La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.

Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

• Com fer i editar (detalls tècnics, molt ben explicats) una entrevista a un càrrec municipal. Coneixement del medi.

• Què és un podcast

• Podcast ¿para qué os quiero?

• Podcast de lengua y literatura

• Descoberta de les comarques de Catalunya

• Ràdio Drassanes

• Llengua oral formal: la conferència

• Llegir poesia

• Contes del món

• Lectura dramatitzada

• Acostament a la Guerra Civil a partir d'històries viscudes

• Biografies

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.

Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase

Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal

Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.

Ànims! i... compartiu les troballes.

S.O.S.

El Servici d'Ensenyaments en Valencià m'ha convidat a anar a Castellò a explicar el Portfoli Europeu de les Llengües i a compartir idees d'activitats que es poden fer a les classes per estimular la competència plurilingüe i la capacitat d'auto-avaluació dels alumnes.
Revisant el material que he enviat perquè els professors treballessin amb ell durant i desprès de la trobada, m'adono, horroritzada, que el document que he enviat conté errors i omisions i té un format irregular i francament desastrós.
No sé què ha passat. Un virus? Un embolic de documents ? Una distracció? Juraria que ho vaig repassar vàries vegades...
Com que no tinc temps de lamentar-me ni d'investigar què pot haver passat, penjo a Internet la versió arreglada dels materials que han sortit defectuosos. Així els professors podran descarregar-se'ls amb facilitat.
La tècnica ens dóna ensurts i la tècnica ens ajuda a solucionar-los.

Ufff!

• Bibliografia
• Propostes d'activitats
• nou (15.06) Presentació en Powerpoint
  
  

La imatge és d'infelix

Fer una entrevista

A l'Aula d'Acollida, ser capaç de fer una entrevista oralment significa haver assolit una fita, un nivell bàsic en les competències orals. En general, els alumnes són capaços de fer-la, tots sols, al cap de dos mesos d'arribar. N'hi ha però que la poden fer abans.

En aquest document que segueix he exposat, breument, els passos seguits tant pel que fa a la realització de los entrevistes com a l'observació i avaluació del treball oral realitzat:

| View | Upload your own

Aquí podeu trobar, per si us poden ser d'utilitat, els documents en word amb les preguntes de preparació (podeu retallar-les perquè les triïn) i amb la graella d'observació i d'avaluació.

Aquí podeu escoltar algunes de les entrevistes realitzades:

I aquí, ... més entrevistes.

Aquesta actvitat està donant molt bons resultats, ho podeu escoltar en els documents audios que he afegit. Penseu que hi ha entrevistes fetes per alumnes que només fa dos mesos que han arribat!

M'agradaria molt que aquest treball us sigui útil, us doni idees i ganes de treballar més i sistemàticament l'expressió oral. També m'agradaria poder compartir les vostres reflexions i experiències en aquest camp (i en altres, es clar!)

La imatge del PowerPoint, de la web d'explodingdog

El post de la Sara

Sóc la Sara Marugan Oliva, una estudiant del CAP de l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit. La meva Seqüència Didàctica consistia a fer una visita cultural amb tots els alumnes de l’Aula d’Acollida per tal d’introduir les festes de Nadal i alhora explicar in situ la història de Barcelona i els seus monuments principals. Això es va dur a terme en quatre dies, tres dels quals es va treballar a l’aula i un fora de l’aula, visitant la ciutat de Barcelona. El treball es va estructurar en tres fases:

1. Introducció a la ciutat de Barcelona. Molts dels alumnes de l’Aula d’Acollida són nouvinguts i no coneixien absolutament res de la ciutat de Barcelona. El primer que vaig fer va ser fer una introducció de la ciutat mitjançant un mapa de Barcelona. Els alumnes havien de dir-me els monuments que coneixien de la ciutat i situar-los al mapa. Aquest exercici va ser útil per treballar la llengua a través de la localització del mapa. També em vaig ajudar d’un llibre amb il·lustracions de la ciutat per tal que anessin relacionant els monuments.
Tot seguit, amb un plànol del metro i un de Barcelona, els alumnes havien de fer petits itineraris i senyalar-me el més curt per arribar a un lloc determinat. D’aquesta manera s’introduïen als diferents mitjans de transports de la ciutat. Això em va servir per explicar quin itinerari faríem i quin transport utilitzaríem el dia de la visita. Per acabar amb el primer dia, vaig introduir la cançó La rumba de Barcelona del grup Sabor de Gràcia, una cançó ambientada a Barcelona que va donar peu a explicar l’origen de la rumba catalana. La cançó s’hi adeia perquè es citaven alguns carrers típics de la ciutat, etc. Un cop la van escoltar, els alumnes hi van fer diferents exercicis: intentar entendre-la, fer hipòtesis de les paraules que faltaven, i després havien d’omplir els buits. Finalment, entre tots van cantar la cançó.
Com a deures de cap de setmana els vaig fer treballar sobre una tasca molt precisa: buscar un monument concret que veuríem el dia de la visita i havien de dir-ne qui l’havia construït, quina funció feia a la ciutat i les característiques principals. Aquesta tasca era obligatòria perquè el dia de la visita cadascú d’ells haurien de fer la presentació del monument davant dels companys quan fossin al davant del monument indicat.
El segon dia els alumnes van treballar en la presentació oral i escrita dels monuments que se’ls havia assignat a classe. D’aquesta manera es va fer una pinzellada dels períodes històrics de la ciutat posant èmfasi al Modernisme, ja que bàsicament anàvem a veure monuments modernistes. La intenció era introduir tots els períodes històrics de la ciutat (ibers, romans...) però vaig veure que amb el Modernisme ja n’hi havia prou. La Matilde, la tutora de l’Aula d’Acollida, els va explicar què representava Nadal i quins elements característics trobarien a la fira de Santa Llúcia, per exemple.

2. Visita cultural a la ciutat de Barcelona. El tercer dia de la Seqüència Didàctica vam fer la visita a Barcelona. Els alumnes havien d’omplir un quadern que prèviament vaig preparar i omplir-lo a mesura que anaven veient els monuments i que rebien explicacions. Alhora, davant del monument que els havia tocat, feien la presentació que prèviament se’ls havia corregit. Això fou molt engrescador i va comportar que tots parlessin i es fessin escoltar entre ells. Potser l’inconvenient més gran que vaig tenir va ser el fet de no prohibir les càmeres de fotos i de vídeo, perquè molts d’ells estaven massa pendents d’enregistrar-ho tot i no d’escriure al quadern allò que veien.

3. L’avaluació. El quart dia, l’avaluació. Els alumnes van explicar-me què era allò que més els havia agradat i el que menys, i vam repassar entre tots els llocs per on havíem passat tot posant-los a la pissarra. Després els vaig donar les pautes perquè fessin una redacció i, a més a més, els vaig facilitar un model d’un alumne de l’any anterior. De manera introductòria vaig explicar el verb perifràstic "vam anar" juntament amb uns connectors precisos per tal que els alumnes poguessin espavilar-se mitjançant l’escriptura i redactar sobre allò que havien vist el dia anterior. Molts d’ells no havien escrit mai cap redacció en català i els costava molt; van començar a imitar el model que els havia facilitat, cosa que va fer que totes les redaccions fossin tallades pel mateix patró. Després, valorant l’actitud a classe, els deures que havien preparat, els quaderns corregits que van escriure a la visita i la redacció, vaig procedir a posar les notes, però prèviament ells també s’havien d’autoavaluar i dir-me quina nota creien que els havia de posar. Això els va fer pensar en quin judici havia de tenir jo per avaluar-los per tal que fossin conscients d’allò que havien fet bé o malament.

En definitiva, tot va ser molt engrescador ja que l’objectiu també era molt amè. Considero que va ser una experiència molt educativa i estic molt orgullosa de com va anar tot plegat.

Sara Marugan Oliva, estudiant del CAP de Llengua.UAB

La imatge és de lecanu mickael