El PEL a l'Aula d'Acollida

El Portfolio Europeu de les LLengües (PEL) és una eina molt potent. I no és una cosa només per les classes d'anglès, ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. 

Personalment,  i des de fa molts anys, només li veig avantatges. Seguint les directrius del Consell d'Europa quant a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres dins del Marc Comú Europeu de Referència, cada vegada s'extén més l'ús del PEL a les aules d'anglès i francès de Primària i Secundària i també a les Escoles Oficials d'Idiomes, però la seva implantació a les Aules d'Acollida encara costa. Tot i així, de mica en mica, es van fent cursos de formació de Tutors per familiaritzar-los i animar-los a utilitzar-lo.

Vaig participar a una d'aquestes formacions, convidada pels Assessors LIC del Eixample de Barcelona. Allà vaig explicar la meva experiència amb el PEL, primer, a les classes de francèsi els últims anys,  a la l'Aula d'Acollida i sobre tot les raons de força per utilitzar el PEL a aquestes últimes. Us en faig un resum:

10. Raons + 1 per utilitzar el PEL a les Aules d'Acollida

1. Perquè ajuda a clarificar els objectius de l'aprenentage.
2. Perquè augmenta la transparència i la coherència de l'ensenyament.
3. Perquè identifica les competències que s'estan treballant o aprenent.
4. Perquè permet disposar d'un llenguatge comú.
   
5. Perquè estimula la reflexió i  l'auto-avaluació.
   
6. Perquè incrementa la responsabilitat de l'alumne.
   
7. Perquè fomenta la motivació a aprendre llengües.
   
8. Perquè valora el plurilingüisme i la competència plurilingüe.
   
9. Perquè ajuda a construir espais de convivència lingüistica.
10. Perquè pot generar un document acreditatiu.

i un últim argument: perquè l'estan utilitzant gairebé a tots els programes europeus d'innovació en l'ensenyament de les llengües estrangeres.  

QUIN suport físic ha de tenir el PEL?

Podem guiar-nos dels models oficials(en totes les llengües de l'Estat i amb guies didàctiques per cada nivell) però, al menys pel que fa  a la Secundària, els materials són pocs àgils. És millos que cada alumne tingui un dossier o una carpeta individual (a l'Aula d'Acollida) per a les tasques escrites i un arxiu audio (a l'ordinador de l'A.A.) on anirà enmagatzemant les seves produccions i les seves auto-avaluacions etc.

DE QUI és el PEL?

És de l'alumne i de l'alumna. És important que vagin adquirint consciència de la seva importància i de la seva continuïtat al llarg del seu aprenentatge de les llengües.

QUAN s'ha de treballar el PEL? Amb quina frequüència?

Treballar el PEL no hauria de suposar CAP activitat extra ni diferent de les activitats comunicatives que ja es realitzan a les classes de l'A.A. Pot suposar una sessió mensual(més o menys desprès de cada Unitat didàctica)  de reflexió, clarifiació, auto-avaluació, discussió i classificació del que s'ha fet.

COM treballar el PEL?

Repertori no exhaustiu d'idees i consells:

• Treballar sempre que es pugui amb altres professors de llengües del centre.
  
• Fer un inventari  previ de totes les activitats comunicatives que ja es fan a l'aula i analitzar a quins descriptors del Marc es corresponen.
  
• Començar, el primer any,  per les activitats de la Biografia Lingüística i el Dossier. No oblidar el Dossier oral, enregistrar les produccions per poder avaluar la progressió.
  
• Dissenyar activitats que responguin a les competències descrites al MECR 
  
• Posteriorment, el segun any, quan tingueu més  seguretat, treballar el Passaport (auto-avaluació formativa, familiarització amb els descriptors, etc.)
  
• Aprofitar totes les activitats comunicatives que es fa a l'A.A. per reflexionar sobre el que s'ha après...
  

Un altre dia posaré exemples d'activitats que estan treballades en la perspectiva del PEL. Alguns els teniu ja descrits als posts on explico els passos per fer l'entrevista i el de l'exposició oral. 

Sóc conscient de que tot això és un projecte a llarg termini. Però ja se sap, pas a pas, fent i desfent es va avançant.

Abans de fer-vos la llista de links interessants, us he d'advertir que no us penseu que això del Portfolio és una cosa només per les classes d'anglès! Ho és per totes les llengües estrangeres que s'aprenen i a les Aules d'Acollida el que s'aprèn és català com a llengua estrangera. Us convido doncs, a fer les trasferències a les classes de l'Aula d'Acollida de les activitats que us inspirin els blogs següents:

Pàgina de l'OAPEE (Organisme Autònom de Programes Europeus)

Pàgina del Portfolio a la Web del Daniel Cassany 

Entrades sobre el Portfolio al Blog "Aprendre llengües" d'Enric Serra.

Pàgina del Portfolio (Grup de treball del Servei de Llengües)

Experiència Pilot del PEL a Primària

Experiència Pilot del PEL a Secundària

PEL site (Canarias)

Com sempre, els links els aniré afegint a mesura que els vagi descobrint.

Us deixo, a més, el document que vaig passar a la sessió de formació per si us serveix:

Ànims!

Pirena

Aprofitant que aquests dies s'està realitzant, una petit activitat per conèixer millor què és  la Pirena i, de pas, conèixer el Pirineu, alguns esports de neu pocs coneguts i el nom i costums d'algun animalò de la fauna pirinenca. 

Primera part: Familiarització amb el tema

1. Primer, doneu a cada alumne, un mapa mut d'Espanya i un mapa mut de Catalunya.
   
2. Tingueu a l'aula, també, les versions grans i físiques d'aquests dos mapes i, si pot ser, alguns atles. Feu-los descobrir on són els Pirineus i feu que els dibuixin sobre el mapa d'Espanya i sobre el mapa de Catalunya.
3. Potser alguns d'ells ja han estat en algun punt del Pirineu, feu-los parlar de quins són aquets llocs, com hi han anat? quantes hores han trigat per arribar-hi? què han vist? era estiu o hivern?
4. Saben quins esports es poden practicar al Pirineu a l'estiu? a l'hivern? feu la llista a la pissarra.
5. Hi ha muntanyes als seus països d'orígen? S'hi esquia? Ells i elles, saben esquiar? Saben anar en trineu?
6. I els gossos? els agraden els gossos? quines races coneixen? com són? coneixen esports amb gossos? 
7. Feu una brevíssima explicació sobre què es la Pirena (una carrera de gossos i trineus "múixing" i també d'esquiadors tirats per gossos, "esquí jòring") que travessa el Pirineu d'oest a est.
8. Després, passeu al treball amb Internet. Per fer-lo cada alumne haurà de tenir els mapes on ha dibuxat els Pirineus i un document word obert a l'ordinador que anomenarà PIRENA i li servirà per fer un treball de vocabulari:

• Clicar al Web oficial de la Pirena i buscar la informació per respondre:
• quins dies se cel.lebra la Pirena aquest any? 
• dibuxeu l'itinerari que segueix la carrera i els noms de les etapes.
• quina etapa estan fent avui?
• què és un "muíxer"? i un gos "haski"? i un trineu? i uns esquís? buscar quatre                  fotografies  a la web de Pirena, copiar-les i enganxar-les en el full de vocabulari.
• buscar una fotografia de "múixing" i una altra d' "esquí jòring" , copiar-les i enganxar-les en el full de vocabulari, explicant  en què consisteixen  aquests esports , ni que sigui amb breus paraules.
• buscar una fotografia que els agradi , copiar-la, enganxar-la, fer-ne una breu descripció  i explicar perquè l'han triat.

Segona part: Treball sobre el document vídeo. 

Ho podeu fer individualment o per parelles, al davant de l'ordinador o bé, a la classe, tots junts, mirant la pantalla si és que disposeu d'un canó. Us proposo un dels reportatges d'una de les etapes d'enguany, però no cal dir que podeu fer una activitat semblant amb qualsevol dels vídeos de diferentss  etapes que trobareu al web de la cursa. 

De cara a la seva utilització didàctica, cal advertir que els reportatges oficials de Pirena estan farcits d'anuncis comercials. Les preguntes que us suggereixo són només orientatives. Un consell: tingueu cura de no passar tot el document sencer i sempre de la mateixa forma. per donar agilitat a la activitat, combineu fragments amb diferents maneres de passar-lo: amb veu,  sense veu, fent preguntes prèvies perquè en busquin la resposta, etc...

Idees

• Repassar , abans de veure el vídeo, les etapes de la Pirena i l'itinerari que han copiat en el seu full de treball. 
  
• Posar la primera part del vídeo (imatge+veu) i preguntar si han escoltat de quina etapa estan parlant,  Si han pogut escoltar algun nom conegut. Un cop localitzat, que ho assenyalin en vermell o en algun altre color destacat al seu mapa.
  
• Mirar sense escoltar (imatge sense veu) la resta de la mitja part del reportatge. Què han vist? Com van vestits? Quants gossos porta cada trineu? i cada esquiador? Quants guanyadors hi ha? Com es diuen alguns dels guanyadors? Han vist algun esportista amb alguna discapacitat?
  
• Fer-los parlar de tot això, si és que es fa a classe, col.lectivament, i si es fa per parelles, fer-los parlar entre ells i escriure les respostes.
  
• Mirar el fragment, ara amb veu (imatge+veu) i verificar les seves respostes. Quines informacions noves els aporta la veu?
  
• Mirar la segona part del reportatge. Quin animal salvatge serà posat en llibertat? Quines són les seves característiques?
  
• Els agradaria veure la Pirena en directe? 
  

Els blogs dels alumnes

"Trobo que a un aula d'acollida un bloc és una bona cosa: tan pel tema de la cohesió social com pel tema de donar un instrument de comunicació que no perdi els lligams dels orígens.
T'animo a que els animis a que facin un bloc de classe, amb pautes molt marcades al principi i esperant que cada un/a assumeixi el fet d'escriure com un acte de llibertat. Que d'això es tracta, de viure i sentir les tecnologies com un bé social que contribueix al nostre desenvolupament."

Això m’ho vas escriure tu, Bea Marín, fa alguns mesos, en un e-mail en què generosament em comentaves el meu incipient blog.

Des d’aleshores li he estat donat voltes al fet d’animar els alumnes a escriure un blog. No tenia clar com superar la contradicció entre la llibertat d’escriptura que suposa un blog i la no-llibertat d’escriptura que suposa tot exercici escolar en una llengua que s’està aprenent.

Vaig llegir coses que els col·legues han escrit sobre els blogs de classe, vaig mirar-ne molts, i en cap trobava la formula que volia trobar. Un blog que servís a) perquè els alumnes de l’aula d’acollida hi escrivissin de forma personal, és a dir, individual; b) per escriure millor en català; c) per no perdre els seus orígens d) per obrir la possibilitat de comunicar-se amb altres joves; e) per aprendre un tipus de text de comunicació audiovisual: el blog, practicar el post, posar títols, imaginar un format, pensar, buscar insertar imatges, vídeos, etc.

No trobava com fer-ho. Fins que finalment, xino, xano, les coses han anat sortint: Amb uns quants alumnes s’ ha encetat un camí que, encara que sembli mentida, reuneix els quatre objectius que jo creia necessaris i a més, sembla una via de superació de les contradiccions entre la llibertat d’escriure coses pròpies i la necessitat d’aprendre a escriure bé en la llengua que estan aprenent.

En aquest document es pot llegir el desenvolupament del treball.

I els blogs, aqui els tens: El Blog de la Binta; el d'en Jonathan, el d’en Fanor i el d’en Rui-Dong .

No els he posat fins que ells i elles no m’han donat el permís. Aviat hi haurà un cinquè, el de la Juana, que ja ha començat a redactar... i encara n’hi pot haver d’altres abans de final de curs. Poquet a poquet, va creixent i prenent forma la seva competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Gràcies Bea, un cop més, per sembrar iniciatives. Els resultats et pertanyen en part a tu .

Pots anar veient com creixen.

idees:

Si aquest post el llegeixen tutors i tutores d'Aules d'Acollida, estaria molt bé que animéssiu els vostres alumnes a fer comentaris en els blogs dels dels meus. Segurs que estarien molt contents! I si això els anima, a més a fer un blog, doncs millor. A veure qui es el primer!

les fotografies són de .meow ; joathina i gadjetgirl

**afegit el 14/d'abril/ 2008

elisaberth, el blog de la Juana !

Aprenents d'oradors

Explicaré una altra experiència de col.laboració entre col.legues. Aquesta es va dur a terme el curs passat i va ser entre dues classes de català de 1r d'ESO i l'Aula d'Acollida.

Per contextualitzar-la, cal dir que al meu centre, el Departament de Català té programada una activitat d’expressió oral obligatòria per a tots els alumnes de l’ESO del centre, és a dir, cada alumne i alumna de l’ESO, cada trimestre, ha de fer una exposició oral davant la resta de la classe. Segons el curs, es trien uns temes o uns altres, i, també segons el curs, l’exposició ha de tenir més o menys durada (de 3 , 5, 7 minuts). És una activitat molt important de cara a la utilització del català ja que l’entorn lingüístic dels alumnes fora del centre, i fins i tot al mateix centre, és castellanoparlant i els ofereix molt poques ocasions d’expressar-se públicament en català. El fet d’haver de fer exposicions orals els permet de practicar una de les habilitats de l’expressió oral de forma monogestionada, molt ben definida en el MCER, a més d’actuar socialment, al davant de tota la classe.

La col.laboració entre la classe de català i l’Aula d’Acollida va consistir en el fet que la professora de català de 1r d'ESO, la Dolors Sànchez, deixés sortir de la seva aula sistemàticament, quatre alumnes , per torns, perquè anessin a l'Aula d'Acollida a preparar la seva exposició oral. Un cop a la setmana, doncs, a l’Aula d’Acollida rebíem quatre nois i noies de 1r d’ESO que venien a fer una preparació de la seva exposició oral. De fet en rebíem 8 d'alumnes, en dues vegades, ja que l’activitat es feia amb dos grups de 1r d’ESO.

Com es feia aquesta preparació? La seqüència la podeu llegir en aquest document:

L’experiència va ser tot un èxit !

a) Pel què fa a la motivació dels “visitants”. No penseu que el nivell d’aquests alumnes era sempre molt alt, al contrari, molts d’ells tenien serioses dificultats a l’hora d’encarar una tasca que mai no havien fet i que superava allò que creien que podien fer. La circumstància de poder fer una preparació més individualitzada, sortir de la rutina de la classe, poder estar actius durant tota l’hora, la curiositat de treballar amb els alumnes nouvinguts i a l’Aula d’Acollida, poder utilitzar Internet, poder assajar l’exposició...els donava seguretat. Molts van treure molt bona nota quan van fer l’exposició a la seva aula ordinària, davant la seva professora i els seus companys habituals i n’estaven molt satisfets. Molts van demanar de venir més hores a l’Aula d’Acollida o fins i tot de poder assajar i repetir l’exposició a l’hora del pati, al davant del alumnes d’acollida, per estar segurs que ho feien bé.

b) Pel què fa a la motivació dels alumnes de l’Aula d’Acollida ja que era una activitat diferent, feta a la seva aula i en què ells tenien un paper d’observadors i ajudants.

c) Pel què fa a la qualitat de les exposicions que es va poder constatar eren cada cop més acurades i seguien unes pautes molt clares.

d) Pel què fa a la competència oral dels alumnes nouvinguts ja que, desprès d’uns mesos d’observació de les exposicions dels altres, ells i elles també havien de fer una exposició oral sobre un tema, seguint la pauta general.

Aquesta experiència forma part d’un inventari de possibilitats de treball conjunt antre les classes ordinàries i les Aules d’Acollida d'un mateix centre; en aquest cas, com en el ja explicat de les Parelles lingüístiques, entre les classes de català dels alumnes de l’ESO ordinària i l’Aula d’Acollida. En ambdós casos, i també en el de la col.laboració amb el professor de Tecnologia, es tracta d’aprofitar les energies, de sumar situacions d’aprenentatge i de propiciar, així, nous aprenentatges.

Aquest curs, de moment, no ha estat possible repetir l’experiència perquè no coincideixen els meus horaris amb els de la col.lega amb qui vaig col.laborar. Això em duu a reflexionar sobre la força però també la fragilitat de les pràctiques nascudes per complicitats i afinitats personals i la lamentable manca de continuïtat i de petjada de tota la seva riquesa. Només fa falta que hi hagi un petit canvi i ja no es poden repetir. Una pena.

Per això l’he escrit i d’aquesta manera en deixo constància.

Potser així podrà aprofitar-se’n algú i animar-se a fer alguna cosa semblant (que, sempre dic el mateix, però és que m’agradaria molt poder compartir totes les coses que faig).

Aquí podeu baixar-vos els documents en Powerpoint

Les imatges són de la fantàstica pàgina d'Explodingdog

Cançons, un recurs modest i eficaç

Cançons per aprendre, cançons per comprendre, cançons per passar-ho bé.

Hi ha moltes raons per treballar amb cançons a classe de llengües:

1. Connecten amb l'univers emocional
2. Són mostres culturals reals i autèntiques.
3. I al mateix temps són productes intrínsecament interculturals.
4. Estan vinculades a la tradició de la transmissió oral dels aprenentatges.
5. Són un estímul a la comunicació.
6. Permeten integrar diverses habilitats (Comp. Oral, Comp. escrita, Exp. oral, Exp. escrita...etc.)
7. Faciliten la Pedagogia de la diversitat.
8. Portar-les a l'aula no ens ofereix cap dificultat tècnica.

... (i segurament n'hi ha més, deixo oberts els punts, seguiré afegint)

Crec que no donem prou importància a aquest recurs modest i que tenim a l'abast tot i que ens pot resultar d'una utilitat extraordinària.

La fotografia és d'EXONAZ i la noia és la Flor Inza