La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.

Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

• Com fer i editar (detalls tècnics, molt ben explicats) una entrevista a un càrrec municipal. Coneixement del medi.

• Què és un podcast

• Podcast ¿para qué os quiero?

• Podcast de lengua y literatura

• Descoberta de les comarques de Catalunya

• Ràdio Drassanes

• Llengua oral formal: la conferència

• Llegir poesia

• Contes del món

• Lectura dramatitzada

• Acostament a la Guerra Civil a partir d'històries viscudes

• Biografies

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.

Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase

Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal

Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.

Ànims! i... compartiu les troballes.

La gravadora digital de veu (II). Petita llista de preguntes més freqüents (FAQ)

• Quina és la diferència entre una gravadora digital i un mp3?
  
• A la gravadora digital, la qualitat del so és molt millor ; els mp3 són eines per escoltar.
  

• Quina és la diferència entre una gravadora digital i un mp4 o un Ipod?
  
• Cap, des del punt de vista de la qualitat de la gravació. Bastant, si es pensa en el preu. Les gravadores digitals són més econòmiques perquè no emmagatzemen imatges ni vídeos. Tampoc són llamineres, és a dir no són susceptibles de desaparèixer fàcilment en un entorn escolar)

• Quina és la diferència entre una gravadora digital i un ordinador amb programa de gravació incorporat?
  
• Pel que fa a la qualitat de l'enregistrament, cap. Però amb la gravadora digital es té molta més mobilitat i es pot gravar en qualsevol lloc. Els alumnes poden desplaçar-se a un lloc tranquil per fer la seva gravació mentre la resta de la classe pot fer una altra activitat.
  

• En quin format estan els arxius d'audio de la gravadora digital?
  
• En les que jo utilitzo , els arxius estan en format WMA que és un format bastant "pesant". Si es volen passar a MP3 (format més lleuger) per tal de penjar-los en un blog es pot fer servir qualsevol programa lliure de transformació d'arxius, per exemple el Swicht
  

• Es poden fer muntatges a partir de les gravacions?
  
• Sí però, per fer-los, abans us heu de familiaritzar amb una altra programa lliure, l'audacity. És fàcil d'utilizar. Aquí teniu un tutorial per fer-lo servir. Un exemple de muntatge el podeu escoltar aquí, és la gravació d'una simulació d'un programa de ràdio.

• Les gravadores digitals ténen reconeixement automàtic de veu i permeten la transcripció de textos àudio a textos escrits?
  
• La meva no ho pot fer, sé que al mercat hi ha algun model que ho fa, però que està configurat per reconèixer sobre tot l'anglès. Penso que la transcripció només és necessària si voleu fer recerca a partir de les produccions dels alumnes.
  

• Teniu més preguntes?
  

Continuarà...

La gravadora digital de veu (I). La meva eina preferida.

Per què m'agrada?

• Perquè és petita, lleugera, fàcilment transportable.
• Perquè és molt fàcil d'utilitzar.
• Perquè no té cables (que sempre se'm perden o es queden oblidats en els ordinadors)
• Perquè els arxius de so es descarreguen directament a l'ordinador pel seu port USB.
• Perquè té un micròfon que es pot incorporar, si es vol, la qual cosa fa que no es gravin els sorolls ambientals. També té uns auriculars que faciliten l'audició.
• Perquè és assequible, és a dir, relativament econòmica (uns 75€, es pot comprar, si cal, entre diferents departaments)

Què es pot fer amb ella?

• Gravar les produccions orals dels alumnes.
• Descarregar-les i emmagatzemar-les en carpetes individuals en un ordinador, construint un arxiu personal amb els seus textos orals. Aquest pot servir de base per a la posterior escolta col.lectiva o individual de les gravacions, per activitats de compresió oral i també, naturalment, per a la co-avaluació i l'auto-avaluació de la llengua oral.
• Descarregar-les en els mp3 dels mateixos alumnes i que ells mateixos les escoltin i les avaluïn.
• La llista d'activitats possibles amb aquesta eina és molt llarga. en aquest mateix blog, podeu veure'n alguns exemples:

Parelles lingüístiques
Entrevista i observació de l'entrevista
Gravació de poemes recitats pels alumnes
Un programa de ràdio

Quan vaig començar a treballar sistemàticament l'oral, ja fa mols anys, ho feia amb aquells aparells de cassets. Els alumnes tenien tots una cinta on havien d'enregistrar les seves produccions orals durant el curs, com una mena de "llibreta d'oral". Quina feinada! el que em (ens) resultava un calvari era que mai no sabíem si les cintes estaven posades d'una cara o d'una altra i quina era la direcció de la gravació. Moltes vegades es van enregistrar documents a sobre d'altres gravacions !
Desprès de tots els meus assajos plens de voluntarisme, les Noves Tecnologies m'han posat a l'abast aquesta petita i potent eina i des que la vaig provar no he parat d'utilitzar-la i d'animar els professors de llengua perquè també ho facin.

Continuarà...

Fer una entrevista

A l'Aula d'Acollida, ser capaç de fer una entrevista oralment significa haver assolit una fita, un nivell bàsic en les competències orals. En general, els alumnes són capaços de fer-la, tots sols, al cap de dos mesos d'arribar. N'hi ha però que la poden fer abans.

En aquest document que segueix he exposat, breument, els passos seguits tant pel que fa a la realització de los entrevistes com a l'observació i avaluació del treball oral realitzat:

| View | Upload your own

Aquí podeu trobar, per si us poden ser d'utilitat, els documents en word amb les preguntes de preparació (podeu retallar-les perquè les triïn) i amb la graella d'observació i d'avaluació.

Aquí podeu escoltar algunes de les entrevistes realitzades:

I aquí, ... més entrevistes.

Aquesta actvitat està donant molt bons resultats, ho podeu escoltar en els documents audios que he afegit. Penseu que hi ha entrevistes fetes per alumnes que només fa dos mesos que han arribat!

M'agradaria molt que aquest treball us sigui útil, us doni idees i ganes de treballar més i sistemàticament l'expressió oral. També m'agradaria poder compartir les vostres reflexions i experiències en aquest camp (i en altres, es clar!)

La imatge del PowerPoint, de la web d'explodingdog