divendres, 21 de març del 2008

Poesia



Avui se celebra el Dia Mundial de la Poesia.

1. Què és per tu la poesia?

  • Una música
  • Un camí
  • Una veu que explica els teus sentiments
  • Una llum que il·lumina allò que no saps dir
  • Paraules que t'emocionen
  • Res
  • No ho saps
  • .................................................
2. Ara , llegeix aquest poema

La poesia

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.

Pots trobar-ne la traducció a la teva llengua clicant aquí


3. Busca una fotografia al flickr per l'il.lustrar el poema i copia'l en català i en la teva llengua al teu blog o en un document word. Envia'ns els resultats.

4. Per què creus que he triat la foto que encapçala aquest post? Opina.


En motiu del Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les
Lletres Catalanes ( ILC) i UNESCOcat han editat un document amb aquest poema inèdit de Josep Piera, i la seva versió en vint-i-quatre llengües.

La fotografia és de Manuel Villena

Primavera

1. Escolta aquesta cançó:


  • Com la trobes ? trista? alegre?avorrida? pesada?divertida? ...?
  • Amb quina d'aquestes fotografies la relaciones?





  • Per què?
  • Quines paraules has entès?
  • Al teu país , hi ha primavera? quan comença?
  • Saps que significa aquesta estació?
  • Quina és la teva flor preferida?

La lletra és difícil, però pots llegir-la si vols. Clica aquí.

  • Quina frase t'agrada més?

Vídeo de Maria del Mar Bonet cantant aquesta cançó

Si vols saber més sobre Maria del Mar Bonet: Clica aquí


Les fotografíes són de Micheo

dijous, 20 de març del 2008

Aprenents d'oradors


Explicaré una altra experiència de col.laboració entre col.legues. Aquesta es va dur a terme el curs passat i va ser entre dues classes de català de 1r d'ESO i l'Aula d'Acollida.

Per contextualitzar-la, cal dir que al meu centre, el Departament de Català té programada una activitat d’expressió oral obligatòria per a tots els alumnes de l’ESO del centre, és a dir, cada alumne i alumna de l’ESO, cada trimestre, ha de fer una exposició oral davant la resta de la classe. Segons el curs, es trien uns temes o uns altres, i, també segons el curs, l’exposició ha de tenir més o menys durada (de 3 , 5, 7 minuts). És una activitat molt important de cara a la utilització del català ja que l’entorn lingüístic dels alumnes fora del centre, i fins i tot al mateix centre, és castellanoparlant i els ofereix molt poques ocasions d’expressar-se públicament en català. El fet d’haver de fer exposicions orals els permet de practicar una de les habilitats de l’expressió oral de forma monogestionada, molt ben definida en el MCER, a més d’actuar socialment, al davant de tota la classe.

La col.laboració entre la classe de català i l’Aula d’Acollida va consistir en el fet que la professora de català de 1r d'ESO, la Dolors Sànchez, deixés sortir de la seva aula sistemàticament, quatre alumnes , per torns, perquè anessin a l'Aula d'Acollida a preparar la seva exposició oral. Un cop a la setmana, doncs, a l’Aula d’Acollida rebíem quatre nois i noies de 1r d’ESO que venien a fer una preparació de la seva exposició oral. De fet en rebíem 8 d'alumnes, en dues vegades, ja que l’activitat es feia amb dos grups de 1r d’ESO.

Com es feia aquesta preparació? La seqüència la podeu llegir en aquest document:




L’experiència va ser tot un èxit !

a) Pel què fa a la motivació dels “visitants”. No penseu que el nivell d’aquests alumnes era sempre molt alt, al contrari, molts d’ells tenien serioses dificultats a l’hora d’encarar una tasca que mai no havien fet i que superava allò que creien que podien fer. La circumstància de poder fer una preparació més individualitzada, sortir de la rutina de la classe, poder estar actius durant tota l’hora, la curiositat de treballar amb els alumnes nouvinguts i a l’Aula d’Acollida, poder utilitzar Internet, poder assajar l’exposició...els donava seguretat. Molts van treure molt bona nota quan van fer l’exposició a la seva aula ordinària, davant la seva professora i els seus companys habituals i n’estaven molt satisfets. Molts van demanar de venir més hores a l’Aula d’Acollida o fins i tot de poder assajar i repetir l’exposició a l’hora del pati, al davant del alumnes d’acollida, per estar segurs que ho feien bé.

b) Pel què fa a la motivació dels alumnes de l’Aula d’Acollida ja que era una activitat diferent, feta a la seva aula i en què ells tenien un paper d’observadors i ajudants.

c) Pel què fa a la qualitat de les exposicions que es va poder constatar eren cada cop més acurades i seguien unes pautes molt clares.

d) Pel què fa a la competència oral dels alumnes nouvinguts ja que, desprès d’uns mesos d’observació de les exposicions dels altres, ells i elles també havien de fer una exposició oral sobre un tema, seguint la pauta general.

Aquesta experiència forma part d’un inventari de possibilitats de treball conjunt antre les classes ordinàries i les Aules d’Acollida d'un mateix centre; en aquest cas, com en el ja explicat de les Parelles lingüístiques, entre les classes de català dels alumnes de l’ESO ordinària i l’Aula d’Acollida. En ambdós casos, i també en el de la col.laboració amb el professor de Tecnologia, es tracta d’aprofitar les energies, de sumar situacions d’aprenentatge i de propiciar, així, nous aprenentatges.

Aquest curs, de moment, no ha estat possible repetir l’experiència perquè no coincideixen els meus horaris amb els de la col.lega amb qui vaig col.laborar. Això em duu a reflexionar sobre la força però també la fragilitat de les pràctiques nascudes per complicitats i afinitats personals i la lamentable manca de continuïtat i de petjada de tota la seva riquesa. Només fa falta que hi hagi un petit canvi i ja no es poden repetir. Una pena.

Per això l’he escrit i d’aquesta manera en deixo constància.

Potser així podrà aprofitar-se’n algú i animar-se a fer alguna cosa semblant (que, sempre dic el mateix, però és que m’agradaria molt poder compartir totes les coses que faig).

Aquí podeu baixar-vos els documents en Powerpoint

Les imatges són de la fantàstica pàgina d'Explodingdog

dissabte, 8 de març del 2008

Commemoració


1. En parelles, respongueu a les preguntes:

  • En què us fa pensar aquesta imatge?
2. Ara, mireu aquest vídeo:


  • Quina relació trobeu que hi ha entre els dos documents (la imatge i el vídeo)?
  • Sabeu què es commemora el 8 de març?
  • Què es fa a l'institut per celebrar aquest dia?
  • I a la vostra ciutat?
  • I al vostre país?

3. Escriviu una frase per la imatge que encapçala aquest post.
Links:

dilluns, 3 de març del 2008

Feu-ho circular!


Amnistía Internacional: El Poder de tu Voz
by Razorbuz

Trobareu més informació sobre el problema de la difusió gratuita d'aquest vídeo en aquesta pàgina d'Amnistia Internacional.

M'afegeixo a la campanya de divulgar-lo.

I que no s'aturi la cadena!