Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris S. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris S. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de desembre del 2009

La fera ferotge


Penseu que aquesta cançó , ja tot un clàssic, del gran Ovidi pot interessar minimament els alumnes d'avui?
Jo la vaig treballar en la versió Ska dels Txerramequ TiquisMiquis i va funcionar. Escolteu-la.





I aquesta és la meva proposta de treball. Es tracta d'una versió d'una altra, més antiga, publicada aquí.

Fitxa per als professors
LA FERA FEROTGE

Fitxa per als alumnes i lletra de la cançó

La fera ferotge_Fitxa per als alumnes i lletra


Vídeo clip de "La fera ferotge"







divendres, 18 de juliol del 2008

EBE: acollida o recollida?. (II) Manifest de SOS Racisme

Espais de benvinguda?

Davant la presentació del Departament d’Educació de la Generalitat de les proves pilot a Vic i Reus del anomenats Espais de Benvinguda Educativa (EBE), SOS Racisme ens reafirmem i tornem a denunciar aquestes iniciatives de segregadores i discriminatòries, com ja varem fer davant el primer anunci.

Amb aquesta iniciativa política, el Govern de Catalunya, i al seu capdavant el Conseller d’Educació, transgredeix i tira per terra les línies i criteris que han regit les polítiques d’integració i educatives dels darrers anys al nostre país. Des de SOS Racisme volem fer arribar les següents reflexions:


  • Com es pot treballar per la integració des de la segregació? Malgrat l’aposta per un nom afable, malgrat intentar relacionar aquests espais amb els plans d’entorn, l’essència dels EBE és la mateixa que als seus inicis: es tracta de centres específics pel alumnat immigrat nouvingut i les seves famílies que provoquen segregació i racisme social.


  • On queda el principi de no crear xarxes i serveis específics per la població immigrada i potenciar l’accés normalitzat als serveis? No és més lògic reforçar les aules d’acollida i dotar-les de més professionals (tant en nombre com en perfil professional) que crear uns espais com aquests? No és més coherent apropar aquestes famílies a la xarxa d’acollida del municipi perquè rebin la informació general? No és millor que si alguna família necessita el suport dels serveis socials sigui adreçada a aquesta xarxa des del començament? Per que cal enviar un nen als EBE a l’estiu, si existeixen els esplais i casals? Quina especialització te un equip format per un docent, un educador social, un monitor de lleure i un integrador social que no es pugui oferir des dels serveis normalitzats generals per tota la població?
  • Realment es pot considerar escolarització aquests mòduls de 4 hores als EBE? Quan temps han de passar aquests nens a aquests centres?Quins són el criteris per passar al centre educatiu? Per què no poden fer si s’escau el mòdul de 4 hores al centre? Per què cal que les famílies nouvingudes facin un mòdul de 10 hores d’entrevistes personalitzades? Com es garanteix la igualtat d’oportunitats pels adolescents de 16 a 18 anys als EBE? Cal tenir uns EBE per informar d’horaris, normes dels centres educatius i drets i deures de l’alumnat als nens i als familiars?

Des de SOS Racisme denunciem la contradicció amb altres línees engegades pel Govern català com la LLei d’Acollida, el Pla per la Immigració i la Ciutadania i el futur Pacte per la Immigració,així com amb la majoria d’opinions i iniciatives engegades des de la comunitat educativa que des de fa temps amb pocs recursos, imaginació i voluntat professional han mantingut, malgrat totes les dificultats, l’escola o el institut com l’espai de trobada i convivència dels nens i joves de diferents orígens en una societat diversa.
Reforçar els plans d’entorn, les aules d’acollida, augmentar els recursos de l’escola pública i garantitzar el repartiment de l’alumnat nouvingut entre tota l’oferta educativa (pública i privada) són algunes de les qüestions a les que el Govern català hauria de dedicar esforços i no a jugar amb la cohesió social.




SOS Racisme mantenim la demanda al Síndic de Greuges perquè aquesta institució vetlli per la no vulneració de drets i la no discriminació, a la vegada que un cop més exigim coherència en tota les accions de Govern així com una retirada d’aquests espais segregadors que fomenten l’estigmatització de la immigració i que darrera d’amables nomenclatures amaguen un clar racisme institucional.


11 de juliol del 2008
SOS Racisme - Catalunya

dimarts, 22 d’abril del 2008

La Diada de Sant Jordi


LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven
..................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Preguntes:
1. Llegeix varies vegades aquest poema i enregistra'l
2. Per què hi ha una rosa per il.lustrar el poema?

La imatge és de Micheo

diumenge, 30 de desembre del 2007

Visita a Barcelona

El dia 18 desembre es va realitzar la Visita a Barcelona. Tot i que és una activitat tradicional a la nostra Aula d'Acollida, aquest any la va preparar la Sara, una estudiant en pràctiques del CAP de l'UAB (aquest curs n'hi ha hagut dues, la Núria i la Sara).

A l'espera de poder publicar el seu post amb les explicacions i les reflexions sobre la seva Seqüència Didàctica, penjo el document amb les fotografies de tot el que es va fer i de fons, la Rumba de Barcelona de Sabor de Gràcia.



***Nota: aquest power point l'he fet jo, però penso de que, de cara a una altre curs o una altra sortida, estaria molt bé que fossin els mateixos alumnes els que fessin el seu document en powerpoint amb música: la tria de les fotos i de la música, la redacció dels comentaris que es poden posar a cada foto, etc.

D'això que és tan senzill i bàsic, me n'acabo d'adonar aquests dies, tot muntant el document.
No, si l'ofici de profe és que no s'acaba mai d'aprendre!

dijous, 11 d’octubre del 2007

Savi

Per què és tan difícil que el professorat, l'escola en general, accepti la realitat- aclaparadora - que l'aprenentatge, el de veritat, només està lligat a l'experiència?

Aquest oblit és especialment dramàtic i grotesc en l'àmbit dels programes de llengües (a les estrangeres, molt menys, tot s'ha de dir).

Quantes hores de classe es dediquen als pronoms, als accents, a les categories gramaticals i no a parlar i a escriure bé?
Per què la llengua que s'ensenya a les aules sembla estar eternament al servei de la gramàtica?
Quantes energies perdudes!
Per què són tant pocs els professors que posen la gramàtica al servei de la llengua?

Per ara, el Marc europeu comú de referència (MCER) és només un document gairebé desconegut.

Acabo de trobar en un blog d'una col.lega que no em coneix una fantàstica entrevista feta per l'Eduard Punset a Roger Shank .
(Es pot veure al video (a YouTube, naturalment) i en un altre lloc se'n pot llegir la transcripció.)

Sàvies paraules que a les escoles s'ignoren.
Veus d'altres mons em diuen que no vaig tan equivocada.