Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IES Palau Ausit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IES Palau Ausit. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de maig del 2008

Homenatge

Per Sant Jordi, el Departamet de Llengua Catalana de l'IES Palau Ausit ha proposat i organitzat una activitat literària molt interessant: una exposició-concurs , als passadissos del centre, de cartells fets pels alumnes a partir de frases de llibres de la Mercè Rodoreda.

Cada curs n' ha llegit una novel·la, un conte o una narracció : "Viatges i flors", "la Plaça del Diamant", "Aloma", "El gelat rosa" ,"Zerafina" , "Aquella paret, aquella mimosa", "El riu i la barca" i cada alumne n'havia de fer una interpretació d'un fragment integrant-lo amb una imatge.
Els resultats s'han penjat als passadissos del centre.

L'aportació dels alumnes de l'Aula d'Acollida a aquest homenatge ha consistit en triar unes quantes imatges de les exposades per cada nivell, escanejar-les i fer-ne un powerpiont que es va passar per la televisió del hall de l'Institut. Us el presento. Ells i elles l'han fet. La tria és ben seva.Així podeu veure ni que sigui una una mica alguns exemples de les produccions exposades, on dominen les flors, els ocells , els gestos tencats del desamor i els gestos tendres de l'amor i la sensualitat. Molt creatiu i molt rodoredià.


**Nota: Aquest curs, per Sant Jordi no hi hagut tallers, ni recitals, ni conferències. Per experiència sé que és molt molt difícil muntar una festa lluïda en un centre que no té cap espai col.lectiu adequat. Totes les iniciatives s'estavellen, any darrere any, contra la tristíssima realitat de la manca d'espais per fer actes que reuneixin un grup nombrós d'alumnes. Dir això no suposa una crítica , és una lamentació i una reclamació , a qui correspongui, de la urgent necessitat d'espais dignes per poder fer actes dignes.

la imatge és de Micheo

dijous, 3 d’abril del 2008

Els blogs dels alumnes



"Trobo que a un aula d'acollida un bloc és una bona cosa: tan pel tema de la cohesió social com pel tema de donar un instrument de comunicació que no perdi els lligams dels orígens.
T'animo a que els animis a que facin un bloc de classe, amb pautes molt marcades al principi i esperant que cada un/a assumeixi el fet d'escriure com un acte de llibertat. Que d'això es tracta, de viure i sentir les tecnologies com un bé social que contribueix al nostre desenvolupament."

Això m’ho vas escriure tu, Bea Marín, fa alguns mesos, en un e-mail en què generosament em comentaves el meu incipient blog.

Des d’aleshores li he estat donat voltes al fet d’animar els alumnes a escriure un blog. No tenia clar com superar la contradicció entre la llibertat d’escriptura que suposa un blog i la no-llibertat d’escriptura que suposa tot exercici escolar en una llengua que s’està aprenent.

Vaig llegir coses que els col·legues han escrit sobre els blogs de classe, vaig mirar-ne molts, i en cap trobava la formula que volia trobar. Un blog que servís a) perquè els alumnes de l’aula d’acollida hi escrivissin de forma personal, és a dir, individual; b) per escriure millor en català; c) per no perdre els seus orígens d) per obrir la possibilitat de comunicar-se amb altres joves; e) per aprendre un tipus de text de comunicació audiovisual: el blog, practicar el post, posar títols, imaginar un format, pensar, buscar insertar imatges, vídeos, etc.

No trobava com fer-ho. Fins que finalment, xino, xano, les coses han anat sortint: Amb uns quants alumnes s’ ha encetat un camí que, encara que sembli mentida, reuneix els quatre objectius que jo creia necessaris i a més, sembla una via de superació de les contradiccions entre la llibertat d’escriure coses pròpies i la necessitat d’aprendre a escriure bé en la llengua que estan aprenent.

En aquest document es pot llegir el desenvolupament del treball.

I els blogs, aqui els tens: El Blog de la Binta; el d'en Jonathan, el d’en Fanor i el d’en Rui-Dong .

No els he posat fins que ells i elles no m’han donat el permís. Aviat hi haurà un cinquè, el de la Juana, que ja ha començat a redactar... i encara n’hi pot haver d’altres abans de final de curs. Poquet a poquet, va creixent i prenent forma la seva competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Gràcies Bea, un cop més, per sembrar iniciatives. Els resultats et pertanyen en part a tu .

Pots anar veient com creixen.

idees:

Si aquest post el llegeixen tutors i tutores d'Aules d'Acollida, estaria molt bé que animéssiu els vostres alumnes a fer comentaris en els blogs dels dels meus. Segurs que estarien molt contents! I si això els anima, a més a fer un blog, doncs millor. A veure qui es el primer!


les fotografies són de .meow ; joathina i gadjetgirl

**afegit el 14/d'abril/ 2008

elisaberth
, el blog de la Juana !

dissabte, 19 de gener del 2008

Tecnologia intercultural


Amb aquest document us vull presentar un treball interdisciplinari i intercultural que es va fer fa tres anys al meu Institut . És fruit de la col.laboració d’un professor de Tecnologia, en Sergi Ramirez, i els alumnes de l’Aula d’Acollida de la qual jo era (i sóc) tutora.

Els objectius del professor de Tecnologia eren poder passar als seus alumnes de l’aula ordinària , en el marc del tema sobre el vestit a 2n de l’ESO, un document que mostrés la diversitat de formes de vestir que existeixen al món, perquè, segons ell, els alumnes de l’ESO només tenien el referent cultural i estètic de la moda occidental , i , a més, només coneixien i valoraven una classe de moda.

La seqüència de treball va ser la següent:

  • En Sergi va demanar als meus alumnes de l’Aula d’Acollida que preparessin una selecció de fotografies de peces de vestir dels seus països d’origen.
  • A les classes de l’Aula d’Acollida, jo vaig coordinar i animar unes quatre o cinc sessions dedicades a explicar la vestimenta i també com funciona l’escàner i com es fa un powerpoint .
  • A partir de les imatges trobades per Internet, els alumnes van triar les peces de roba del seus països que més els agradaven o que , per una raó o una altra, volien mostrar als seus companys.
  • Van escriure els noms de les peces de roba i els van traduir al català.
  • Alguns van escanejar els noms de les peces en les seves llengües (els va agradar més fer això que no pas escriure-ho directament al document).
  • Van buscar mapes del seus països per Internet.
  • Van insertar en el powerpoint col·lectiu el mapes i les fotografies de la roba amb els noms.
  • Van dur a classe la música dels seus països que volien que sonés amb el document.
  • En Sergi va afegir-hi un fragment de música per a cada país i sonava quan es projectava.
  • Ho va projectar a tots els seus 2ns de l?ESO i desprès iniciava una discussió sobre el tema del vestit arreu del món.


Els alumnes de l’Aula d’Acollida s’ho van passar molt bé fent el document, van aprendre vocabulari i a fer servir programes i eines TIC i , a més, van veure que es donava un valor, públicament, a les coses dels seus països.

Fa uns mesos, posant ordre en els munts de fitxers que tinc a l’ordinador de l’Aula d’Acollida, vaig trobar el document, però sense la música. Vaig pensar que era una feina que valia la pena ensenyar com a exemple de les coses senzilles, modestes però ben fetes i útils que es poden fer quan dos col·legues s’avenen, es posen d’acord i tenen un objectiu comú.

En Sergi va marxar de l’Institut i no sé en quin IES ha anat a parar. Des d’aquí li envio molts records. Si el coneixeu , digueu-li que he penjat a la xarxa la seva iniciativa perquè potser pot estimular idees i materials semblants. Com que la música que ell havia posat no l’he trobat, n'hi he posat una composada i interpretada per en Carles Belda, (per mi, un dels músics populars més interessants que tenim en aquest moment) del disc que ell mateix s’ha autoproduït i editat.

Si aprofiteu el document o en feu de semblants sobre aquest o algun altre tema, feu-nos-ho saber i els compartirem.

A veure si algun profe de Tecno s'anima!

dijous, 4 d’octubre del 2007

Converses (o a parlar s'aprèn parlant)


De fet, aquesta experiència de dissenyar i practicar tot un seguit de converses ha estat una de les coses més interessants que s'han fet a l'Aula d'Acollida. Sobre tot pel que fa a la implicació d'altres professors i alumnes del centre. Es pot trobar tota la descripció detallada al llibre:

Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2006) Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.(Textos de JM Cots, C. Escobar, M. Irún, M. Martínez, L. Nussbaum i V. Unamuno)
I també en els següents vincles :
  1. Article de la Cristina Escobar sobre les bases teòriques de l'experiència: "Para aprender a hablar hay que querer decir algo". Glosas didácticas 12.
  2. "Parelles lingüístiques en un IES". Article de la Luci Nussbaum i jo mateixa publicat al "Caixa d'Eines nº 3"on s'explica tota l'experiència.
  3. La descripció i les fitxes amb el guió detallat de cadascuna de les converses.
  4. La Web del grup GREIP, Grup de Recerca en l'Ensenyament i la Interacció plurilingües de la UAB, que és el marc on s'ha realitzat l'activitat. Allà es poden trobar d'altres materials molt útils per fer-ne de similars.
L'experiència es va iniciar el curs 2004-2005 a l'IES on treballo (IES Palau Ausit de Ripollet) i es va continuar, intentant millorar-la, els cursos posteriors. També la vam explicar en diferents jornades de formació i trobades amb Tutors d'Aula d'Acollida i Assessors LIC.
Sabem que hi alguns centres que l'han adoptat, tot canviant-la i adaptant-la. La llavor està creixent i és fantàstic i reconfortant tenir-ne noticies.
Blog de l'Aula d'Acollida de l'IES La Garrotxa d'Olot que va fer el programa de parelles lingüístiques.
A l' IES Pompeu Fabra i a l'IES Joan Oró de Martorell també es va fer el programa. Amb fi de festa inclòs. Podeu veure-ho aquí.
Aniré afegint els links de totes les repercussions de què tingui noticies de viva veu o virtuals.

Vídeos