La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.

Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

• Com fer i editar (detalls tècnics, molt ben explicats) una entrevista a un càrrec municipal. Coneixement del medi.

• Què és un podcast

• Podcast ¿para qué os quiero?

• Podcast de lengua y literatura

• Descoberta de les comarques de Catalunya

• Ràdio Drassanes

• Llengua oral formal: la conferència

• Llegir poesia

• Contes del món

• Lectura dramatitzada

• Acostament a la Guerra Civil a partir d'històries viscudes

• Biografies

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.

Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase

Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal

Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.

Ànims! i... compartiu les troballes.

Aprenents d'oradors

Explicaré una altra experiència de col.laboració entre col.legues. Aquesta es va dur a terme el curs passat i va ser entre dues classes de català de 1r d'ESO i l'Aula d'Acollida.

Per contextualitzar-la, cal dir que al meu centre, el Departament de Català té programada una activitat d’expressió oral obligatòria per a tots els alumnes de l’ESO del centre, és a dir, cada alumne i alumna de l’ESO, cada trimestre, ha de fer una exposició oral davant la resta de la classe. Segons el curs, es trien uns temes o uns altres, i, també segons el curs, l’exposició ha de tenir més o menys durada (de 3 , 5, 7 minuts). És una activitat molt important de cara a la utilització del català ja que l’entorn lingüístic dels alumnes fora del centre, i fins i tot al mateix centre, és castellanoparlant i els ofereix molt poques ocasions d’expressar-se públicament en català. El fet d’haver de fer exposicions orals els permet de practicar una de les habilitats de l’expressió oral de forma monogestionada, molt ben definida en el MCER, a més d’actuar socialment, al davant de tota la classe.

La col.laboració entre la classe de català i l’Aula d’Acollida va consistir en el fet que la professora de català de 1r d'ESO, la Dolors Sànchez, deixés sortir de la seva aula sistemàticament, quatre alumnes , per torns, perquè anessin a l'Aula d'Acollida a preparar la seva exposició oral. Un cop a la setmana, doncs, a l’Aula d’Acollida rebíem quatre nois i noies de 1r d’ESO que venien a fer una preparació de la seva exposició oral. De fet en rebíem 8 d'alumnes, en dues vegades, ja que l’activitat es feia amb dos grups de 1r d’ESO.

Com es feia aquesta preparació? La seqüència la podeu llegir en aquest document:

L’experiència va ser tot un èxit !

a) Pel què fa a la motivació dels “visitants”. No penseu que el nivell d’aquests alumnes era sempre molt alt, al contrari, molts d’ells tenien serioses dificultats a l’hora d’encarar una tasca que mai no havien fet i que superava allò que creien que podien fer. La circumstància de poder fer una preparació més individualitzada, sortir de la rutina de la classe, poder estar actius durant tota l’hora, la curiositat de treballar amb els alumnes nouvinguts i a l’Aula d’Acollida, poder utilitzar Internet, poder assajar l’exposició...els donava seguretat. Molts van treure molt bona nota quan van fer l’exposició a la seva aula ordinària, davant la seva professora i els seus companys habituals i n’estaven molt satisfets. Molts van demanar de venir més hores a l’Aula d’Acollida o fins i tot de poder assajar i repetir l’exposició a l’hora del pati, al davant del alumnes d’acollida, per estar segurs que ho feien bé.

b) Pel què fa a la motivació dels alumnes de l’Aula d’Acollida ja que era una activitat diferent, feta a la seva aula i en què ells tenien un paper d’observadors i ajudants.

c) Pel què fa a la qualitat de les exposicions que es va poder constatar eren cada cop més acurades i seguien unes pautes molt clares.

d) Pel què fa a la competència oral dels alumnes nouvinguts ja que, desprès d’uns mesos d’observació de les exposicions dels altres, ells i elles també havien de fer una exposició oral sobre un tema, seguint la pauta general.

Aquesta experiència forma part d’un inventari de possibilitats de treball conjunt antre les classes ordinàries i les Aules d’Acollida d'un mateix centre; en aquest cas, com en el ja explicat de les Parelles lingüístiques, entre les classes de català dels alumnes de l’ESO ordinària i l’Aula d’Acollida. En ambdós casos, i també en el de la col.laboració amb el professor de Tecnologia, es tracta d’aprofitar les energies, de sumar situacions d’aprenentatge i de propiciar, així, nous aprenentatges.

Aquest curs, de moment, no ha estat possible repetir l’experiència perquè no coincideixen els meus horaris amb els de la col.lega amb qui vaig col.laborar. Això em duu a reflexionar sobre la força però també la fragilitat de les pràctiques nascudes per complicitats i afinitats personals i la lamentable manca de continuïtat i de petjada de tota la seva riquesa. Només fa falta que hi hagi un petit canvi i ja no es poden repetir. Una pena.

Per això l’he escrit i d’aquesta manera en deixo constància.

Potser així podrà aprofitar-se’n algú i animar-se a fer alguna cosa semblant (que, sempre dic el mateix, però és que m’agradaria molt poder compartir totes les coses que faig).

Aquí podeu baixar-vos els documents en Powerpoint

Les imatges són de la fantàstica pàgina d'Explodingdog