Vida viva, feliços desordres, salut, energia, amistad, amor i pau. Aquest és le meu desig per tots vosaltres que visiteu aquest blog.
Bon Nadal i una gran abraçada.
Matilde
La imatge és de Folon
dissabte, 26 de desembre del 2009
dimecres, 16 de desembre del 2009
La fera ferotge
Penseu que aquesta cançó , ja tot un clàssic, del gran Ovidi pot interessar minimament els alumnes d'avui?
Jo la vaig treballar en la versió Ska dels Txerramequ TiquisMiquis i va funcionar. Escolteu-la.
I aquesta és la meva proposta de treball. Es tracta d'una versió d'una altra, més antiga, publicada aquí.
Fitxa per als professors
LA FERA FEROTGE Fitxa per als alumnes i lletra de la cançó
La fera ferotge_Fitxa per als alumnes i lletra
dimecres, 25 de novembre del 2009
Prou violència contra les dones
Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans un mínim de 16 víctimes mortals més de la violència masclista. Gairebé, 70 a l'estat espanyol. Un cop més, aprofitem el dia 25 de novembre per denunciar-ho i continuar lluitant.
- Per què es commemora el 25 de novembre i no un altre dia?
- Quantes dones moren al món cada any per violència de gènere?
- Quins són els països més afectats per aquesta plaga social?
- Es barreja la violència de gènere amb la repressió política?
- Què es fa per combatre-la?
- Què puc fer jo?
Aquí trobareu les respostes:
Entrades relacionades amb el tema en aquest blog:
dijous, 15 d’octubre del 2009
Ferrer i Guàrdia
Aquest és un fragment del documental "Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat" fet per l'Agustí Coromines . Podeu veure els altres fragments en aquest links 2/5 ; 3/5 ; 4/5 i 5/5 o bé el documental sencer (és llarg) clicant aquesta pàgina de Tv3
Ahir va fer 100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia a Montjuic, acusat de ser l'autor intel.lectual (per utilitzar un terme actual) de la Setmana Tràgica de l'estiu de 1808. En realitat, va ser afusellat per les seves idees i per la gosadia de les seves propostes i projectes educatius, progressites i adelantats per al seu temps.
Si repassem els principis de la seva Escola Moderna que tant va escandalitzar, alarmar i enfurismar la burgesia conservadora de l'època i sobre tot la jerarquia catòlica -que tenia el monopoli de l'escola- veurem que són principis quasi totalment assolits i incorporats a l'ensenyament actual.
Dic quasi perquè alguns d'aquests principis ho són només sobre el paper o en forma de bones intencions i encara s'està lluny d'aplicar-los seriosament, per exemple: el principi d'educació integral o el principi d'ensenyar a pensar ...
D'altres com la laïcitat, ja veieu les dificultats i enrenous que encara comporta posar-los realment en pràctica.
Aquest és le meu petit homenatge a la memòria d'aquest lluirepensador que es va jugar la vida
perquè va imaginar una escola a l'abast de tothom, i una escola com un lloc de pensament i no un lloc d'adoctrinament.
Us deixo alguns links interessants:
Pàgines
Vídeo.
Viva la Escuela Moderna (documental emès per la 2)
Revistes
Articles
...
Per una escola publica, gratuita, laica i de qualitat!
dimecres, 16 de setembre del 2009
Música de totes les arrels
Avui s'ha presentat Detotarrel, un projecte que es va estrenar públicament el passat el Sant Jordi, i ha culminat aquest mes amb la publicació d'un CD amb 11 temes.
Detotarrel és un projecte musical promogut per la Plataforma per la Llengua i produït per Hace Color i el Grup Enderrock. Aquest treball forma part d'una campanya promoguda conjuntament amb 24 associacions de persones immigrades que té com a objectiu principal destacar el paper del català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social.
Diferents grups de la nova immigració i cantants i músics de la societat d'acollida canten conjuntament i en diferents llengües, entre les quals el català és llengua comuna, diferents temes composats pel grup Nour. En el projecte hi participen intèrprets de reconegut prestigi, com Gerard Quintana, la Beth, Guillamino, Joan Garriga de La Troba Kung-Fú, Lordy y Llanero, de Unidos por el Flow, Rabah Donquishoot, de MBS, Babakar Gaye, de Black Baudelaire, Nikol Kollars i Mû, de 08001, Famiya Khan Tithi i Sorro Losongui (Atac) Shían i l'agrupació Veus i música per a la integració.
- Visiteu el Myspace de Detotarrel i escolteu sencer el primer tema del CD: "Benvinguts", en àrab, amb Joan Garriga:
- Visiteu l'espai de Plataforma per la Llengua a Youtube, on podreu trobar tots els vídeos del llançament oficial de Detotarrel, el Sant Jordi de 2009
(Aquesta notícia l'he copiat i adaptat de la pàgina de RadioChango)
Aquí us deixo el vídeoclip promocional
i bon començament de curs a tothom!
dilluns, 14 de setembre del 2009
Comencen les classes
Malgrat la Llei d'Educació, la grip, la crisi, el Departament d'Educació i altres turbulències, el curs comença i es mantindrà, com sempre, enlairat per l'esforç i el bon ofici dels docents.
dimecres, 29 de juliol del 2009
Temps de vacances
No he escrit gaire darrerament però no era perquè hagués marxat de vacances. La calor i un munt de compromisos em tenien en estat gairebé líquid.
Ara si. Marxo (la imatge us pot donar una pista) i tornaré a l'agost, amb energia renovada.
Fins aviat!
dimarts, 23 de juny del 2009
Revetlla i Societat Civil
Tot fent temps per anar a la revetlla de La Garriga, estava redactant una entrada sobre la riquesa que tenen els que saben moltes llengües, a partir d'uns documents fantàstics generats pels alumnes del curs passat. I , de sobte, he canviat d'idea. El post serà sobre la revetlla d'aquest vespre, i sobre tot, sobre l'associació que l'organitza.
La Garriga Societat Civil és un exemple d'organització cultural, ciutadana, independent, no lligada a cap partit ni organització política que promou la solidaritat , la cooperació i la reflexió sobre els problemes que ens afecten com a habitants del planeta.
Va començar impulsant l'agermanament de La Garriga amb el Municipio de Trabajo, un municipi autònom de Chiapas. L'agermanament ja fa molts anys que existeix donant fruits i generant fluxos d'informació, solidaritat i consciència entre una part de la població garriguenca.
També podeu visitar aquí la seva pàgina web.
A mi, el que m'agrada i d'aquesta associació és que no només promou accions de solidaritat amb les comunitats indígenes dels municipis zapatistes (accions decidides i gestionades per les pròpies comunitats, no des de La Garriga) sinò que també promou i dona suport a moltes iniciatives socials, culturals, reivindicatives o solidàries que surten de la base de la pròpia societat garriguenca.
LGSC és un bon exemple de pensar globalment i actuar localment.
Mitjançant aquesta organització vaig tenir la sort de poder visitar l'any 2006 un dels municipis autònoms zapatistes a Chiapas (concretament la comunidad de Roberto Barrios, prop de Palenque) i conéixer una mica més de prop la realitat, l'esforç, la generositat, la poesia, les dificultats, la precarietat i també les contradiccions del que està passant a les comunitats indígenes del sud de Mèxic. Un viatge inesperat i únic de més de 5 hores de xerrada, preguntes, informacions i discussió a travers de la selva, en un paisatge somptuós, des de Roberto Barrios fins a San Cristobal de las Casas, en el cotxe dels observadors del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas em va servir més que tots els articles i llibres que havia llegit fins aquell moment per començar a entendre una mica el moviment zapatista.
Bé, aquesta nit han organitzat una revetlla solidària, menjarem i ballarem al voltant del foc rumbero de La Troba Kung Fú, grup molt lligat a La Garriga (em consta que un dels membres de la Troba va començar a entreveure la felicitat de les festes populars durant les primeres revetlles que a La Garriga organitzava la primera Associació de Veïns del post-franquisme)
El que es recapti serà per projectes humils, poc sorollosos però eficaços, allà i aquí.
Rieres que van corrent i que si són moltes, fan créixer el riu. I nosaltres creixem amb ell.
dimarts, 5 de maig del 2009
El PEL a l'Aula d'Acollida
El Portfolio Europeu de les LLengües (PEL) és una eina molt potent. I no és una cosa només per les classes d'anglès, ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. Personalment, i des de fa molts anys, només li veig avantatges. Seguint les directrius del Consell d'Europa quant a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres dins del Marc Comú Europeu de Referència, cada vegada s'extén més l'ús del PEL a les aules d'anglès i francès de Primària i Secundària i també a les Escoles Oficials d'Idiomes, però la seva implantació a les Aules d'Acollida encara costa. Tot i així, de mica en mica, es van fent cursos de formació de Tutors per familiaritzar-los i animar-los a utilitzar-lo.
Vaig participar a una d'aquestes formacions, convidada pels Assessors LIC del Eixample de Barcelona. Allà vaig explicar la meva experiència amb el PEL, primer, a les classes de francèsi els últims anys, a la l'Aula d'Acollida i sobre tot les raons de força per utilitzar el PEL a aquestes últimes. Us en faig un resum:
10. Raons + 1 per utilitzar el PEL a les Aules d'Acollida
- Perquè ajuda a clarificar els objectius de l'aprenentage.
- Perquè augmenta la transparència i la coherència de l'ensenyament.
- Perquè identifica les competències que s'estan treballant o aprenent.
- Perquè permet disposar d'un llenguatge comú.
- Perquè estimula la reflexió i l'auto-avaluació.
- Perquè incrementa la responsabilitat de l'alumne.
- Perquè fomenta la motivació a aprendre llengües.
- Perquè valora el plurilingüisme i la competència plurilingüe.
- Perquè ajuda a construir espais de convivència lingüistica.
- Perquè pot generar un document acreditatiu.
QUIN suport físic ha de tenir el PEL?
Podem guiar-nos dels models oficials(en totes les llengües de l'Estat i amb guies didàctiques per cada nivell) però, al menys pel que fa a la Secundària, els materials són pocs àgils. És millos que cada alumne tingui un dossier o una carpeta individual (a l'Aula d'Acollida) per a les tasques escrites i un arxiu audio (a l'ordinador de l'A.A.) on anirà enmagatzemant les seves produccions i les seves auto-avaluacions etc.
DE QUI és el PEL?
És de l'alumne i de l'alumna. És important que vagin adquirint consciència de la seva importància i de la seva continuïtat al llarg del seu aprenentatge de les llengües.
QUAN s'ha de treballar el PEL? Amb quina frequüència?
Treballar el PEL no hauria de suposar CAP activitat extra ni diferent de les activitats comunicatives que ja es realitzan a les classes de l'A.A. Pot suposar una sessió mensual(més o menys desprès de cada Unitat didàctica) de reflexió, clarifiació, auto-avaluació, discussió i classificació del que s'ha fet.
COM treballar el PEL?
Repertori no exhaustiu d'idees i consells:
- Treballar sempre que es pugui amb altres professors de llengües del centre.
- Fer un inventari previ de totes les activitats comunicatives que ja es fan a l'aula i analitzar a quins descriptors del Marc es corresponen.
- Començar, el primer any, per les activitats de la Biografia Lingüística i el Dossier. No oblidar el Dossier oral, enregistrar les produccions per poder avaluar la progressió.
- Dissenyar activitats que responguin a les competències descrites al MECR
- Posteriorment, el segun any, quan tingueu més seguretat, treballar el Passaport (auto-avaluació formativa, familiarització amb els descriptors, etc.)
- Aprofitar totes les activitats comunicatives que es fa a l'A.A. per reflexionar sobre el que s'ha après...
Un altre dia posaré exemples d'activitats que estan treballades en la perspectiva del PEL. Alguns els teniu ja descrits als posts on explico els passos per fer l'entrevista i el de l'exposició oral.
Sóc conscient de que tot això és un projecte a llarg termini. Però ja se sap, pas a pas, fent i desfent es va avançant.
Abans de fer-vos la llista de links interessants, us he d'advertir que no us penseu que això del Portfolio és una cosa només per les classes d'anglès! Ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. Us convido doncs, a fer les trasferències a les classes de l'Aula d'Acollida de les activitats que us inspirin els blogs següents:
Com sempre, els links els aniré afegint a mesura que els vagi descobrint.
Us deixo, a més, el document que vaig passar a la sessió de formació per si us serveix:
Ànims!
dijous, 23 d’abril del 2009
23 d'abril
El llibre
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir, que llegint, l'estimes.
Tot allò que te donarà
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred,
d'ignorància i de tristesa
Amb els llibres per amics
No et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.
Aquest poema el vaig trobar al blog Poesia Infantil i Juvenil, que aprofito per recomanar-vos novament, sobre tot aquests dies.
Bon Sant Jordi!
dimarts, 7 d’abril del 2009
Pobresa i riquesa
.png)
Fa unes setmanes vaig anar a l'IES "EL Foix" de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és el president de l'Associació.
La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural) de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès. També, explicar-los quina és la tasca que l'ONG que representàvem.
Per començar, els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...
- Desprès de presentar-nos, els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin.
- Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns, poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.
- Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.
- Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?
- Tenen molta aigua!
- Tenen molta riquesa de boscos!
La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.
- Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
- Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada?
- ... És ric però el fan ser pobre.
Objectiu assolit!
Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!
Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just.
Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.
(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot, aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat. Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).
dijous, 2 d’abril del 2009
Xat
Xatejo amb una ex-alumna de l'Aula d'Acollida, m'explica coses seves, la conversa flueix, de cop:
- "..Porqué no hablamos en castellà, se me hace raro"
- "Bé -li contesto- tu escriu-me en lo que vulguis i jo continuo en català"
-" Vale"
- "Què t'ha dit el metge que tens?
-"Res, no tinc res, m'ha dit que ja estic bé...
¡ay que se me pega!"
dilluns, 23 de març del 2009
La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.
Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.
Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):
CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994
CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994
CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.
ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.
ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text
ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178
ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.
ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.
LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.
LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999
NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas,
MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text
PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005
REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.
UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,
VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002
VVAA . Hablar en
Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística
Nº 29. 2002. Explicar y argumentar
Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje
Nº 03. 1995. Hablar en
Nº 39. 2006. Els portafolis
Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre
Nº 32. 2004. Veu i locució
Nº 29. 2003. Dramatització i teatre
Nº 12. 1997. L’oral formal
Nº 06. 1995. La interacció verbal
Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.
Ànims! i... compartiu les troballes.
divendres, 20 de març del 2009
Hamelin (III) Manifestació
BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre, van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest cop, crec que el que està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre" sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre, van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest cop, crec que el que està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre" sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!
dissabte, 14 de març del 2009
Hamelin (II) Emprenyamenta
El conseller de Flautició devia donar-se compte que molts professors no volien fer hores extres tocant la flauta i molts diretors van advertir-lo dels problemes logístics que tal mesura podia generar... i a més, els professors cada dia estaven més enfadats i fins i tot els seus sindicats estaven fent-se amics de nou i convocant una vaga unitària... sigui com sigui, per calmar una mica els ànims o ves a saber perquè, el conseller va retirar la proposta de les hores extres.Però entre una cosa i l'altra, ja són molts els professors que estan molt enfadats: no es que no volen tocar més hores , es que NO volen tocar la flauta. Volen ensenyar, ensenyar bé. Fer de professors. És tot.
I que els pares i les mares facin de pares i de mares.
16/03/2009:
dimecres, 11 de març del 2009
Hamelin (I)
Ja sabeu la faula: a Hamelin, el flautista s'havia endut els nens i les nenes, seduïnt-los amb la seva flauta, perquè els vilatans no volien pagar-li que els hagués lliurat de les rates. Finalement el van pagar i els nens i les nenes van tornar a córrer feliços pels carrers de la vila.
Uns anys més tard, però, els ciutadans d'un territori anomenat Catalunya, van pensar que això de tenir els nens i les nenes pels carrers i per les cases era molt pesat. Que havien d'escoltar-los, ensinistrar-los, passar temps amb ells i elles... temps que creien que podien dedicar-lo a cosas millors i més profitoses. I es van enrecordar del flautista i de la seva flauta encantada. I van nomenar un Conseller de Flautició perquè posés fil a l'agulla a les seves aspiracions.
El Departament de Flautició va començar a generar idees a dojo. Una de les primeres va ser considerar que era bo que els professors i les professores fessin cursos de flautistes i que toquessin moltes, moltes hores, la flauta - fins i tot van proposar incentius pels que la toquessin durant més hores al dia- i així, s'endurien els nens i les nenes i, de passada, els nois i les noies adolescents que ja se sap que fan molta nosa i molta fressa. D'aquesta manera els podrien tenir més hores i més dies lluny. Ben lluny dels ciutadans, i ben entretinguts. Que, en definitiva, d'això es tractava.
Continuarà?
dilluns, 9 de març del 2009
Veniu, veniu, a la nostra barca!
CANÇÓ DE FER CAMÍ
(Per a la Marina)
Vols venir a la meva barca? Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança - i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços - i serem quatre, sere cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendart.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'0na salada serem cin-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada. juntes farem nostra la nit.
- Pujaries a la barca? Per què? Amb qui?
- Per què creus que justament avui s'ha penjat al blog aquest poema?
Il.lustració de Beatriz Aurora
dijous, 26 de febrer del 2009
La gravadora digital de veu (II). Petita llista de preguntes més freqüents (FAQ)
- Quina és la diferència entre una gravadora digital i un mp3?
- A la gravadora digital, la qualitat del so és molt millor ; els mp3 són eines per escoltar.
- Quina és la diferència entre una gravadora digital i un mp4 o un Ipod?
- Cap, des del punt de vista de la qualitat de la gravació. Bastant, si es pensa en el preu. Les gravadores digitals són més econòmiques perquè no emmagatzemen imatges ni vídeos. Tampoc són llamineres, és a dir no són susceptibles de desaparèixer fàcilment en un entorn escolar)
- Quina és la diferència entre una gravadora digital i un ordinador amb programa de gravació incorporat?
- Pel que fa a la qualitat de l'enregistrament, cap. Però amb la gravadora digital es té molta més mobilitat i es pot gravar en qualsevol lloc. Els alumnes poden desplaçar-se a un lloc tranquil per fer la seva gravació mentre la resta de la classe pot fer una altra activitat.
- En quin format estan els arxius d'audio de la gravadora digital?
- En les que jo utilitzo , els arxius estan en format WMA que és un format bastant "pesant". Si es volen passar a MP3 (format més lleuger) per tal de penjar-los en un blog es pot fer servir qualsevol programa lliure de transformació d'arxius, per exemple el Swicht
- Es poden fer muntatges a partir de les gravacions?
- Sí però, per fer-los, abans us heu de familiaritzar amb una altra programa lliure, l'audacity. És fàcil d'utilizar. Aquí teniu un tutorial per fer-lo servir. Un exemple de muntatge el podeu escoltar aquí, és la gravació d'una simulació d'un programa de ràdio.
- Les gravadores digitals ténen reconeixement automàtic de veu i permeten la transcripció de textos àudio a textos escrits?
- La meva no ho pot fer, sé que al mercat hi ha algun model que ho fa, però que està configurat per reconèixer sobre tot l'anglès. Penso que la transcripció només és necessària si voleu fer recerca a partir de les produccions dels alumnes.
- Teniu més preguntes?
Continuarà...
dimarts, 24 de febrer del 2009
La gravadora digital de veu (I). La meva eina preferida.
Per què m'agrada?
- Perquè és petita, lleugera, fàcilment transportable.
- Perquè és molt fàcil d'utilitzar.
- Perquè no té cables (que sempre se'm perden o es queden oblidats en els ordinadors)
- Perquè els arxius de so es descarreguen directament a l'ordinador pel seu port USB.
- Perquè té un micròfon que es pot incorporar, si es vol, la qual cosa fa que no es gravin els sorolls ambientals. També té uns auriculars que faciliten l'audició.
- Perquè és assequible, és a dir, relativament econòmica (uns 75€, es pot comprar, si cal, entre diferents departaments)
Què es pot fer amb ella?
- Gravar les produccions orals dels alumnes.
- Descarregar-les i emmagatzemar-les en carpetes individuals en un ordinador, construint un arxiu personal amb els seus textos orals. Aquest pot servir de base per a la posterior escolta col.lectiva o individual de les gravacions, per activitats de compresió oral i també, naturalment, per a la co-avaluació i l'auto-avaluació de la llengua oral.
- Descarregar-les en els mp3 dels mateixos alumnes i que ells mateixos les escoltin i les avaluïn.
- La llista d'activitats possibles amb aquesta eina és molt llarga. en aquest mateix blog, podeu veure'n alguns exemples:
Quan vaig començar a treballar sistemàticament l'oral, ja fa mols anys, ho feia amb aquells aparells de cassets. Els alumnes tenien tots una cinta on havien d'enregistrar les seves produccions orals durant el curs, com una mena de "llibreta d'oral". Quina feinada! el que em (ens) resultava un calvari era que mai no sabíem si les cintes estaven posades d'una cara o d'una altra i quina era la direcció de la gravació. Moltes vegades es van enregistrar documents a sobre d'altres gravacions !
Desprès de tots els meus assajos plens de voluntarisme, les Noves Tecnologies m'han posat a l'abast aquesta petita i potent eina i des que la vaig provar no he parat d'utilitzar-la i d'animar els professors de llengua perquè també ho facin.
Continuarà...
divendres, 30 de gener del 2009
Imaginem
- De què tracten aquestes dues cançons (*)?
- Quina de les dues cançons us agrada més (**)?
+ Preguntes
- Coneixes alguna altra versió de la primera de les cançons?
- Podries traduir algunes frases, les que més t'agradin , a la teva llengua?
- Què tenen a veure les dues cançons amb el títol del post, la fotografia que l'il.lustra i la data d'avui?
(**)Els mp3 els he penjat tot provant una nova eina: Muzicons, descoberta al blog d'Ángel Puente. De moment, funciona bé i és maca. Ja veurem.
La fotografia, d'aquest blog
Subscriure's a:
Missatges (Atom)