dimarts, 19 d’agost del 2008

La cadència secreta de l'estiu (III)

LXX

"molt més que un temple, bastiría amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles

que vaig veure un dia a Mallorca. Les pedres sàviament
organitzades, amb una organització ben sòlida, contribueixen  a
salvar de l'erosió la terra batuda pels vents marins.

m'agradaria, amb una semblant assemblea de pedres, preservar amb
els meus mots un idioma, un país, una forma de vida i que ningú
no sapigués mai quin és el meu món

com tampoc ningú sap el nom de l'autor de la marjada."



(El Montsià també està solcat de marges de pedres perfectament encaixades, pentagrames de melodies desaparegudes que  ja no sabem  interpretar.)

Imatge: "Marge" de Daniel Gil

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada