Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seqüència Didàctica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Seqüència Didàctica. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de març del 2008

Aprenents d'oradors


Explicaré una altra experiència de col.laboració entre col.legues. Aquesta es va dur a terme el curs passat i va ser entre dues classes de català de 1r d'ESO i l'Aula d'Acollida.

Per contextualitzar-la, cal dir que al meu centre, el Departament de Català té programada una activitat d’expressió oral obligatòria per a tots els alumnes de l’ESO del centre, és a dir, cada alumne i alumna de l’ESO, cada trimestre, ha de fer una exposició oral davant la resta de la classe. Segons el curs, es trien uns temes o uns altres, i, també segons el curs, l’exposició ha de tenir més o menys durada (de 3 , 5, 7 minuts). És una activitat molt important de cara a la utilització del català ja que l’entorn lingüístic dels alumnes fora del centre, i fins i tot al mateix centre, és castellanoparlant i els ofereix molt poques ocasions d’expressar-se públicament en català. El fet d’haver de fer exposicions orals els permet de practicar una de les habilitats de l’expressió oral de forma monogestionada, molt ben definida en el MCER, a més d’actuar socialment, al davant de tota la classe.

La col.laboració entre la classe de català i l’Aula d’Acollida va consistir en el fet que la professora de català de 1r d'ESO, la Dolors Sànchez, deixés sortir de la seva aula sistemàticament, quatre alumnes , per torns, perquè anessin a l'Aula d'Acollida a preparar la seva exposició oral. Un cop a la setmana, doncs, a l’Aula d’Acollida rebíem quatre nois i noies de 1r d’ESO que venien a fer una preparació de la seva exposició oral. De fet en rebíem 8 d'alumnes, en dues vegades, ja que l’activitat es feia amb dos grups de 1r d’ESO.

Com es feia aquesta preparació? La seqüència la podeu llegir en aquest document:




L’experiència va ser tot un èxit !

a) Pel què fa a la motivació dels “visitants”. No penseu que el nivell d’aquests alumnes era sempre molt alt, al contrari, molts d’ells tenien serioses dificultats a l’hora d’encarar una tasca que mai no havien fet i que superava allò que creien que podien fer. La circumstància de poder fer una preparació més individualitzada, sortir de la rutina de la classe, poder estar actius durant tota l’hora, la curiositat de treballar amb els alumnes nouvinguts i a l’Aula d’Acollida, poder utilitzar Internet, poder assajar l’exposició...els donava seguretat. Molts van treure molt bona nota quan van fer l’exposició a la seva aula ordinària, davant la seva professora i els seus companys habituals i n’estaven molt satisfets. Molts van demanar de venir més hores a l’Aula d’Acollida o fins i tot de poder assajar i repetir l’exposició a l’hora del pati, al davant del alumnes d’acollida, per estar segurs que ho feien bé.

b) Pel què fa a la motivació dels alumnes de l’Aula d’Acollida ja que era una activitat diferent, feta a la seva aula i en què ells tenien un paper d’observadors i ajudants.

c) Pel què fa a la qualitat de les exposicions que es va poder constatar eren cada cop més acurades i seguien unes pautes molt clares.

d) Pel què fa a la competència oral dels alumnes nouvinguts ja que, desprès d’uns mesos d’observació de les exposicions dels altres, ells i elles també havien de fer una exposició oral sobre un tema, seguint la pauta general.

Aquesta experiència forma part d’un inventari de possibilitats de treball conjunt antre les classes ordinàries i les Aules d’Acollida d'un mateix centre; en aquest cas, com en el ja explicat de les Parelles lingüístiques, entre les classes de català dels alumnes de l’ESO ordinària i l’Aula d’Acollida. En ambdós casos, i també en el de la col.laboració amb el professor de Tecnologia, es tracta d’aprofitar les energies, de sumar situacions d’aprenentatge i de propiciar, així, nous aprenentatges.

Aquest curs, de moment, no ha estat possible repetir l’experiència perquè no coincideixen els meus horaris amb els de la col.lega amb qui vaig col.laborar. Això em duu a reflexionar sobre la força però també la fragilitat de les pràctiques nascudes per complicitats i afinitats personals i la lamentable manca de continuïtat i de petjada de tota la seva riquesa. Només fa falta que hi hagi un petit canvi i ja no es poden repetir. Una pena.

Per això l’he escrit i d’aquesta manera en deixo constància.

Potser així podrà aprofitar-se’n algú i animar-se a fer alguna cosa semblant (que, sempre dic el mateix, però és que m’agradaria molt poder compartir totes les coses que faig).

Aquí podeu baixar-vos els documents en Powerpoint

Les imatges són de la fantàstica pàgina d'Explodingdog

dilluns, 4 de febrer del 2008

On vas amb les banderes i avions?

Entre les activitats que vam fer per commemorar, a la nostra manera, el dia Escolar de la No violència i la Pau, vam estar treballant la cançó d’en Lluis Llach “Cançó sense nom” . La seqüència de treball és molt curta i senzilla i ja l'he explicat en altres llocs virtuals, de tota manera, la penjo aquí, una mica renovada i ampliada, tal com l'he fet enguany, per si pot servir a algú.

1. Activitats de pre-audició

La cançó que anem a treballar és una “cançó de protesta” que no té res a veure ni amb la música ni amb les cançons actuals que us agraden. Quines són les característiques de la cançó de protesta?

- el seu objectiu és protestar i denunciar alguna injustícia

- la música és al servei de la lletra

- es canta amb pocs instruments per donar més força a la lletra

a. Preguntes:

  • Coneixeu alguna cançó de protesta?
  • En quina llengua?
  • De quin país?
  • Qui la canta?

b. Baixeu-vos d’Internet la fitxa de treball per poder treballar sobre el paper.

  • En parelles, escriviu una llista amb totes les paraules relacionades amb la paraula GUERRA i una altra amb les relacionades amb la paraula PAU.

  • Feu l’activitat 2, és a dir ompliu els buits amb les paraules que falten.
2. Activitats d’audició
  • Escolteu la cançó una o dues vegades i verifiqueu si la lletra que heu escrit coincideix.

  • Ara, podeu llegir la lletra aquí i podeu tornar a escoltar la cançó (i cantar-la, si en teniu ganes).

  • Torneu a llegir la lletra de la cançó, mireu la llista de paraules que havíeu escrit (relacionades amb el món de la guerra i la pau) i afegiu les que heu trobat a la cançó i que no teníeu escrites en la primera activitat.
3. Activitats de post-audició:

  • A qui cantaríeu aquesta cançó? Per què?

  • Mireu el vídeo que hi ha en aquest enllaç i que està fet posant imatges a la cançó que acabeu d’escoltar. Què en penseu? Quines imatges posaríeu vosaltres?

més idees
  • Activitats de representació plàstica: Que els alumnes trobin i retallin dels diaris fotografies que els facin pensar en la lletra de la cançó i que facin un petit muntatge, enganxant les fotografies en un full i copiant-hi la part de la lletra que els sembli més adient. Es podria fer com un treball interdisciplinari amb l’assignatura de Visual i Plàstica.

  • Activitats d'expressió plastica i TIC: Realitzar un diaporama musicat amb imatges d'actualitat i la cançó de Lluís Llach.

  • Activitats d’expressió musical: Com a treball interdisciplinari amb el departament de Música es podria treballar musicalment la cançó; Poso la llista d’algunes de les possibilitats que no són excloents, podrien, fins i tot, ser complementàries i es podrien treballar amb el professorat de Música:

    - Cantar-la en cant coral.Interpretar-la amb algun instrument (piano, flauta, guitarra)

    - Transformar-la en rap

    - Cantar-la en “play back” o karaoke.

“Cançó sense nom” va ser des del començament, i per voluntat del seu autor, un himne pacifista. La seva lletra senzilla i directa permet que el missatge arribi i es faci entendre pels alumnes de l’ESO, fins i tot pels més allunyats de la sensibilitat de la música de Lluís Llach. Al meu Institut aquesta activitat s'ha fet a l'Aula d'Acollida i també a les classes de català de 1r d'ESO i amb els alumnes de l'Aula Oberta.

Com sempre, m'agradaria molt rebre comentaris i saber que aquesta proposta ha estat provada i millorada per alguns professors.
Doncs , aixó.

dimarts, 29 de gener del 2008

Art contra la guerra





**Aquest text l'he tornat a escriure en data 29-02 perquè , inexplicablement, se m'ha esborrat el que havia escrit i publicat.

Aqui us presento una mostra del que van fer els alumnes de l'Aula d'Acollida el Dia Internacional de la No Violència i la Pau (DENIP).

Explico la seqüència de treball perquè és molt curta , molt fàcil i molt engrescadora:

Context: L'activitat es va fer en el marc de la commemoració del DENIP al centre. Totes les classes del meu centre estaven convidades a participar-hi amb pancartes, escrits, missatges etc.

A l'Aula d'acollida es va fer el següent:

1. Treball previ: el dia anterior a la Jornada:


  • Explicació de qui era Gandhi. Es va fer així, en diferents nivells, amb uns alumnes més esquemàtic, amb altres més aprofundit.
  • Lectura de la seva biografia (un resum entenedor i fàcil del que hi ha publicat a Internet).
  • Situació de l'Índia al mapa.
  • Explicació d' exemples de lluites anticolonialistes .
  • Enumeració dels principis de la No-Violència.
  • Explicació de la raó de commemorar el 30 de gener (assassinat de Gandhi) el Dia Escolar Internacional per la No Violència i la Pau.
  • Recerca i comentari dels conflictes actuals al món.
  • Enumeració d' exemples d'altres líders pacifistes, els alumnes van trobar: Nelson Mandela, Martin Luther King, Teresa de Calcuta, John Lennon ... i jo vaig afegir: Rigoberta Menchú i Aung San Suu Kyi.
  • Els alumnes més grans (els de 3r i 4t) van escriure , cadascú, una biografia de dos d'aquests líders (van triar-los), prenent com a model la que jo els havia presentat de Gandhi.
2. El dia de la JORNADA:

a. Interacció oral i tria d'imatges

  • Vam convidar a venir a l'Aula, durant una hora, els alumnes de 3r d'ESO del grup A. Vaig explicar que fariem un treball per commerorar el DENIP i així aportar la nostra col.laboració al mural del centre.
  • Tots els alumnes (alumnes d'aula d'Acollida i alumnes de 3r A) van seure en parelles.
  • Vaig repartir a cada parelles dues làmines d'art , impreses en color, tamany DINA4, sobre el tema de la guerra.
  • Cada parella havia de triar una de les dues làmines, aquella que consideràven que representava millor la lluita contra la guerra.
b. Interacció oral i expressió Oral

  • Un cop triada la imatge, havien d'explicar, per torns, la raó de la seva elecció.
c. Interacció oral i expressió escrita
  • La meva consigna va ser: "Sou publicistes i us encarreguen un cartell per una campanya contra la guerra ia favor de la pau. La imatge que ha de fer servir cada parella és la que heu triat abans. El text, l'eslògan l'heu de triar vosaltres i incorporar-lo a la imatge".
  • Vam repassar ràpidament algunes característiques dels eslogans : ha de ser una frase curta, si pot ser que contibgui algun jocs de paraules, que cridi l'atencio, que tingui a veure amb la imatge.
  • Els alumnes van treballar en parelles, pensant, discutint i escrivint esborranys d'eslogans durant 10 minuts.
  • Es va fer un torn de paraules on cada parella va mostrar a la resta el seu eslogan, s'escrivia a la pissarra i tothom el comentava, en alguns casos corregint-lo o donant consells i idees per millorar-lo.
  • Finalment cada parella va escriure la frase final sobre la seva làmina.
    Alguns van preferir fer-ho sobre la imatge en PowerPoint i aquest és el resultat que us mostro més amunt amb el programa BubbleShare.
d. Participació al mural col.lectiu

  • Les làmines amb les frase i les biografies van anar al mural col.lectiu de tot l'Institut.
    Les làmines que havien quedat sense eslògan també hi van anar a parar, en un lloc on es convidava la resta d'alumnes a posar-hi les frases. Alguns ho van fer però no m'ha donat temps de copiar-les aquí.
Si en el treball sobre poemes de la tardor, el treball de llengua que es proposa va del text a la imatge, aquest cas es proposa l'itinerari a la inversa: la imatge ens porta al text. Tots els camins ens duen al mateix: expressar-se i emprar la llengua com un dels vehicles d'aquesta expressió.

Quant a la raó d'utilitzar reproduccions artístiques, parteix de la constatació de la necessitat de reforçar la formació artística dels alumnes. Considero que les hores dedicades a aquesta formació - potser s'hauria de parlar millor de familiarització- són molt poques i és un tipus d'educació, l'artística i estètica, que dificilment tindran ocasió de rebre fora de l'Institut. Es per això que aprofito totes les ocasions per poder posar-los en contacte amb reproduccions de grans artistes de tots els temps (i en el cas de la visita a Barcelona, el contacte no va ser amb reproduccions sinò amb les obres autèntiques) .

Us deixo aquí el PowerPoint amb el recull de les obres seleccionades per fer aquesta activitat. Podeu baixar-lo i imprimir -lo en tamany DINA4, podeu ampliar-lo afegint -hi més obres, podeu posar-hi música, podeu...

I , com sempre, sisplau, explique-nos si us ha servit!


I per acabar, alguns links interessants:
Fundació per la Pau
La paraula Pau en molts idiomes
Flylosophy

dimecres, 2 de gener del 2008

El post de la Sara

Sóc la Sara Marugan Oliva, una estudiant del CAP de l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit. La meva Seqüència Didàctica consistia a fer una visita cultural amb tots els alumnes de l’Aula d’Acollida per tal d’introduir les festes de Nadal i alhora explicar in situ la història de Barcelona i els seus monuments principals. Això es va dur a terme en quatre dies, tres dels quals es va treballar a l’aula i un fora de l’aula, visitant la ciutat de Barcelona. El treball es va estructurar en tres fases:

1. Introducció a la ciutat de Barcelona. Molts dels alumnes de l’Aula d’Acollida són nouvinguts i no coneixien absolutament res de la ciutat de Barcelona. El primer que vaig fer va ser fer una introducció de la ciutat mitjançant un mapa de Barcelona. Els alumnes havien de dir-me els monuments que coneixien de la ciutat i situar-los al mapa. Aquest exercici va ser útil per treballar la llengua a través de la localització del mapa. També em vaig ajudar d’un llibre amb il·lustracions de la ciutat per tal que anessin relacionant els monuments.
Tot seguit, amb un plànol del metro i un de Barcelona, els alumnes havien de fer petits itineraris i senyalar-me el més curt per arribar a un lloc determinat. D’aquesta manera s’introduïen als diferents mitjans de transports de la ciutat. Això em va servir per explicar quin itinerari faríem i quin transport utilitzaríem el dia de la visita. Per acabar amb el primer dia, vaig introduir la cançó La rumba de Barcelona del grup Sabor de Gràcia, una cançó ambientada a Barcelona que va donar peu a explicar l’origen de la
rumba catalana. La cançó s’hi adeia perquè es citaven alguns carrers típics de la ciutat, etc. Un cop la van escoltar, els alumnes hi van fer diferents exercicis: intentar entendre-la, fer hipòtesis de les paraules que faltaven, i després havien d’omplir els buits. Finalment, entre tots van cantar la cançó.
Com a deures de cap de setmana els vaig fer treballar sobre una tasca molt precisa: buscar un monument concret que veuríem el dia de la visita i havien de dir-ne qui l’havia construït, quina funció feia a la ciutat i les característiques principals. Aquesta tasca era obligatòria perquè el dia de la visita cadascú d’ells haurien de fer la presentació del monument davant dels companys quan fossin al davant del monument indicat.
El segon dia els alumnes van treballar en la presentació oral i escrita dels monuments que se’ls havia assignat a classe. D’aquesta manera es va fer una pinzellada dels períodes històrics de la ciutat posant èmfasi al Modernisme, ja que bàsicament anàvem a veure monuments modernistes. La intenció era introduir tots els períodes històrics de la ciutat (ibers, romans...) però vaig veure que amb el Modernisme ja n’hi havia prou. La Matilde, la tutora de l’Aula d’Acollida, els va explicar què representava Nadal i quins elements característics trobarien a la fira de Santa Llúcia, per exemple.

2. Visita cultural a la ciutat de Barcelona. El tercer dia de la Seqüència Didàctica vam fer la visita a Barcelona. Els alumnes havien d’omplir un quadern que prèviament vaig preparar i omplir-lo a mesura que anaven veient els monuments i que rebien explicacions. Alhora, davant del monument que els havia tocat, feien la presentació que prèviament se’ls havia corregit. Això fou molt engrescador i va comportar que tots parlessin i es fessin escoltar entre ells. Potser l’inconvenient més gran que vaig tenir va ser el fet de no prohibir les càmeres de fotos i de vídeo, perquè molts d’ells estaven massa pendents d’enregistrar-ho tot i no d’escriure al quadern allò que veien.

3. L’avaluació. El quart dia, l’avaluació. Els alumnes van explicar-me què era allò que més els havia agradat i el que menys, i vam repassar entre tots els llocs per on havíem passat tot posant-los a la pissarra. Després els vaig donar les pautes perquè fessin una redacció i, a més a més, els vaig facilitar un model d’un alumne de l’any anterior. De manera introductòria vaig explicar el verb perifràstic "vam anar" juntament amb uns connectors precisos per tal que els alumnes poguessin espavilar-se mitjançant l’escriptura i redactar sobre allò que havien vist el dia anterior. Molts d’ells no havien escrit mai cap redacció en català i els costava molt; van començar a imitar el model que els havia facilitat, cosa que va fer que totes les redaccions fossin tallades pel mateix patró. Després, valorant l’actitud a classe, els deures que havien preparat, els quaderns corregits que van escriure a la visita i la redacció, vaig procedir a posar les notes, però prèviament ells també s’havien d’autoavaluar i dir-me quina nota creien que els havia de posar. Això els va fer pensar en quin judici havia de tenir jo per avaluar-los per tal que fossin conscients d’allò que havien fet bé o malament.

En definitiva, tot va ser molt engrescador ja que l’objectiu també era molt amè. Considero que va ser una experiència molt educativa i estic molt orgullosa de com va anar tot plegat.

Sara Marugan Oliva, estudiant del CAP de Llengua.UAB



La imatge és de lecanu mickael

diumenge, 30 de desembre del 2007

Visita a Barcelona

El dia 18 desembre es va realitzar la Visita a Barcelona. Tot i que és una activitat tradicional a la nostra Aula d'Acollida, aquest any la va preparar la Sara, una estudiant en pràctiques del CAP de l'UAB (aquest curs n'hi ha hagut dues, la Núria i la Sara).

A l'espera de poder publicar el seu post amb les explicacions i les reflexions sobre la seva Seqüència Didàctica, penjo el document amb les fotografies de tot el que es va fer i de fons, la Rumba de Barcelona de Sabor de Gràcia.



***Nota: aquest power point l'he fet jo, però penso de que, de cara a una altre curs o una altra sortida, estaria molt bé que fossin els mateixos alumnes els que fessin el seu document en powerpoint amb música: la tria de les fotos i de la música, la redacció dels comentaris que es poden posar a cada foto, etc.

D'això que és tan senzill i bàsic, me n'acabo d'adonar aquests dies, tot muntant el document.
No, si l'ofici de profe és que no s'acaba mai d'aprendre!

dimarts, 18 de desembre del 2007

El post de la Núria


Com a estudiant de pràctiques de CAP a l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit, vaig haver de proposar una seqüència didàctica, un projecte per dur a terme a l’aula amb un objectiu i uns aprenentatges. L’objectiu de la seqüència era conèixer com eren les seves escoles d’abans i comparar-les amb l’actual. “Què recordeu de les vostres escoles d’abans?”
Parlar de les escoles d’abans implica no només saber més sobre diferents sistemes educatius sinó que també comporta fer un salt en el temps, amb la qual cosa, vam tractar el pretèrit imperfet d’indicatiu. Totes les activitats de descripció i comparació entre l’escola d’abans i la d’ara van desembocar en una tasca: un programa de ràdio on, en forma de tertúlia, els estudiants reutilizaven tot allò que havien estat treballant.
El resultat del programa de ràdio no només és molt satisfactori, sinó que ens ho vam passar molt bé fent-lo alhora que jo vaig aprendre, i continuo aprenent, com és la feina de docent: dura, gratificant, cansada, motivant, divertida, angoixant, viva, humana...

Durant tres dies de la seqüència vam fer diverses activitats fins a gravar el programa de ràdio. Vegeu quins passos vam seguir fins a arribar a aquest final:


1- Expressió oral: a. Què recordeu de les vostres escoles d’abans? Edifici, serveis, horaris, assignatures, hàbits, materials, què us agradava més, què no us agrada...b. Comparació amb l’escola actual. Seguim parlant... per torns, de manera ordenada. I jo ho escric a la pissarra, i vaig subratllant els verbs perquè s’adonin de com expressem el passat i el present a través de les formes verbals.
2- Sistematització de la informació que vam tractar el dia anterior, dins d’una graella, que els servirà de guió per a la tertúlia radiofònica.
3- Redacció de una fitxa de l’escola en un document word + imatges
4- Localització de la seva escola al mapa de Tagzania.
5- Interacció oral, intercanvi d’informacions sobre les coses que els agradaven i els agraden de les seves escoles.
6- Acord de com es dirà la ràdio, com es dirà el programa, a quin públic ens dirigim i quins presentadors tindrem. Fem una llista de les propostes i les votem.
7- Definició de què és una tertúlia, per què necessitem guió radiofònic, com l’hem d’utilitzar, etc.
8- Gravació. Tria una música: la versió de
Sabor de Gràcia i la Troba Kung-Fú de “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Sisa, i també una cançó que va portar un dels estudiants de l’Aula d’Acollida, el Jonathan.

I, sí, finalment vam fer una tertúlia radiofònica. Escolteu, escolteu.





A la primera part, el presentador va ser en Jonathan, i en aquesta segona part del programa, el presentador va ser en Fanor.




Les escoles són diferents, com ho són les cultures. I saber més de les escoles d’aquests estudiants ens permet saber més dels seus països, de la seva educació, de la seva cultura, i, per tant, ser més coneixedors del món. Tots són fantàstics i ens poden aportar molt.

Núria Boté Salvia. Estudiant del CAP de llengua. UAB.