???????
Ja sé que alguns pensaran que aquesta fotografia és demagògica. És la que millor reflecteix la representació mental que jo tinc d'aquests espais anomenats de benvinguda (??) educativa (?) dels quals ja vaig parlar en posts anteriors.
Si l’estada en aquests centres és de menys d’un mes, és molt dubtós que serveixi per aconseguir l’objectiu pel qual aquests centres semblen haver estat creats; però si finalment l’estada es prolonga més d’aquest temps, fins i tot diversos mesos –cosa que no s’ha de descartar, ja que la Generalitat ha deixat aquest qüestió indeterminada–, llavors el problema és un altre, perquè el que se’ns plantegen són interrogants de molta profunditat.
LA PRIMERA cosa sobre la qual hem de reflexionar és el fet que no tots els nens i nenes sortiran d’aquest centre per anar a l’escola al mateix temps. Els que vagin veient que els seus companys ja entren a l’escola i ells no, els que siguin els últims d’entrar-hi, potser hi arribaran amb l’autoestima malmesa, cosa que els pot provocar danys irreversibles. Nens o nenes que potser no són bons per als idiomes, però que potser ho serien per a les ciències o qualsevol altra cosa, potser acabaran no sent-ho per a res perquè començaran la seva etapa escolar amb l’autoestima per terra.
La segona és en forma de pregunta. Si del que es tracta és d’un període d’adaptació lingüística, ¿per què un nen que arribi procedent d’Àvila o de Sevilla no ha de passar per aquests centres i un altre de procedent de Colòmbia o del Perú, sí? ¿Quina diferència hi ha entre ells en el terreny de l’adaptació lingüística? La resposta és òbvia: cap. I, no obstant, l’alcalde de Vic ha dit clarament que per aquest centre que ja està en funcionament hi passaran “tots els nens estrangers, vinguin d’on vinguin”, i si he esmentat dos països llatinoamericans en concret és perquè d’aquests ja hi ha nens en el centre en qüestió. Si d’Àvila, no, i de Colòmbia, sí, ¿no estem davant d’un cas de segregació xenòfoba?
Tercera. ¿De veritat és la ràpida adaptació lingüística dels nens i nenes que es destinen a aquests centres el que es busca? ¿No havíem establert a Catalunya, ja fa bastants anys, que la immersió era el mètode adequat per a això? A aquests nens se’ls col.loca en uns centres en què no hi ha altres nens que parlin català. ¿És així com l’aprendran amb més rapidesa?
Fetes aquestes tres reflexions o preguntes en sorgeix, inevitablement, una quarta. Cal preguntar-se els motius últims que han portat a la posada en marxa d’aquests centres. És ben conegut el descontentament de molts pares i mares autòctons quan veuen que a l’escola del seu fill hi ha “massa” nens immigrants. És ben conegut que les deficiències educatives que en aquestes escoles es puguin registrar tendeixen a atribuir-se a la concentració d’immigrants, encara que la majoria de les vegades no hi tinguin res a veure, o podrien ser resoltes per altres mitjans. ¿Estem davant d’una concessió a aquestes postures per part de la Generalitat? ¿La Conselleria d’Educació té algun estudi o anàlisi del tema que digui que fent passar els nens acabats d’arribar per aquests centres millorarà la qualitat de l’ensenyament, tant per a ells com per als altres nens, o és una cosa que es fa per deixar contents alguns sectors de la població? ¿No s’està optant per una mesura propagandística, en lloc d’afrontar el problema, real d’altra banda, de l’alumnat acabat d’arribar dotant les escoles dels mitjans necessaris per a això?
I UNA ÚLTIMA qüestió. No sembla que s’hagi donat importància al fet que els nens i nenes que es deriven a aquests centres estaran, potser durant mesos, sense escolaritzar, ja que no són centres del sistema escolar. Es vulnera la llei que estableix l’ensenyament obligatori dels 6 als 16 anys. Una cosa que semblava impensable que pogués passar al nostre país: recordem la polseguera que s’ha aixecat cada vegada que un pare, per motius religiosos o culturals (sexistes en qualsevol cas), ha tret la seva filla de 12 anys del col.legi. El nostre sistema l’ha advertit que podia acabar fins i tot a la presó, perquè l’ensenyament universal obligatori és sagrat per a nosaltres. Evidentment, no estem davant de casos de la mateixa naturalesa, ja que els nens que van a aquests centres després seran escolaritzats; però, ¿és legal que els tinguem sense escolaritzar durant setmanes o mesos que són del curs escolar?"
....................................
Algú pot contestar alguna d'aquestes preguntes?
Tot i que moltes persones i entitats serioses, implicades i compromeses han parlat criticant la iniciativa, segueixo pensant que també m'agradaria saber l'opinió dels assessors LIC de les zones on hi ha els EBE i també els d'altres zones. Hi esteu d'acord o no? no hi veieu incongruències i contradiccions? Per què aquest silenci? No és una mica sospitosa tanta "prudència" i tant "primer s'ha de veure com funciona" quan es tracta de Drets dels Infants? De què teniu por?.
Què hagués passat si aquesta iniciativa l'hagués posat en funcionament el govern de CIU?
Espais de benvinguda?
(16-07-2008) Opinions contra la manipulació de la notícia feta per El País:
Articles i posts relacionats: (la llista queda oberta, aniré completant-la, poso en vermell la data de la seva inclusió a aquest post, no la data de la seva publicació a la premsa.)
