23 d'abril

El llibre

Cada llibre té un secret

disfressat  de blanc i negre

tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre;

sent el tacte dels teus dits

i creu que l'acaricies

i que el batec del teu pols

vol dir, que llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà 

que no ocupa lloc, ni pesa,

t'abrigarà contra el fred,

d'ignorància i de tristesa

Amb els llibres per amics

No et faltarà companyia.

Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

Joana Raspall

Aquest poema el vaig trobar al blog Poesia Infantil i Juvenil, que aprofito per recomanar-vos novament, sobre tot aquests dies.

Bon Sant Jordi!

orígen de la imatge

Pobresa i riquesa

Fa unes setmanes vaig anar  a l'IES "EL Foix"  de Santa Margarida i els Monjos a fer una xerrada sobre Nicaragua. Cel.lebraven la  Jornada de la Solidaritat. Hi vaig anar en qualitat de membre dels  "Amics de Puerto Cabezas" de Vilafranca del Penedès. De fet no hi vaig anar sola, em va acompanyar en Ramon Carbonell que és  el president de l'Associació. 

La nostra xerrada era de 8,30 a 10, en el marc de la presentació de deiveres ONG. Amb en Ramon ens proposàvem mostrar als alumnes la realitat i diversitat (també la linguística i cultural)  de Nicaragua fugint tan com poguessim dels clixès.  També, explicar-los quina és la tasca que  l'ONG que representàvem. 

Per començar,  els alumnes no semblen especialment motivats... cares d'avorriment... despistats, segurament no han triat aquesta presentació (a quin adolescent interessa aquest tema?) però saben que han de ser-hi si volen participar més tard als tallers de música, cuina, capoeria, etc...

• Desprès de presentar-nos,  els donem un mapa mut de Centramèrica i Sudamèrica i els demanem  que hi col.loquin Nicaragua i, si poden, altres països que coneguin. 
  

Primera reacció: curiositat i discussió (On és Nicaragua? Quin és  de tots aquests països?) Al grup hi ha un mexicà i un brasiler, els nois els demanen informació per situar alguns noms al mapa. De sobte, són importants.

• Segona pregunta: Què saben de Nicaragua?
  

Escrivim les seves respostes a la pissarra. No saben gaire coses: que és un païs pobre - diuen- petit, els sembla, imaginen, no sé perquè el clima ... que hi ha, em sembla, una selecció de bàsquet, en tot cas, un equip esportiu que coneixen alguns,   poca cosa més. Ho deixem tot apuntat a la pissarra.

• Tercera fase: projectem el mapa polític d'Amèrica i poden verificar si han col.locat el país al seu lloc corresponent, més aprop o més lluny.

• Quarta fase: trec d'una bossa una sèrie d'objectes de Nicaragua (pedres, corall negre, pepites d'or, collarets, postals, bitllets de "Córdobas" , documents escrits en diverses llengües que hi conviuen, fotografies, objectes artesans, etc.) els distribueixo als alumnes i els preguntem si saben què és cada cosa. Els animem a fer hipòtesis. Tots s'hi posen. Poc a poc, es va desvetllant la diversitat i al riquesa del país. Els alumnes la van descobrint a partir de la força fascinant dels objectes aportats. Van fent hipòtesis correctes, preguntes encertades
  

- O sigui que hi ha or i no poden explotar les mines?

       - Tenen molta aigua!

       - Tenen molta riquesa de boscos!

La petita i diversa Nicaragua es fa present i gran a la classe: volcans, rius, tortugues, mines d'or, caoba, cedre, pesca, les costes dels dos oceans, el llac de Nicaragua, els segon més gran  d'Amèrica, les ètnies i llengúes de la part atlàntica: els mískitus, els mayagnes, els creols... tot va fent-se evident de forma fàcil i planera. Gairebé màgica.

• Cinquena part: en Ramón explica quins són els objectius de la nostra ONG, projecta fotografies i algun vídeo.
• Sisena part i última pregunta: què heu après de Nicaragua que no sabíeu abans de la xerrada? 

- ...Que no és un país pobre..

- ... És ric però el fan ser pobre.

Objectiu assolit! 

Toca el timbre estem encara discutint amb els alumnes. Hem de marxar. Ha passat una hora i mitja i ni els alumnes ni nosaltres no ens hem adonat!

Al pati, els professors han muntat paradetes per vendre productes de Comerç Just. 

Fa un bon dia. En Ramon i jo marxem més que contents.

(A Nicaragua quan hi vaig anar a treballar, vaig, per sobre de tot,  aprendre un munt de coses que no m'havia ensenyat cap universitat.  Un altre dia explicaré aquesta intensa experiència i també lagermanament Puerto Cabezas- Vilafranca que és a l'orígen dels meus viatges i els meus descobriments).

Xat

Xatejo amb una ex-alumna de l'Aula d'Acollida, m'explica coses seves, la conversa flueix, de cop:

- "..Porqué no hablamos en castellà, se me hace raro"

- "Bé -li contesto- tu escriu-me en lo que vulguis i jo continuo en català"

-" Vale"

- "Què t'ha dit el metge que tens?

-"Res, no tinc res, m'ha dit que ja estic bé...

¡ay que se me pega!"

La gravadora digital de veu (i III). Inventari d'activitats i documents.

Acabo, de moment, aquest tema de la utilització de la gravadora amb una llista d'activitats interessants descrites a l'Internet i unes recomanacions bibliogràfiques.

• Com fer i editar (detalls tècnics, molt ben explicats) una entrevista a un càrrec municipal. Coneixement del medi.

• Què és un podcast

• Podcast ¿para qué os quiero?

• Podcast de lengua y literatura

• Descoberta de les comarques de Catalunya

• Ràdio Drassanes

• Llengua oral formal: la conferència

• Llegir poesia

• Contes del món

• Lectura dramatitzada

• Acostament a la Guerra Civil a partir d'històries viscudes

• Biografies

Petita bibliografia sobre la didàctica de la llengua oral (algunes obres ja les he citat en algun altre post):

CASSANY, D; LUNA, M; SANZ, G.: Ensenyar llengua. Barcelona Ed. Graó, 1994

CORTÉS, Luis y MUÑÍO, José Luis. Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, nº 49, 2008.

ESCOBAR, Cristina:"¿Por qué no te callas?" o avaluar, ensenyar i aprendre. la comunicació oral a l'educació secundaria, a Articles: revista de didàctica de llengua i literatura, ISSN 1133-9845, nº 47, 2009, pags 99-111.

ESCOBAR, Cristina: Para aprender a hablar hay que querer decir algo, a Glosas didácticas: revista electrónica internacional de didáctica de las lengua y sus culturas, Nº. 12, 2004. Text

ESCOBAR, C.; NUSSBAUM, L. Tareas de intercambio de información en el aula AICLE , a Miradas y voces: investigación sobre la educación lingüística y literaria en entornos plurilingües / coord. por Anna Camps i Mundo, Marta Milian Gubern, 2008, pags. 159-178

ESCOBAR, Cristina: El Portafolio oral como instrumento de evaluación formativa en el aula de lengua extranjera. (Tesis doctoral) UAB, 2000. ISBN 84-490-2003-4 Text.

ESCOBAR, Cristina: El papel de la autoevaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, a Textos de didáctica de la lengua y la literatura, ISSN 1133-9829, nº 20, 1999, pags 61-73.

LOMAS, Carlos. (comp.) Barcelona, El aprendizaje de la comunicación en las aulas. Ed. Paidós, 2002.

LOMAS, Carlos. Cómo enseñar a hacer cosas con las palabras. Barcelona, Ed. Paidós 1999

NUSSBAUM, Luci y altres (coord.) Luci Nussbaum, Mercè Bernaus Queralt, Beatriz Caballero de Rodas, Cristina Escobar, Dolors Masats, Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria 2001,

MARTÍNEZ, Matilde i NUSSBAUM, Luci. Parelles lingüístiques en un IES , a Caixa d’Eines nº 3. 2006 Pág 74-83 Text

PALOU, Juli i BOSCH, C. (coords) La llengua oral a l’escola (10 experiències didàctiques). Barcelona Ed Graó 2005

REYZABAL, Mª Victora. La comunicación oral y su didáctica. Madrid, Ed. La Muralla. 2001.

UNAMUNO, Virgina i NUSSBAUM, Luci: Pràctiques interactives entre aprenents de llegües segones i estrangeres, a Articles: Revista didàctica de la llengua i de la literatura, ISSN 1133-9845,

VILÀ I SANTASUSANA, M (coord.) Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d’aprenentatge i seqüències didàctiques. Barcelona, Graó 2002

VVAA . Hablar en clase. Cómo trabajar la lengua oral en el centro escolar.Claves para la innovación educativa 31. Ed. Graó. Barcelona 2005.

Revista TEXTOS Ed. Graó

Nº 49. 2008. Análisis del discurso y educación lingüística

Nº 29. 2002. Explicar y argumentar

Nº 20. 1999. La discusión como instrumento de aprendizaje

Nº 03. 1995. Hablar en clase

Revista ARTICLES Ed. Graó

Nº 39. 2006. Els portafolis

Nº 37. 2005. Dialogar per aprendre

Nº 32. 2004. Veu i locució

Nº 29. 2003. Dramatització i teatre

Nº 12. 1997. L’oral formal

Nº 06. 1995. La interacció verbal

Ni la llista d'activitats ni la de la bibliografia són exhaustives, però crec que és suficient per animar-vos a treballar amb la llengau oral i la gravadora. Hi ha molt a fer.

Ànims! i... compartiu les troballes.

Hamelin (III) Manifestació

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.
I , es veia venir, els profes van manifestar la seva emprenyamenta!Els diaris, com sempre,  van dir que havien sigut pocs...i els que la van veure van preguntar-se com era que tan pocs omplissin tants quilòmetres de carrers tan atapeïts.Aquest  cop, crec que el que  està emprenyat (per fi!) és el conseller.Molt bé el programa MILLENNIUN!. Es va tractar el tema "L'ofici de Mestre"  sense misticisme ni victimisme...ni culpabilitat! Gràcies a tu també, Ramon Colom!

Hamelin (II) Emprenyamenta

El conseller de Flautició devia donar-se compte que molts professors no volien fer hores extres tocant la flauta i molts diretors  van advertir-lo dels problemes logístics que tal mesura podia generar... i a més, els professors cada dia estaven més enfadats i fins i tot els seus sindicats estaven fent-se amics de nou i convocant una vaga unitària... sigui com sigui, per calmar una mica els ànims o ves a saber perquè, el conseller va retirar la proposta de les hores extres.

Però entre una cosa i l'altra, ja són molts els professors que estan molt enfadats: no es que no volen tocar més hores , es que NO volen tocar la flauta. Volen ensenyar, ensenyar bé. Fer de professors. És tot. 

I que els pares i les mares facin de pares i de mares.

16/03/2009:

"Más es menos". Article de l'Imma Monsó a La Vanguardia. 

Hamelin (I)

Ja sabeu la faula: a Hamelin, el flautista s'havia endut els nens i les nenes, seduïnt-los amb la seva flauta, perquè els vilatans no volien pagar-li que els hagués lliurat de les rates. Finalement el van pagar i els nens i les nenes van tornar a córrer feliços pels carrers de la vila.

Uns anys més tard, però, els ciutadans d'un territori anomenat Catalunya, van pensar que això de tenir els nens i les nenes pels carrers i per les cases era molt pesat. Que havien d'escoltar-los, ensinistrar-los, passar temps amb ells i elles... temps que creien que podien dedicar-lo a cosas millors i més profitoses. I es van enrecordar del flautista i de la seva flauta encantada.  I van nomenar un Conseller de Flautició perquè posés fil a l'agulla a les seves aspiracions.

El Departament de Flautició va començar a generar  idees a dojo. Una de les primeres va ser considerar que era bo que els professors i les professores fessin cursos de flautistes i que toquessin moltes, moltes hores, la flauta - fins i tot van proposar incentius pels que la toquessin durant més hores al dia-  i així, s'endurien els nens i les nenes i, de passada, els nois i les noies adolescents que ja se sap que fan molta nosa i molta fressa.  D'aquesta manera els podrien tenir més hores i més dies lluny. Ben lluny dels ciutadans, i ben entretinguts. Que, en definitiva, d'això es tractava.

Continuarà?