diumenge, 8 de juny del 2008

Còctel


Ingredients:
  • 1 adolescent de 1r d’ESO amb un fort afany de protaginsme, amb actituds provocadores, racistes i masclistes cap als seus companys i companyes i irrespetuoses cap els professors però, això sí, hiperprotegit pels seus pares.
  • 4 adolescents menys protegits pels pares però també conflictius, fatxendes, gallets i provocadors.
  • Una quantitat indeterminada d’alumnes que pateixen la por als més forts o la fascinació pels més forts.
  • 1 associació de pares amb poca parròquia i ganes de tenir-ne al preu que sigui.
  • Un pares i una mare hiperprotectors, dels quals, la mare , a més, amb notable manca de respcte cap als professors i amb notable afany de notorietat.

Preparació

Poseu en un recipient l’alumne hiperprotegit i maleducat, els alumnes fatxendes i la quantitat indeterminada d’alumnes amb por o fascinació.

Agiteu la barreja durant tot un curs escolar.

Afegiu uns grams de pòlvora de baralla de pati entre l’adolescent hiperprotegit i els xul.letes oficials i contemplada i/o corejada per un grup d’alumnes porucs o fascinats.

Barregeu-hi un litre de gasolina dels pares hiperprotectors.

Acosteu-ho a les flamarades de la mare amb ganes de notorietat.

Quan s'encengui, doneu la torxa a l’associació de pares perquè es pensin que pot ser un senyal per atraure la parròquia que no han pogut atraure fins el moment.

Penjeu-hi el missatge següent: "els culpables són els professors".

Serviu l’explosiu en un consell escolar amb sorpresa i sense estar a l’ordre del dia davant d’uns representants d’uns col.legues cansats d’aguantar, castigar i notificar dia darrera dia les impertinències i faltes lleus i greus d’aquests alumnes. Els botxins són víctimes i les victimes, culpables.

Sortiu corrent!


Anoto aquest incident perquè forma part de la meva i la nostra vida de professors. M’ha afectat i m’afecta com a membre del consell escolar i com a representant de companys i companyes impecables.

I des d’aquí em revolto un cop més i crido i crido i crido i proclamo que és absolutament injust que els professors i professores de la secundària no només estem sotmesos a les continuades faltes de respecte per part d’alguns alumnes, a més, hem d’aguantar sense cap mena de protecció tota classe de judicis i faltes de respecte i de consideració envers la nostra feina per part d’alguns pares i mares. Són pocs, afortunadament, però poden fer molt soroll i molt molt molt mal.

Fins quan ho haurem de suportar?

La pintada que vaig fotografiar a un carrer d'Oaxaca l’hauriem de repintar a tots els instituts, o l’hauriem de dur tatuada als braços i al front.

L'admirat Forges, també, com sempre, ho ha vist clar



2 comentaris:

  1. Malauradament és així, com tu dius. I sembla que té difícil remei. O, almenys, en el possible remei no ens hem d'implicar només nosaltres. Jo canviaria tantes coses... Però pel que fa a les fites assolibles per mi, em quede amb les satisfaccions que, de vegades, ens torna la feina ben feta. Això sí, cridar i rebel·larnos, de paraula i amb fets: SEMPRE!

    ResponElimina
  2. Molt bo! Com li diriem a la recepta? Profes à la gresca? Alumno en bandeja con picatostes de profe?? Revoltillo de problemas??? Que vagi bé Castelló.

    ResponElimina