divendres, 14 de novembre del 2008

L'ensenyament públic no es ven!


Perdoneu la redundància però ja que per raons que alguns coneixeu ahir no vaig poder fer vaga, aprofito la finestreta del blog per solidaritzar-me completament amb els que la van fer. Com sempre, si aquesta vaga serveix d'alguna cosa, uns hi hauran deixat els diners i els guanys seran per tothom.

Alguns links que estan a favor de la vaga (quina pena i quina vergonya la desunió sindical davant d'aquests casos tan greus! ... així ens va)


Blogs de Profes:


...continuaré penjant-ne

afegit el



... i continuaré penjant-ne


dimarts, 4 de novembre del 2008

Esglai


He treballat durant sis anys a Ripollet i l'escenari de l'homicidi de la nena de 14 anys m'és esgarrifosament familiar. Víctima i suposats botxins no eren alumnes de l'IES on jo treballava, però podien haver-ho estat. Repassant la noticia, els fets, l'escenari, veient les cares dels companys i companyes de les classes a la improvisada manifestació d'ahir, sento encara, un cop de puny a la boca de l'estómac per la crueltat del fet i al mateix temps per la proximitat que tinc amb el món que ha generat aquesta crueltat.
Pel que he llegit, la causa és segurament una història d'amor o desamor i de resposta a una provocació. És només la meva hipòtesi: l'orgull d'un gallet mascle ferit.
Tot i no haver estat alumnes meus, totes les cares em són familiars: la víctima, les amigues, els (repeteixo) suposats agressors. M'és familiar la seva manera de vestir-se, de comunicar-se, la insolència d'algunes actituds dels nois (moltes vegades ens hem enfrontat a l'Institut amb aquests "líders" que van de guapos i de prepotents), el cercle d'admiració o de temor que generen al seu voltant, la barreja de submissió i de provocació de les noies.
Si teniu temps, entreu al fotologs dels adolescents de les vostres classes, són tan aclaparadorament exhibicionistes com -potser volgudament- illetrats, i són mostres reals i impactants de la barreja explosiva de somnis innocents (príncep blau, princeses, amor per sempre) i de desitjos i diversions gens innocents que carrega el còctel d'energies desfermades.

Pobres Juanis, princeses de la perifèria, procaces, atrevides i decidides, víctimes potencials de les modes, de les enveges, de les rivalitats, de les fatxendes i "xuleries" dels seus companys i companyes de classe.
Pobres nois i noies, amics i amigues que ara escriuen frases terribles de venjança a qui hores abans havien escrit frases d'amor apassionat, o a qui admiraven, temien o imitaven.
Pobres pares i mares que segurament no sabien de la missa la meitat.
Pobres professors i professores de l'IES perquè molta part de la societat els culparà a ells quan és justament a l'institut un dels pocs llocs o es posen límits i es donen models i valors diferents als que la societat ofereix.

Pobra, pobra, víctima. Pobres botxins.
I pobres de nosaltres, adults, desarmats - perquè no tenim paraules- per afrontar aquest esglai.

Articles d'opinió a la premsa digital:

afegit el 7/11/08 Protesta de l'alcalde de Ripollet pel tractament informatiu de la noticia (escrit adreçat al President del Consell Audiovisual de Catalunya, a la Directora de TV3 i al Síndic de Greuges)