Vaga històrica contra les retallades

Nàixer

I PER FI VAM NÀIXER

Va ser un quinze de maig,

quan els temps van canviar,

ens vam fer grans i ens vam adonar del món real,

un món per modelar amb les nostres mans,

com si fos un obra d'art,

i vam sortir al carrer,

que era nostre i no ho sabíem,

i vam viure el present,

que era nostre i no ho sabíem,

i vam voler un futur,

que era nostre i no ho sabíem,

i vam nàixer,

que estàvem morts i no ho sabíem.

Àlex Lorenz Bernard
(en el blog "Poetas del 15 de mayo")

Higiene

La Plaça Catalunya està essent desallotjada, i no pacíficament,  per motius "d'higiene", diuen les autoritats. Vet aquí alguns dels "poc saludables" missatges que s'hi podien veure.

M'agradaria veure com es desallotgen els llocs plens de consignes i eslògans racistes dels de Plataforma per Ctalunya o els vídeos dels Sr. Albiol, del Partit Popular, possible alcalde -xenòfob manifest-  de Badalona, i els ajuntaments i parlaments que ténen membres acusats de corrupció, i en Fèlix Millet i la seva camarilla, i els bancs que han especulat , i ... 

Hamelin (III) Manifestació

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre,  van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest  cop, crec que el que  està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre"  sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!

Hamelin (II) Emprenyamenta

El conseller de Flautició devia donar-se compte que molts professors no volien fer hores extres tocant la flauta i molts diretors  van advertir-lo dels problemes logístics que tal mesura podia generar... i a més, els professors cada dia estaven més enfadats i fins i tot els seus sindicats estaven fent-se amics de nou i convocant una vaga unitària... sigui com sigui, per calmar una mica els ànims o ves a saber perquè, el conseller va retirar la proposta de les hores extres.

Però entre una cosa i l'altra, ja són molts els professors que estan molt enfadats: no es que no volen tocar més hores , es que NO volen tocar la flauta. Volen ensenyar, ensenyar bé. Fer de professors. És tot. 

I que els pares i les mares facin de pares i de mares.

16/03/2009:

"Más es menos". Article de l'Imma Monsó a La Vanguardia. 

Hamelin (I)

Ja sabeu la faula: a Hamelin, el flautista s'havia endut els nens i les nenes, seduïnt-los amb la seva flauta, perquè els vilatans no volien pagar-li que els hagués lliurat de les rates. Finalement el van pagar i els nens i les nenes van tornar a córrer feliços pels carrers de la vila.

Uns anys més tard, però, els ciutadans d'un territori anomenat Catalunya, van pensar que això de tenir els nens i les nenes pels carrers i per les cases era molt pesat. Que havien d'escoltar-los, ensinistrar-los, passar temps amb ells i elles... temps que creien que podien dedicar-lo a cosas millors i més profitoses. I es van enrecordar del flautista i de la seva flauta encantada.  I van nomenar un Conseller de Flautició perquè posés fil a l'agulla a les seves aspiracions.

El Departament de Flautició va començar a generar  idees a dojo. Una de les primeres va ser considerar que era bo que els professors i les professores fessin cursos de flautistes i que toquessin moltes, moltes hores, la flauta - fins i tot van proposar incentius pels que la toquessin durant més hores al dia-  i així, s'endurien els nens i les nenes i, de passada, els nois i les noies adolescents que ja se sap que fan molta nosa i molta fressa.  D'aquesta manera els podrien tenir més hores i més dies lluny. Ben lluny dels ciutadans, i ben entretinguts. Que, en definitiva, d'això es tractava.

Continuarà?

Prejudicis

Faig vacances però són unes vacances  tranquil.les que em permeten anar-me connectant. No vaig posar el rètol  que posen molts blocaires de "Tancat per vacances" perquè volia aprofitar les estones d'aquest meu sedentari estiu per anar penjant al blog algunes de les activitats que vam fer a classe i que no vaig tenir temps de  presentar perquè el final de curs se'm va tirar a sobre. i  aquest curs el meu final de curs ha estat especialment especial. Ja ho explicaré quan hagi fet tots els deures  que m'he proposat. No m'agrada deixar coses pendents i aniré per parts.

Però és que la realitat que llegeixo als diaris em fa reaccionar i de moment  no em deixa publicar altres cosas. Estic tenint un estiu bel.ligerant i això que m'he proposat no parlar del projecte de la LEC.  Aquesta noticia, apareguda al diari Avui és la que ara em fa posar-me a escriure.

Pel que sembla, el CEIP Rosa del Vents del barri de la Sagrera (Barcelona) és una escola implicada en un pla d'acollida de qualitat. Un exemple que ens demostra que quan la diversitat i l'arribada continua d'immigrants es treballen  amb rigor i en equip no hi ha problema escolar. El veritable problema, sembla,  són els prejudicis dels pares i mares autòctons  i, també, l'actuació del Departament d'Educació que en comptes de recolzar les bones pràctiques de l'escola, la codemna a no créixer.

 

Relaciono aquesta noticia amb els posts anteriors sobre les iniciatives de fer els EBE, les aules especials. No puc deixar de pensar que aquestes aules amaguen l'objectiu de tranquilitzar els nostres conciutadans perquè no vegin massa de prop la realitat de la immigració.  Però es que es una despesa d'energia  absurda, i, a més inútil. Res ni ningú no els lliurarà de veure-la ni de viure-la aquesta immigració. No saben que no es possible escapar de la realitat? En Serrat a la seva cançó  "Disculpe el señor" ja fa molt de temps que ens ho va explicar. 

Companyes i companys  del CEIP "Rosa dels Vents", no em coneixeu, teniu la meva solidaritat. Com no ser bel.ligerant contra aquest ambient de prejudicis que s'està incrustant com un herpes a la nostra societat? 

Què podem fer?

Vaga 14-F. Els professors hem parlat

On vas amb les banderes i avions?

Entre les activitats que vam fer per commemorar, a la nostra manera, el dia Escolar de la No violència i la Pau, vam estar treballant la cançó d’en Lluis Llach “Cançó sense nom” . La seqüència de treball és molt curta i senzilla i ja l'he explicat en altres llocs virtuals, de tota manera, la penjo aquí, una mica renovada i ampliada, tal com l'he fet enguany, per si pot servir a algú.

1. Activitats de pre-audició

La cançó que anem a treballar és una “cançó de protesta” que no té res a veure ni amb la música ni amb les cançons actuals que us agraden. Quines són les característiques de la cançó de protesta?

- el seu objectiu és protestar i denunciar alguna injustícia

- la música és al servei de la lletra

- es canta amb pocs instruments per donar més força a la lletra

a. Preguntes:

• Coneixeu alguna cançó de protesta?
• En quina llengua?
• De quin país?
• Qui la canta?
  

b. Baixeu-vos d’Internet la fitxa de treball per poder treballar sobre el paper.

• En parelles, escriviu una llista amb totes les paraules relacionades amb la paraula GUERRA i una altra amb les relacionades amb la paraula PAU.


• Feu l’activitat 2, és a dir ompliu els buits amb les paraules que falten.

2. Activitats d’audició

• Escolteu la cançó una o dues vegades i verifiqueu si la lletra que heu escrit coincideix.


• Ara, podeu llegir la lletra aquí i podeu tornar a escoltar la cançó (i cantar-la, si en teniu ganes).


• Torneu a llegir la lletra de la cançó, mireu la llista de paraules que havíeu escrit (relacionades amb el món de la guerra i la pau) i afegiu les que heu trobat a la cançó i que no teníeu escrites en la primera activitat.
  

3. Activitats de post-audició:

• A qui cantaríeu aquesta cançó? Per què?


• Mireu el vídeo que hi ha en aquest enllaç i que està fet posant imatges a la cançó que acabeu d’escoltar. Què en penseu? Quines imatges posaríeu vosaltres?

més idees

• Activitats de representació plàstica: Que els alumnes trobin i retallin dels diaris fotografies que els facin pensar en la lletra de la cançó i que facin un petit muntatge, enganxant les fotografies en un full i copiant-hi la part de la lletra que els sembli més adient. Es podria fer com un treball interdisciplinari amb l’assignatura de Visual i Plàstica.


• Activitats d'expressió plastica i TIC: Realitzar un diaporama musicat amb imatges d'actualitat i la cançó de Lluís Llach.


• Activitats d’expressió musical: Com a treball interdisciplinari amb el departament de Música es podria treballar musicalment la cançó; Poso la llista d’algunes de les possibilitats que no són excloents, podrien, fins i tot, ser complementàries i es podrien treballar amb el professorat de Música:
  
  

  - Cantar-la en cant coral.Interpretar-la amb algun instrument (piano, flauta, guitarra)

  - Transformar-la en rap
  

  - Cantar-la en “play back” o karaoke.

“Cançó sense nom” va ser des del començament, i per voluntat del seu autor, un himne pacifista. La seva lletra senzilla i directa permet que el missatge arribi i es faci entendre pels alumnes de l’ESO, fins i tot pels més allunyats de la sensibilitat de la música de Lluís Llach. Al meu Institut aquesta activitat s'ha fet a l'Aula d'Acollida i també a les classes de català de 1r d'ESO i amb els alumnes de l'Aula Oberta.

Com sempre, m'agradaria molt rebre comentaris i saber que aquesta proposta ha estat provada i millorada per alguns professors.
Doncs , aixó.