dimarts, 29 de gener del 2008

Art contra la guerra





**Aquest text l'he tornat a escriure en data 29-02 perquè , inexplicablement, se m'ha esborrat el que havia escrit i publicat.

Aqui us presento una mostra del que van fer els alumnes de l'Aula d'Acollida el Dia Internacional de la No Violència i la Pau (DENIP).

Explico la seqüència de treball perquè és molt curta , molt fàcil i molt engrescadora:

Context: L'activitat es va fer en el marc de la commemoració del DENIP al centre. Totes les classes del meu centre estaven convidades a participar-hi amb pancartes, escrits, missatges etc.

A l'Aula d'acollida es va fer el següent:

1. Treball previ: el dia anterior a la Jornada:


  • Explicació de qui era Gandhi. Es va fer així, en diferents nivells, amb uns alumnes més esquemàtic, amb altres més aprofundit.
  • Lectura de la seva biografia (un resum entenedor i fàcil del que hi ha publicat a Internet).
  • Situació de l'Índia al mapa.
  • Explicació d' exemples de lluites anticolonialistes .
  • Enumeració dels principis de la No-Violència.
  • Explicació de la raó de commemorar el 30 de gener (assassinat de Gandhi) el Dia Escolar Internacional per la No Violència i la Pau.
  • Recerca i comentari dels conflictes actuals al món.
  • Enumeració d' exemples d'altres líders pacifistes, els alumnes van trobar: Nelson Mandela, Martin Luther King, Teresa de Calcuta, John Lennon ... i jo vaig afegir: Rigoberta Menchú i Aung San Suu Kyi.
  • Els alumnes més grans (els de 3r i 4t) van escriure , cadascú, una biografia de dos d'aquests líders (van triar-los), prenent com a model la que jo els havia presentat de Gandhi.
2. El dia de la JORNADA:

a. Interacció oral i tria d'imatges

  • Vam convidar a venir a l'Aula, durant una hora, els alumnes de 3r d'ESO del grup A. Vaig explicar que fariem un treball per commerorar el DENIP i així aportar la nostra col.laboració al mural del centre.
  • Tots els alumnes (alumnes d'aula d'Acollida i alumnes de 3r A) van seure en parelles.
  • Vaig repartir a cada parelles dues làmines d'art , impreses en color, tamany DINA4, sobre el tema de la guerra.
  • Cada parella havia de triar una de les dues làmines, aquella que consideràven que representava millor la lluita contra la guerra.
b. Interacció oral i expressió Oral

  • Un cop triada la imatge, havien d'explicar, per torns, la raó de la seva elecció.
c. Interacció oral i expressió escrita
  • La meva consigna va ser: "Sou publicistes i us encarreguen un cartell per una campanya contra la guerra ia favor de la pau. La imatge que ha de fer servir cada parella és la que heu triat abans. El text, l'eslògan l'heu de triar vosaltres i incorporar-lo a la imatge".
  • Vam repassar ràpidament algunes característiques dels eslogans : ha de ser una frase curta, si pot ser que contibgui algun jocs de paraules, que cridi l'atencio, que tingui a veure amb la imatge.
  • Els alumnes van treballar en parelles, pensant, discutint i escrivint esborranys d'eslogans durant 10 minuts.
  • Es va fer un torn de paraules on cada parella va mostrar a la resta el seu eslogan, s'escrivia a la pissarra i tothom el comentava, en alguns casos corregint-lo o donant consells i idees per millorar-lo.
  • Finalment cada parella va escriure la frase final sobre la seva làmina.
    Alguns van preferir fer-ho sobre la imatge en PowerPoint i aquest és el resultat que us mostro més amunt amb el programa BubbleShare.
d. Participació al mural col.lectiu

  • Les làmines amb les frase i les biografies van anar al mural col.lectiu de tot l'Institut.
    Les làmines que havien quedat sense eslògan també hi van anar a parar, en un lloc on es convidava la resta d'alumnes a posar-hi les frases. Alguns ho van fer però no m'ha donat temps de copiar-les aquí.
Si en el treball sobre poemes de la tardor, el treball de llengua que es proposa va del text a la imatge, aquest cas es proposa l'itinerari a la inversa: la imatge ens porta al text. Tots els camins ens duen al mateix: expressar-se i emprar la llengua com un dels vehicles d'aquesta expressió.

Quant a la raó d'utilitzar reproduccions artístiques, parteix de la constatació de la necessitat de reforçar la formació artística dels alumnes. Considero que les hores dedicades a aquesta formació - potser s'hauria de parlar millor de familiarització- són molt poques i és un tipus d'educació, l'artística i estètica, que dificilment tindran ocasió de rebre fora de l'Institut. Es per això que aprofito totes les ocasions per poder posar-los en contacte amb reproduccions de grans artistes de tots els temps (i en el cas de la visita a Barcelona, el contacte no va ser amb reproduccions sinò amb les obres autèntiques) .

Us deixo aquí el PowerPoint amb el recull de les obres seleccionades per fer aquesta activitat. Podeu baixar-lo i imprimir -lo en tamany DINA4, podeu ampliar-lo afegint -hi més obres, podeu posar-hi música, podeu...

I , com sempre, sisplau, explique-nos si us ha servit!


I per acabar, alguns links interessants:
Fundació per la Pau
La paraula Pau en molts idiomes
Flylosophy

dissabte, 19 de gener del 2008

Tecnologia intercultural


Amb aquest document us vull presentar un treball interdisciplinari i intercultural que es va fer fa tres anys al meu Institut . És fruit de la col.laboració d’un professor de Tecnologia, en Sergi Ramirez, i els alumnes de l’Aula d’Acollida de la qual jo era (i sóc) tutora.

Els objectius del professor de Tecnologia eren poder passar als seus alumnes de l’aula ordinària , en el marc del tema sobre el vestit a 2n de l’ESO, un document que mostrés la diversitat de formes de vestir que existeixen al món, perquè, segons ell, els alumnes de l’ESO només tenien el referent cultural i estètic de la moda occidental , i , a més, només coneixien i valoraven una classe de moda.

La seqüència de treball va ser la següent:

  • En Sergi va demanar als meus alumnes de l’Aula d’Acollida que preparessin una selecció de fotografies de peces de vestir dels seus països d’origen.
  • A les classes de l’Aula d’Acollida, jo vaig coordinar i animar unes quatre o cinc sessions dedicades a explicar la vestimenta i també com funciona l’escàner i com es fa un powerpoint .
  • A partir de les imatges trobades per Internet, els alumnes van triar les peces de roba del seus països que més els agradaven o que , per una raó o una altra, volien mostrar als seus companys.
  • Van escriure els noms de les peces de roba i els van traduir al català.
  • Alguns van escanejar els noms de les peces en les seves llengües (els va agradar més fer això que no pas escriure-ho directament al document).
  • Van buscar mapes del seus països per Internet.
  • Van insertar en el powerpoint col·lectiu el mapes i les fotografies de la roba amb els noms.
  • Van dur a classe la música dels seus països que volien que sonés amb el document.
  • En Sergi va afegir-hi un fragment de música per a cada país i sonava quan es projectava.
  • Ho va projectar a tots els seus 2ns de l?ESO i desprès iniciava una discussió sobre el tema del vestit arreu del món.


Els alumnes de l’Aula d’Acollida s’ho van passar molt bé fent el document, van aprendre vocabulari i a fer servir programes i eines TIC i , a més, van veure que es donava un valor, públicament, a les coses dels seus països.

Fa uns mesos, posant ordre en els munts de fitxers que tinc a l’ordinador de l’Aula d’Acollida, vaig trobar el document, però sense la música. Vaig pensar que era una feina que valia la pena ensenyar com a exemple de les coses senzilles, modestes però ben fetes i útils que es poden fer quan dos col·legues s’avenen, es posen d’acord i tenen un objectiu comú.

En Sergi va marxar de l’Institut i no sé en quin IES ha anat a parar. Des d’aquí li envio molts records. Si el coneixeu , digueu-li que he penjat a la xarxa la seva iniciativa perquè potser pot estimular idees i materials semblants. Com que la música que ell havia posat no l’he trobat, n'hi he posat una composada i interpretada per en Carles Belda, (per mi, un dels músics populars més interessants que tenim en aquest moment) del disc que ell mateix s’ha autoproduït i editat.

Si aprofiteu el document o en feu de semblants sobre aquest o algun altre tema, feu-nos-ho saber i els compartirem.

A veure si algun profe de Tecno s'anima!

dimecres, 2 de gener del 2008

El post de la Sara

Sóc la Sara Marugan Oliva, una estudiant del CAP de l’Aula d’Acollida de l’IES Palau Ausit. La meva Seqüència Didàctica consistia a fer una visita cultural amb tots els alumnes de l’Aula d’Acollida per tal d’introduir les festes de Nadal i alhora explicar in situ la història de Barcelona i els seus monuments principals. Això es va dur a terme en quatre dies, tres dels quals es va treballar a l’aula i un fora de l’aula, visitant la ciutat de Barcelona. El treball es va estructurar en tres fases:

1. Introducció a la ciutat de Barcelona. Molts dels alumnes de l’Aula d’Acollida són nouvinguts i no coneixien absolutament res de la ciutat de Barcelona. El primer que vaig fer va ser fer una introducció de la ciutat mitjançant un mapa de Barcelona. Els alumnes havien de dir-me els monuments que coneixien de la ciutat i situar-los al mapa. Aquest exercici va ser útil per treballar la llengua a través de la localització del mapa. També em vaig ajudar d’un llibre amb il·lustracions de la ciutat per tal que anessin relacionant els monuments.
Tot seguit, amb un plànol del metro i un de Barcelona, els alumnes havien de fer petits itineraris i senyalar-me el més curt per arribar a un lloc determinat. D’aquesta manera s’introduïen als diferents mitjans de transports de la ciutat. Això em va servir per explicar quin itinerari faríem i quin transport utilitzaríem el dia de la visita. Per acabar amb el primer dia, vaig introduir la cançó La rumba de Barcelona del grup Sabor de Gràcia, una cançó ambientada a Barcelona que va donar peu a explicar l’origen de la
rumba catalana. La cançó s’hi adeia perquè es citaven alguns carrers típics de la ciutat, etc. Un cop la van escoltar, els alumnes hi van fer diferents exercicis: intentar entendre-la, fer hipòtesis de les paraules que faltaven, i després havien d’omplir els buits. Finalment, entre tots van cantar la cançó.
Com a deures de cap de setmana els vaig fer treballar sobre una tasca molt precisa: buscar un monument concret que veuríem el dia de la visita i havien de dir-ne qui l’havia construït, quina funció feia a la ciutat i les característiques principals. Aquesta tasca era obligatòria perquè el dia de la visita cadascú d’ells haurien de fer la presentació del monument davant dels companys quan fossin al davant del monument indicat.
El segon dia els alumnes van treballar en la presentació oral i escrita dels monuments que se’ls havia assignat a classe. D’aquesta manera es va fer una pinzellada dels períodes històrics de la ciutat posant èmfasi al Modernisme, ja que bàsicament anàvem a veure monuments modernistes. La intenció era introduir tots els períodes històrics de la ciutat (ibers, romans...) però vaig veure que amb el Modernisme ja n’hi havia prou. La Matilde, la tutora de l’Aula d’Acollida, els va explicar què representava Nadal i quins elements característics trobarien a la fira de Santa Llúcia, per exemple.

2. Visita cultural a la ciutat de Barcelona. El tercer dia de la Seqüència Didàctica vam fer la visita a Barcelona. Els alumnes havien d’omplir un quadern que prèviament vaig preparar i omplir-lo a mesura que anaven veient els monuments i que rebien explicacions. Alhora, davant del monument que els havia tocat, feien la presentació que prèviament se’ls havia corregit. Això fou molt engrescador i va comportar que tots parlessin i es fessin escoltar entre ells. Potser l’inconvenient més gran que vaig tenir va ser el fet de no prohibir les càmeres de fotos i de vídeo, perquè molts d’ells estaven massa pendents d’enregistrar-ho tot i no d’escriure al quadern allò que veien.

3. L’avaluació. El quart dia, l’avaluació. Els alumnes van explicar-me què era allò que més els havia agradat i el que menys, i vam repassar entre tots els llocs per on havíem passat tot posant-los a la pissarra. Després els vaig donar les pautes perquè fessin una redacció i, a més a més, els vaig facilitar un model d’un alumne de l’any anterior. De manera introductòria vaig explicar el verb perifràstic "vam anar" juntament amb uns connectors precisos per tal que els alumnes poguessin espavilar-se mitjançant l’escriptura i redactar sobre allò que havien vist el dia anterior. Molts d’ells no havien escrit mai cap redacció en català i els costava molt; van començar a imitar el model que els havia facilitat, cosa que va fer que totes les redaccions fossin tallades pel mateix patró. Després, valorant l’actitud a classe, els deures que havien preparat, els quaderns corregits que van escriure a la visita i la redacció, vaig procedir a posar les notes, però prèviament ells també s’havien d’autoavaluar i dir-me quina nota creien que els havia de posar. Això els va fer pensar en quin judici havia de tenir jo per avaluar-los per tal que fossin conscients d’allò que havien fet bé o malament.

En definitiva, tot va ser molt engrescador ja que l’objectiu també era molt amè. Considero que va ser una experiència molt educativa i estic molt orgullosa de com va anar tot plegat.

Sara Marugan Oliva, estudiant del CAP de Llengua.UAB



La imatge és de lecanu mickael