universitat de Barcelona, i es va publicar a El Periódico el 22/09/2008

Espais de benvinguda educativa

"Dies enrere va començar a funcionar a Vic el primer dels anomenats espais de benvinguda educativa per a alumnes immigrants posat en marxa per la Generalitat. Més de 20 nens de diferents procedències, que podien haver començat el curs en les escoles ordinàries, ja que eren a Vic en període de matrícula, no ho van fer perquè van ser derivats a aquest centre. ¿Quant temps hi seran abans de ser escolaritzats? No se sap. Les intencions de la Conselleria d’Educació són que l’estada no superi un mes, però l’alcalde de Vic ha dit que s’hi estaran el temps que faci falta. ¿Necessari per a què? Se suposa que per a la seva adaptació al sistema educatiu. ¿A quina adaptació ens podem referir? Se suposa que, bàsicament, a l’aprenentatge del català, ja que és difícil trobar alguna altra cosa a la qual un nen o una nena no es pugui adaptar sobre la marxa al ritme, més o menys, dels altres.

Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.

LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’aquest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè començaran la seva etapa escolar amb l’autoestima per terra.
La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’aquests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?
Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?
Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?

I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?"

....................................

Algú pot contestar alguna d'aquestes preguntes?

Tot i que moltes persones i entitats serioses, implicades i compromeses han parlat criticant la iniciativa, segueixo pensant que també m'agradaria saber l'opinió dels assessors LIC de les zones on hi ha els EBE i també els d'altres zones. Hi esteu d'acord o no? no hi veieu incongruències i contradiccions? Per què aquest silenci? No és una mica sospitosa tanta "prudència" i tant "primer s'ha de veure com funciona" quan es tracta de Drets dels Infants? De què teniu por?.

Què hagués passat si aquesta iniciativa l'hagués posat en funcionament el govern de CIU?

La fotografia és de felinebird

dijous, 11 de setembre del 2008

De camins i d'horitzonts...

Aquest post arriba amb uns 10 dies de retard.
Per a tots els professors, el curs, encara sense alumnes però amb l'obligació d'anar a l'Institut, el retrobament amb els col.legues, la familiarització amb els nous horari... tot això que ja és el curs, va començar el dia 1 de setembre.
Per a mi, no.
Fa alguns anys, sota l'aixoplug de LOE , el Ministeri i els Sindicats es van posar d'acord per posar en marxa una mena de "plan renove" a l'ensenyament , el resultat del qual és que el curs passat em van oferir (com a molts d'altres) l'oportunitat de viure d'una manera diferent. I l'he agafat: m'he jubilat.

M'he jubilat, i això , a més de revelar la meva edat - que no m' acabo de creure i que em provoca vertigen- vol dir que aquest mes, desprès de 37 anys de ser professora a la secundària, ja no aniré a l'Institut.
Què se sent? La sensació més immediata és que sóc una persona afortunada per haver pogut elegir. També, algun dubte: com viuré l'absència quotidiana d'alumnes després de tants anys de tenir-ne? Fins a quin punt trobaré a faltar l'energia i la creativitat que la interacció amb ells em provocava?
I , per sobre de tot, l'esperonament d'haver d'enfrontar-me a una nova situació vital.

A l'horitzó més immediat tinc alguns projectes de formació de professors, alguns encàrrecs editorials, algunes participacions puntuals en congressos i trobades... No he volgut omplir-me massa l'agenda. Vull que hi hagi molts buits i que l'aire circuli per poder reposar les idees i que en neixin de noves.Necessito gestionar l'immens cabdal de temps que de sobte posseeixo perquè no se'm perdi a mans dels dos enemics que ja conec: les demandes de la meva vida familiar, multi-generacional i escampada i la meva natural tendència a la dispersió.

I què passarà amb aquest blog?
Tinc "deures pendents", una carpeta bastant plena d'activitats i de materials del curs passat que poden interessar o inspirar als col.legues blocaires que busquen idees per a les classes. Voldria arranjar-los, ordenar-les, polir-los i penjar-los aquí perquè qui ho vulgui els aprofiti.
Quan ho hagi penjat tot, potser acabaré aquest blog.

No ho tinc decidit. Ja ho veuré.