dilluns, 23 de març del 2009

La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.


Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.


Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase


Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal


Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.


Ànims! i... compartiu les troballes.


divendres, 20 de març del 2009

Hamelin (III) Manifestació

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre,  van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest  cop, crec que el que  està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre"  sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!

dissabte, 14 de març del 2009

Hamelin (II) Emprenyamenta

El conseller de Flautició devia donar-se compte que molts professors no volien fer hores extres tocant la flauta i molts diretors  van advertir-lo dels problemes logístics que tal mesura podia generar... i a més, els professors cada dia estaven més enfadats i fins i tot els seus sindicats estaven fent-se amics de nou i convocant una vaga unitària... sigui com sigui, per calmar una mica els ànims o ves a saber perquè, el conseller va retirar la proposta de les hores extres.

Però entre una cosa i l'altra, ja són molts els professors que estan molt enfadats: no es que no volen tocar més hores , es que NO volen tocar la flauta. Volen ensenyar, ensenyar bé. Fer de professors. És tot. 

I que els pares i les mares facin de pares i de mares.

16/03/2009:

dimecres, 11 de març del 2009

Hamelin (I)


Ja sabeu la faula: a Hamelin, el flautista s'havia endut els nens i les nenes, seduïnt-los amb la seva flauta, perquè els vilatans no volien pagar-li que els hagués lliurat de les rates. Finalement el van pagar i els nens i les nenes van tornar a córrer feliços pels carrers de la vila.

Uns anys més tard, però, els ciutadans d'un territori anomenat Catalunya, van pensar que això de tenir els nens i les nenes pels carrers i per les cases era molt pesat. Que havien d'escoltar-los, ensinistrar-los, passar temps amb ells i elles... temps que creien que podien dedicar-lo a cosas millors i més profitoses. I es van enrecordar del flautista i de la seva flauta encantada.  I van nomenar un Conseller de Flautició perquè posés fil a l'agulla a les seves aspiracions.

El Departament de Flautició va començar a generar  idees a dojo. Una de les primeres va ser considerar que era bo que els professors i les professores fessin cursos de flautistes i que toquessin moltes, moltes hores, la flauta - fins i tot van proposar incentius pels que la toquessin durant més hores al dia-  i així, s'endurien els nens i les nenes i, de passada, els nois i les noies adolescents que ja se sap que fan molta nosa i molta fressa.  D'aquesta manera els podrien tenir més hores i més dies lluny. Ben lluny dels ciutadans, i ben entretinguts. Que, en definitiva, d'això es tractava.

Continuarà?

dilluns, 9 de març del 2009

Veniu, veniu, a la nostra barca!


CANÇÓ DE FER CAMÍ
(Per a la Marina)

Vols venir a la meva barca? Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança  - i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços - i serem quatre, sere cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendart.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'0na salada serem cin-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada. juntes farem nostra la nit.


Preguntes:
  • Pujaries a la barca? Per què? Amb qui?
  • Per què creus que justament avui s'ha penjat al blog aquest poema?

Il.lustració de Beatriz Aurora